PUBLICITAT

JOSEP ESTRADA Cap de Pediatria i Neonatologia de l’Hospital de Meritxell

JOSEP ESTRADA «No som prou competitius a l’hora de fer venir pediatres a Andorra»

El Dr. Josep Estrada, en el seu despatx de pediatria de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell.
El Dr. Josep Estrada, en el seu despatx de pediatria de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell.
Josep Estrada fa ara un any que va accedir al càrrec de Cap de Pediatria de l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell. Des de fa 15 anys forma part d’aquest equip de professionals. A més é  s especialista en nefrologia infantil i va guanyar-se la prefectura del departament després d’un concurs previ per cobrir la plaça. Estrada va substituir Manuel Medina que va ser cessat arran de la mort d’un nadó de forma prematura. 
 
–Quin balanç en fa d’aquest primer any com a cap de Pediatria?
–És un projecte a cinc anys vista i el més important és el conveni que té l’hospital de Meritxell amb el de Sant Joan de Déu. Un conveni que s’està desenvolupant en l’actualitat i ens ha de permetre varies coses. Unes les tenim ben assolides: el fet d’incorporar gent nova. Ara mateix tenim cinc pediatres a temps complert i dos a temps parcial. Aquests darrers treballen a dos llocs, a Meritxell i a Sant Joan de Déu. D’ altra banda, també hi ha una sèrie de millores a nivell de protocalització de l’assistència, de crear circuits de derivació de pacients, de tenir programes de formació continuada... amb Sant Joan de Déu de Barcelona.
 
–Quina és la plantilla ideal? 
–Estaríem parlant d’unes vuit persones a temps complert. Ara mateix tenim en realitat una plantilla mitjana de sis i mig. Els caps de setmana en tenim garantit el servei amb 8 pediatres que es van alternant i que procedeixen de Sant Joan de Déu, de la Vall d’Hebrón i del Miquel Servet de Saragossa. 
 
–Quines mancances troba que encara no estan resoltes?
–La incorporació de pediatres a temps parcial ens ha de permetre, d’alguna manera, racionalitzar millor el que seria la càrrega de treball especialment l’atenció continuada com són les urgències. Els pediatres que tenim estan donant cobertura tots els dies de la setmana i durant tot l’any. Necessitaríem incorporar algun professional més per poder fer aquesta redistribució. 
 
–Quants nens van ser atesos durant el 2014. Principalment de quines patologies estem parlant ?
–Al servei d’urgències estem parlant d’unes 9.000 visites a l’any. En quant a les patologies no hi ha hagut grans variacions respecte a la dels altres anys. Pediatria té moltes patologies que depenen de l’estacionalitat de l’any. El gruix de l’activitat es concentra als mesos d’hivern perquè hi ha més patologies infeccioses, sobretot més patologies respiratòries i això no canvia significativament d’un any respecte a un altre. El que sí que ha canviat és el número total d’ingressos i el de visites a urgències, però de forma proporcional a la resta d’activitat de l’hospital. I la raó cal buscar-la en què senzillament ha minvat la població del país, al voltant d’un 20%. 
 
–Quants nens van ser hospitalitzats?
–L’any passat uns 350 nens van ser ingressats. A més, al voltant d’una cinquantena corresponen a nounats. En quant a parts, van practicar uns 500 aproximadament, lluny dels 800 de fa uns anys. Una clara evidència del descens de la natalitat. 
 
–En el cas dels nadons, quins són els problemes que presenten més habitualment? I quin percentatge han de ser derivats a altres hospitals de fora del país?
–Els problemes més habituals entre els nadons són principalment el baix pes, de prematurietat però no estem parlant de grans prematurs. Quan nosaltres preveiem que un nen ha de néixer molt prematur, traslladem a la mare a un hospital de major nivell. Aquests nens presenten problemes de pes i també d’icterícia (quan un nadó té un alt nivell de bilirubina en la sang i la seu pell presenta un color groc). Dels nadons que ingressen es poden derivar un 10%.En qualsevol cas nosaltres intentem derivar abans del naixement si hi ha previsió de gran prematur o d’un problema de salut greu. Sempre és millor traslladar a la mare que no a un nadó prematur.
 
–A quin nivell està la pediatria a Andorra en relació a altres països, especialment a França i Espanya?
–Jo diria que realment estem a un bon nivell perquè també ens estem nodrint de professionals dels nostres països de l’entorn. Nosaltres sempre hem defensat que és el pediatre el que ha de visitar a un nen i no un metge de família. El pediatre està format i té el coneixement per fer-ho. En aquest sentit és bo que l’atenció pediàtrica es faci a l’atenció primària i hospitalària, com en el cas de França i Espanya. Estem fent una bona feina però això no significa que a Andorra, com passa a d’altres llocs, hi hagin metges de capçalera que visitin nens, una cosa no treu l’altra. De fet això ens ha permès donar cobertura a tota la demanda assistencial en altres moments en que hi ha hagut mancances de pediatres  a nivell d’atenció primària. 
 
–En el cas d’Andorra, els nens que arriben a urgències, són atesos per pediatres? 
–De moment això és així i en principi ha de continuar d’aquesta manera. És veritat que tenim dificultats d’incorporar nous pediatres que estiguin ben preparats a una plantilla fixa i estable. No sempre és fàcil donar atenció continuada a l’hospital perquè avui en dia ens trobem que no som prou competitius a l’hora de fer venir pediatres a Andorra. El Principat no forma metges ni pediatres i, per tant, necessitem que vinguin professionals de fora. De forma històrica costa que els professionals deixin el seu país per venir aquí. I no s’ha d’oferir només des de un punt de vista retributiu, hem de ser capaços d’oferir una oferta de treball, de formació i de carrera professional prou atractiva perquè la gent vingui. Per tant, hem de ser competitius. En cas contrari, haurem de buscar fórmules alternatives perquè no tenim prou pediatres. 
 
–Creu que els pares fan un ús correcte del servei d’urgències?
–En línies generals el servei d’urgències no només a Andorra sinó a altres països ajuden a resoldre molt problemes de salut que no són realment greus, urgents o complexos. Però  aquests casos s’haurien de resoldre molt probablement a un altre nivell assistencial com ara a través de la primària. 
 
–El seguiment del calendari de vacunes , és el correcte?
–Hi ha dades objectives que demostren que el nivell de cobertura de les vacunes al Principat és un dels més elevats del món. Tenim un reglament sistemàtic  que és obligatori. És evident que són els pares els que tenen la darrera paraula, no només en les vacunes sinó en qualsevol atenció de salut que es fa als seus fills.
 
–El cas del nen que va morir per diftèria recentment a Catalunya, ha causat alarma al país? 
–Hi ha hagut un cert neguit en el sentit que els pares s’han ocupat de conèixer si els seus fills estaven ben vacunats i si tenien al dia el calendari de vacunacions. A nivell social no ha creat alarma, només consultes sobre el tema, la qual cosa entra dins de la normalitat quan es donen aquesta mena de casos. 
  
–Li consta el cas d’algun pares que no hagin volgut vacunar els seus fills?
–Sí, sempre hi ha algunes famílies que sigui per una vacuna concreta o per les vacunes en general, s’estimen més no fer-ho. Jo diria que són casos excepcionals. 
 
–I què ha de fer el pediatre quan és dóna un cas com aquest?
–El què ha de fer és informar a les famílies de quin és l’objectiu, les indicacions de la vacuna i dels riscos de no subministrar-la. 
 
–Considera que és un acte d’irresponsabilitat que els pares no vacunin als seus fills?
–La indicació de la vacuna no només és protegir al nen, que ja és important, sinó també una protecció per al grup. És a dir, no sols el protegim amb ell sinó a la resta de la canalla. És tracta d’un acte de responsabilitat, fins i tot social, no solament familiar. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT