Nidzella i Emily, a la pista del Raluy, instal·lat a la Margineda Foto: ÀLEX LARA

–¿Per quina generació de Raluy ens movem?

–Per la cinquena. El primer va ser el rebesavi, Luis Raluy, criat a sant Adrià de Besós. Era pastor, i un bon dia va descobrir el món de les acrobàcies. ¡Va ser home-bala! I fins ara.

–Pares de circ, m'imagino.

–La mare, Luisa, sí. Va començar com a equilibrista; ara fa números aeris.

–¿I el pare? ¿No em diran que és l'ovella negra de la família?

–És polonès. Mentre estudiava a la universitat va conèixer la nostra mare, es van enamorar, i l'única manera de continuar allò va ser enrolant-se al circ. Avui fa de còmic.

–Quines disciplines practiquen?

–Funambulisme i monocicle.

–¡Funàmbules! ¿I en què consisteix exactament?

–Funàmbules, no; ¡funambulistes! Consisteix a caminar sobre un fil que penja a dos metres del terra.

–Això, ¿és molt o poc?

–Suficient per tenir-hi molt de respecte. Vam començar tot just a l'octubre i encara no les tenim totes

–¿I sense xarxa, m'imagino?

–Per descomptat. Només faltaria.

–¿Quantes hores s'entrenen?

–Per al número del fil, dues, i sempre abans de l'espectacle. I al matí, tres més de monocicle.

–Segur que han patit lesions.

–Doncs sí: amb el monocicle m'he trencat dues vegades el canell i una el turmell.

–¿Quina longevitat professional té, un artista de circ?

–Depèn de com ens conservem i de la disciplina: la mare té 40 anys i encara és en actiu; i l'avi, que és còmic, en té 70. Les contorsionistes ho tenen més fotut: els 30 és l'edat crítica.

–Una indiscreció: a banda del carro reglamentari, ¿tenen casa?

–La seu del Raluy és a l'Aldea, Tarragona. I ens acabem de comprar un pis a Barcelona. Ni l'hem estrenat. Però casa nostra és el camió. Aquí fem vida.

–I no la canvien per res, sospito.

–No: viatges per tot el món, coneixes gent de tota mena i a sobre, fas el que t'agrada. ¿Què més pots demanar?

–Alguna pega tindrà.

–Que t'encarinyes d'algú i, quan el circ marxa, pot ser que no el tornis a veure més. Internet ajuda a fer-ho més portable.

–Els pallassos de la tele, ¿els sonen?

–I tant: una amiga treballa al circ Rody Aragón, el fill de Fofó. Però la veritat, no és que ens faci molta gràcia.

–¿Com diuen? ¡Sacrilegi!

–És que és un humor un pèl antiquat, ¿no? Però posi que sí, que ens agrada.

–Doncs sí: els agrada. Per acabar, una equilibrista, ¿es pot permetre el luxe de formar una família normal?

–Els Raluy som la prova que sí: portem cinc generacions intentant-ho. I de moment ens n'hem sortit. O així ho sembla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.