Nascut a la Seu d’Urgell fa 57 anys, està casat  amb la Laura i té dues filles de 25 i 18 anys. Persona molt vinculada des de molt jove al món de l’hoteleria és en l’actualitat el director del hotel Nice de la capital alturgellenca. A més, des de fa un grapat d’anys és  vocal i tresorer de l’Associació d’hoteleria a l’Alt Urgell.

 

–La que més m’agrada és poder caminar per la muntanya.

 

–La barreja de ciutat amb els múltiples serveis que ofereix i, alhora, la natura des de totes les seves dimensions. 

 

–La veritat és que el trànsit és el que menys  m’agrada pel volum de circulació que hi ha habitualment al país. 

 

–Sens dubte, entre els més preferits, es troben els llacs de Tristània.

 

– Sí. Tinc molt assolida la cultura del reciclatge tant a nivell professional com personal. 

 

–Encara que no agrada a ningú no ens queda més remei que contribuir-hi... tots els països pròspers el paguen.

 

–Ja ho vaig fer quan tenia entre 18 i 19 anys. Crec que encara que tinguem feina aquí es necessari sortir per complementar la formació que cadascun tingui. 

 

–Sí, penso que és l’adequat a un petit país com és Andorra. 

 

–No tant, només en el cas de productes molt específics es poden trobar millor de preu que a Catalunya.

 

–Sí, perquè considero que és necessària i cal implicar-se per poder millorar les coses que afecten a la ciutadania. 

 

–No, unes hores sense mòbil dóna una pau que no s’acostuma a trobar amb ell quan està connectat. 

 

–Els espais d’humor, especialment Polònia, de TV3, o programes semblants.

 

–No, ja que tinc assumit que en aquesta vida tots nosaltres estem de pas.
 

–No. Per a mi amb la mort s’acaba tot, sols queda el que has fet bé durant el temps que has viscut.

 

–Esquiar i caminar són les dues activitats que faig en temps de lleure. 

 

–Ho intento perquè m’agrada ser previsor pel que pugui passar.