Desprèn una seguretat aclaparadora en cada una de les seves respostes, tot i reflectir una certa incomoditat per haver-se convertit l’ase dels cops de l’oposició. Inquiet, enèrgic, passional i molt expressiu, l’Eduard López reconeix haver patit durant tot aquest procés de l’afer de l’aigua. Afirma que hi ha gent que l’ha decebut i que ha aconseguit aprendre que hi ha persones que es mouen dins la normalitat,que entenen el què ha passat, i d’altres que segueixen sense veure que el dia 22 va ocórrer un cas excepcional i, com a tal, calien mesures excepcionals. Un cop superat, sembla, el cop més fort de la catàstrofe, aquest és un bon moment per seure amb el president de Capesa, fer un anàlisis de tot plegat i mantenir una xerrada pausada. 

 

–No és el primer cop ni serà l’últim que insistim, tant des de Capesa com des del comú d’Escaldes, que el què ha passat ha estat un fenomen excepcional. Mai havia passat. Mai. Fa 50 anys, a Claror, va passar un episodi semblant, però no va arribar aquest fang al riu. Les decisions s’han de prendre sempre depenent del risc i el risc és mesurable. Per exemple, si el que ha passat a Claror, capçalera de conca, passés 2 o 3 cops l’any, s’hauria de fer servir l’estadística per implementar mesures. És normal que un tècnic o un gestor de risc faci aquestes actuacions, però només es pot fer de fets que hagin passat o que es cregui que pot passar. És una errada monumental que es pensi que tot això era previsible. Si creuen que ho era, que m’ho demostrin científicament. Em molesten les mentides i ni Capesa, ni els geòlegs, ni els especialistes, ni els metereòlegs ni Govern tenien documentat aquest risc i, per tant, és impossible haver implantat mesures abans. Vull deixar clar que la captació que tenim del Madriu, i d’aquesta qualitat, en condicions normals, és suficient.

 

–Han pujat tècnics a la zona per comprovar com s’han portat els filtres i la presa amb les pluges del cap de setmana passat. Constantment s’ha estat controlant i analitzant la terbolesa de l’aigua, gestionant i netejant els filtres, però es una acció que es fa sovint degut a la manca de dipòsits que tenim. És evident que es pot treballar millor amb l’increment de capacitat del dipòsit i ens permetrà actuar d’una forma menys estressant. 

 

–A la zona on està el dipòsit actual hi ha dos terrenys, un a l’esquerra –propietat de Capesa– i un altre a la dreta. Es va plantejar fer un nou dipòsit a l’any 95 en el terreny de Capesa, però ella ha de saber que fa una pendent del 100%, és a dir d’un angle de 45 graus. Es va fer un avantprojecte i es va descartar perquè no es podia edificar per la gran pendent que tenia i perquè era molt car. A Capesa l’interessava, el terreny de la dreta, el que no era de la seva propietat, que es va plantejar al 2008 i on s’està construint ara. Vendrell havia estat consellera a Capesa i només es va preocupar del tema de l’aparcament a sobre del dipòsit. Va ser el seu cavall de batalla i ho va vendre com si fos el gran invent. 

 

–Vendrell faria bé en aclarir-se. Primer va demanar un enginyer, després un director tècnic i ara un director-gerent. De moment, aquesta figura ja la tenim de facto, perquè hi ha un consell d’administració que està a sobre de tots els temes. Si hi hagués hagut el director-gerent, deu funcionaris del comú o el preu de l’aigua triplicat, tot això hagués evitat la torrentada i la crisis? De debó? La muntanya no hauria caigut, no? Em molesta que tinguin aquest tic polític i vull deixar clar que Capesa no som ni Agbar ni Pepe Gotera i Otilio. Tenim plans d’actuació, sabem per on hem d’anar i estem funcionant bé. 

 

–Entenc que l’oposició té el dret legítim de dir la seva, igual que qualsevol ciutadà, que el de la carnisseria o la de la merceria i com jo mateix. Com veig que Rios reparteix carnets de demòcrata vull saber si me l’atorga oficialment. Si així ho fa li estaré molt agraït. Em reitero en poder opinar en un coprincipat lliure, que no en una «dictadura de república bananera» i referir-me a que em sembla mesquí que es tregui rèdit polític de la situació és una opinió que, com a demòcrata que ell és, m’agradaria que puguem debatre, intercanviant criteris i matisos en el marc d’una conversa on l’únic precepte estaria acotat per la base científica. 

 

–Reconec que m’ha passat pel cap deixar-ho estar, sobretot en moments que et trobes una mica sol. Això sí, crec que no ho faria mai, perquè ja és un tema de dignitat, responsabilitat i orgull. Ara han de passar per sobre del meu cadàver. Si havia pensat en plegar era per desídia perquè sembla que no respecten la meva feina. Fas una cosa de cor i creus que ho fas bé perquè t’avalen els tècnics i creus que es prenen decisions adequades al risc i al problema que hi ha. Som capaços de tirar-ho endavant i ho farem, colze a colze, amb tots els implicats.

 

–A la reunió que vam tenir amb els hotelers vaig veure que molts desconeixien el cas. Vaig explicar que enssolidaritzàvem amb tots i es faria un gest comercial envers els afectats. Això sí, que ningú s’equivoqui, aquesta decisió no implica que ens atribuïm una culpa que no tenim. Sé que ens denunciaran. N’estic convençut que arribaran denúncies de gent que segueix convençuda que Capesa té la culpa i nosaltres ens defensarem tot i saber que no en tenim cap. De moment hem rebut queixes, ens han xifrat despeses, però no ens han adreçat cap demanda judicial, tot i que les esperem i estem preparats.