PUBLICITAT

El peruà que va presidir les Corts de Cadis

BLANCO BONILLA
Periodic

Oblidat per molts durant les celebracions del bicentenari de la Constitució de 1812, el peruà Vicente Morales Duárez va ser un jurista de primeríssim nivell que va arribar a ser triat president de les Corts de Cadis.

Morales Duárez, que per a la majoria dels peruans és el nom d'una avinguda a la zona nord de Lima i la presidència del qual de les Corts de Cadis va ser molt breu, tampoc ha tingut major sort en les actuals celebracions a Espanya, en les quals tan sols ha merescut breus esments i ressenyes biogràfiques.

Això a pesar que en el seu temps va ser un jurista de gran renom i la seva destacada participació com a diputat per Lima li va permetre ser triat president de les Corts el 24 de març de 1812 i rebre el tractament honorífic de «majestat».

Morales Duárez va ser un fervent defensor de la igualtat de drets de representació en les Corts de les províncies americanes i desitjava la llibertat, però no la separació, dels territoris americans d'Espanya, segons l'investigador i peruanista espanyol Luis Monguió.

Nascut a la capital peruana el 24 de gener de 1757, Morales Duárez va cursar estudis teològics i va obtenir el grau de doctor en Lleis i Cànons a la Universitat Nacional Major de San Marcos.

A més de desenvolupar estudis teològics, va obtenir el grau de doctor en Lleis i Cànons a la Universitat Nacional Major de San Marcos i després d'això va ser organitzador i fundador, el 1804, del Col·legi d'Advocats de Lima, institució que ara lliura una medalla amb el seu nom a personatges destacats.

El 1810 va arribar a Cadis al capdavant de la delegació de San Marcos i va participar, com a diputat per Lima, en els debats sobre la sobirania del poble i la igualtat dels americans.

La presència de la delegació peruana a les Corts de Cadis va ser tan important que historiadors com Juan Vicente Ugarte del Pino han arribat a assenyalar que «La Pepa» forma part de la història constitucional del país, segons va recordar l'ex degà del col·legi d'advocats de Lima, José Antonio Ñique de la Puente.

El 24 de març de 1812, Morales Duárez va ser triat president de les Corts, amb 72 vots a favor, però va emmalaltir el mateix dia de la seva proclamació, per la qual cosa va haver de ser reemplaçat per Gutiérrez de Terán.

Va arribar a signar la Constitució, però va morir víctima d'apoplexia (encara que altres versions van assenyalar que va ser enverinat) el 2 d'abril de 1812 i va ser enterrat a Cadis amb honors d'Infant.

Mentre la commemoració del *bicentenari de la Constitució de 1812 reuneix a Cadis a uns tres-cents convidats en un solemne homenatge als diputats que van fer possible aquella fita històrica, el bicentenari també permetrà la reedició del llibre Los diputados doceañistas, de l'historiador gadità José María García León.

En aquest llibre, García León fa la semblança de cadascun dels 305 diputats que van travessar una Espanya en guerra o l'oceà Atlàntic des d'Amèrica per formar part del debat i la redacció de la Pepa.

Alguna cosa de l'esperit de les propostes de Morales Duárez ha d'estar present, dos-cents anys després, en el record d'aquesta primera constitució, que afirmava que «l'objecte del Govern és la felicitat de la nació» i especificava que la nació espanyola era la reunió de tots els espanyols de tots dos hemisferis.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT