La tendència pot apuntar a que aconseguirà renovar el seu mandat quatre anys més. Tot i això, i aplicant terminologia esportiva, la candidata de DA sap que el partit s’ha de jugar i que no hi ha res escrit, i menys en el món de la política. Enarbora la bandera de la humilitat, el treball ben fet i la confiança del seu partit i de la ciutadania. Es va prendre el seu temps per acabar de decidir si aspiraria a la reelecció, ja que fins ben entrat el mes de setembre no va donar el sí definitiu. Dotze anys al comú d’Escaldes-Engordany –vuit com a consellera i quatre com a cònsol major– l’han fet recollir un bagatge sòlid en aquest tipus de batalles. / Per IVÁN ÁLVAREZ

 

–He passat ja l’experiència que dóna una legislatura i això t’enforteix més i et permet conèixer molt més el terreny que es trepitja. El canvi de consellera a cònsol és gran i diferent. Tens més por, més cautela, més responsabilitat i et qüestiones si ho faràs bé. Aquests anys m’han demostrat que si treballes amb humilitat, voluntat i amb l’ajuda de la gent, te’n pots sortir.

 

–Som quatre candidats i, després d’estar quatre anys com a cònsol, suposo que tots m’atacaran a mi [somriu tímidament]. La nostra campanya serà transparent i constructiva i és el que faig arribar a la meva gent.

 

–El pàrquing de l’Escalé, a la zona de la part alta, d’unes 600 places, que serà un projecte que acabarà d’enriquir tota aquella zona i serà un pol d’atracció de molta més gent a la part alta. També farem un concurs d’idees a la zona de vianants per adequar-la al segle XXI on tots els factors –enquestes, comptadors que tenim– ens mostren que ha estat molt acceptada. Volem continuar arreglant les voravies de les zones dificultoses, adaptar el mobiliari urbà, les terrasses que estiguin adaptades a la climatologia –projecte de la Plaça Coprínceps– i, en definitiva, seguir donant servei a la ciutadania. La política social més directa es fa sempre des dels comuns.

 

–Vull creure que no. Aquest va ser el pitjor moment del nostre mandat. Va ser molt dur i vaig passar nits sense dormir. Són moments d’angoixa i d’impotència, però em quedo amb tota la feina que s’ha fet durant aquests anys perquè el més important s’ha començat a resoldre, que és la necessitat de construir un dipòsit més gran. És un pla especial que es va deslliurar per cedir-lo a Capesa i es va començar a treballar al 2008. El que ha costat tant i que s’ha aconseguit és aquest pla especial, perquè hi havia 19 propietaris i té la seva feina. A més tot la part administrativa i de finances es va allargar massa i només que tot s’hagués pogut retallar un any, tota la crisi no hagués passat. Ara s’està fent el primer dipòsit i, amb l’aportació de capital que volem fer a Capesa –uns 500.000 euros–, es podrà dur a terme el segon dipòsit. La prioritat era la construcció del nou dipòsit perquè passem d’un estocatge de tres hores que és la capacitat que té el vell a 48 hores de subministrament. Si l’haguéssim tingut el dia 21,quan va ocórrer el fet excepcional de Camp de Claror, no s’hagués patit tota la crisi posterior dels talls d’aigua. El projecte del nou dipòsit no s’ha tingut en un calaix. Després es podrà millor la captació i fer estudis d’altres captacions a altres zones.

 

–El Govern tenia una partida de 250.000 euros pels cortalans, els propietaris de les bordes i, en el seu moment, em venen a veure i em proposen fer una demanda de la subvenció per arreglar el camí d’accés. Ho vam fer i se’ns va denegar perquè la partida era pels cortalans i perquè calia fer un estudi d’accés que fos més impactant o acceptat per la Unesco. El pla de gestió de la Vall del Madriu s’ha de desenvolupar i el que hem fet aquests quatre anys, reconec que s’ha fet amb partides molt baixes. S’ha fet un estudi de la zona cultural, de la natural, de capacitat i tot això no es veu però quan tens un Patrimoni de la Humanitat es necessiten fer aquestes bases.

 

–Quan nosaltres plantegem el projecte parlem amb la minoria i ells van estar d’acord. En el moment que van veure que hi havia un sector de veïns que no hi estaven d’acord, i que ens van posar cinc recursos, la minoria ja ens diu que hi ha d’haver més diàleg i que ells haguessin fet les coses d’una altre manera. I això no ho entenc, perquè s’ha de ser clar i transparent. Ens vam veure amb 30 propietaris de la zona i el 90% veia bé el projecte. Amb el vist-i-plau de Govern i mobilitat tirem el projecte endavant. No vam fer una inversió forta, no vam imposar res ni vam fer res per real decret, tot va ser amb diàleg i no vam col·locar cap Mur de Berlín de punta a punta de  l’Avinguda Carlemany. Hem guanyat sis recursos i tenim les dades de les enquestes que diuen que el 73% dels residents aprovaven Vivand i que el 95% dels turistes veuen favorable el carrer de vianants. 

 

–Les finances han quedat totalment sanejades. Quan agafem el control al 2012 estàvem en un moment de crisis que colpejava fortament i hem estat capaços de reconduir l’endeutament en un 25%. Hem passat de 34 milions a 26 milions de dèficit i hem equilibrat tota la despesa de funcionament estant al costat dels ciutadans. 

 

–Hem d’acabar els projectes que hem encetat, que portaran un valor afegit a la parròquia, i per mantenir el repte de treballar prop del ciutadà. Per a mi és un autèntic orgull i m’omple. Ha estat un mandat transparent en tots els àmbits, sempre he donat la cara i he tingut obert el meu despatx.