–Els viatges, descobrir nous horitzons i noves cultures. Crec que l’intercanvi amb altres persones i cultures sempre és un enriquiment personal.

 

–Andorra és el meu país, un país que s’ha construït en els darrers 70 anys amb persones que venien de diferents llocs i cultures. M’agrada que molts siguem poliglotes, vol dir que estem més ben preparats pel futur.– 

 

–El creixement desmesurat de les construccions, l’individualisme i l’egoisme de molts que sembla que tot s’hi val per fer un euro. Tampoc m’agrada l’immobilisme, la defensa numantina d’anacronismes i privilegis del passat.

 

–El Casamanya és un monument de la natura central del país i m’agrada mirar-lo des de Sispony. M’agrada pujar-hi i m’agrada estar a la seva falda a Ordino.

 

–Intento fer-ho al màxim. 

 

–L’Estat i els serveis públics han de finançar-se i continuar essent patrimonis de tots. 

 

–Sí. Vaig estar valorant acceptar una feina de director informàtic per una multinacional en un país africà. I, actualment, fem serveis fora d’Andorra amb Digui. 

 

–Tenim grans professionals en el món de la salut, però últimament trobo que s’ha tornat molt burocràtic, són més feixucs els tràmits de papers entre el SAAS, la CASS, i altres actors del sistema. Penso que el sistema sanitari és un malalt crònic, no diagnosticat.

 

–Per moltes coses que no formen part del dia a dia de les famílies, sí.

–Sí, perquè somio amb un país millor per a nosaltres i per a les futures generacions. Sí, perquè les decisions polítiques ens afecten al dia a dia com a ciutadans i empresaris. Sí, perquè tinc la percepció que es fan moltes coses pels de fora i obliden la gent del país que no serem els primers en marxar si van mal dades.

 

–És una eina de comunicació útil i que, ben utilitzada, serveix de molt. Per la meva feina és una eina indispensable. 

–«Des racines et des ailes» i «Faut pas rêver» a France3 

 

–No tinc ganes de morir.

 

–Ningú ha tornat per explicar-ho.

 

– Excursions i passejades amb el gos.

 

–Ho intento.