L'osonenca Nuna, última guanyadora del Carles Sabater, amb escot i teclat Foto: EL PERIÒDIC

–¿Quantes entrevistes havia concedit, abans del premi de dilluns?

–Dues. Tres, com a molt. I amb First Take i Jambalaya, no com a Nuna.

–Encara puc aspirar que se'n recordi d'aquesta. Quan va morir Carles Sabater, el 1999, tenia 11 anys. Ni sen recorda...

–Per mi és no només un músic sinó un artista que sabia transmetre el que sentia. No el vaig arribar a veure mai en directe, és clar, però m'he empapat de la seva música, i aquest premi tenia per això una gràcia especial.

–¿I el rock català? ¿Ha significat alguna cosa, en la seva formació musical i sentimental?

–Vaig tenir la meva època Lax, Pets i Gossos. Em va marcar, sí, el rock català.

–¿Va assistir al reviival apoteòsic de Sopa de Cabra al Sant Jordi?

–No, perquè ja estava a Alemanya. Però segurament hi hagués anat.

–El jurat ha valorat la sensibilitat i el lirisme de La mirada. ¿És l'hora de la introspecció, en la música en català? ¿S'ha acabat (afortunadament) l'era reivindicativa?

–Intento escriure lletres obertes i que tothom pugui fer seves. Intimistes, si es vol, i viscudes, però que no siguin massa privades.

–Amb First Take fa soul; amb Nuna's Trio, jazz, i amb Seekway, versions. ¿A quin sac posem La mirada?

–En el més pop.

–I si li dic que m'ha recordat la Lídia Pujol dels inicis, amb Sílvia Comes, ¿què me'n diu?

–Que ara quedaré molt malament, perquè no les conec.

–¿L'últim concert a què hagi assistit?

–Aquí a Manheim, a un de soul d'una cantant alemanya que es diu Fatima.

–¿Un concert que no es perdria per res del món?

–Tinc moltes ganes d'anar a veure Lenny Kravitz. Va passar per Manheim i no vaig poder. L'hi dec.

–Confessi: els antecessors al palmarès del Carles Sabater, ¿en coneixia algun?

–I tant: Animic Lluís Cartes, Anna Roig... I Sapo, però, ¡ja fa dies1

–Osonencs il·lustres: Quimi Portet, Trogloditas, Pep Sala... ¿Amb quins s'ajunta?

–He versionat cançons de Quimi Portet –Homes i dones del cap dret, que em fa molta gràcia– i Ricard Puigdomènech, exguitarrista de Loquillo, m'ha fet les guitarres de La mirada.

–Blanc o negre: ¿Sopa de Cabra o Els Pets?

–No puc triar. Tots dos són grups especials per mi.

–¿Manel o Amics de les Arts?

–El mateix.

–¿Serrat o Sabina?

–No els conec prou cap dels dos.

–I per acabar, la més difícil: ¿Llach o Albert Pla?

–Llach, sens dubte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.