–Primer de tot adherir-se com a estat membre a l’Organització Internacional del Treball (OIT) i ratificar els convenis fonamentals d’aquesta organització, ja que en l’actualitat Andorra es troba al marge de qualsevol obligació i compromís de caràcter laboral internacional. De ben segur que aquest organisme ens assessoraria per tal de poder confeccionar una llei que protegeixi i promocioni els drets relacionats amb el treball.

 

–M’encantaria que sabés treballar en  el concepte d’aconseguir el perdre la por. La por que tenen molts treballadors en ser expedientats, discriminats i fins i tot despatxats de la seva feina per participar activament dins d’una organització sindical, associació de treballadors o be, simplement,  lluitar obertament en la defensa dels drets dels treballadors.

 

–En cultura sindical estem a 40 anys llum amb resta de països europeus, per 50.000 raons. Tant el poder polític, com els empresaris i els treballadors no valoren ni entenen positivament l’acció sindical. Estic segur que poc a poc les organitzacions sindicals o associacions de treballadors tindran la repercussió i la força que li corresponen. De fet, el cas BPA és tot un exemple, ja que els empleats s’han associat per a defensar els seus drets. Animo a la resta dels diferents col·lectius dels diferents sectors a associar-se en be dels seus drets, S’ha d’estar preparat en tot moment per a qualsevol situació. La unió fa la força.

 

–M’agradaria més que és convoqués una manifestació que congregués a milers de persones, però s’ha de ser realista. Amb tots els hàndicaps que tenen els treballadors d’Andorra és inviable. És per aquesta raó que hem canviat el format de la festa del dia 1 de maig i serà una festa més lúdic-familiar. L’objectiu que ens hem marcat els diferents sindicats i associacions de treballadors, (USDA, SAT, USTCEE, SITCA) és donar-li continuïtat a aquest format per tal que d’aquí a uns anys es consolidi i poder tornar convocar una manifestació reivindicativa que agrupés a tots els sectors laborals.

 

 –És el país que va acollir als meus pares, és el meu país i el dels meus fills. És un petit país, que a poc a poc es va convertint en gran país.

 

–La imatge amb que ens veuen, darrerament, a l’exterior.

 

–La Vall d’Incles. Hi tinc molts records.

 

–Sí, sempre i quan la recaptació serveixi per millorar la sanitat, l’educació, l’atur o la cultura.

–No.

 

–No gaire, la veritat. Soc partidari d’un altre tipus de model, una sanitat gratuïta i universal i que pugui garantir la protecció de la salut i de la jubilació. 

 

–Actualment no. A dia d’avui, la gran majoria de productes es troben igual o més barats als països veïns.

 

–Si i tant que m’interessa. De fet, crec que el sindicalisme es una altra forma de fer política.