PUBLICITAT

ANNA RODRIGUEZ // CARLOS MELO Wow! Comunicació // Cross Les Valls

ANNA RODRIGUEZ - CARLOS MELO: «La clau per a un emprenedor és marcar-se objectius assumibles»

Anna Rodríguez, responsable de Wow! Comunicació i Carlos Melo, fundador del gimnàs Cross Fit Les Valls, xerren a la Plaça de la Rotonda la setmana passada.
Anna Rodríguez, responsable de Wow! Comunicació i Carlos Melo, fundador del gimnàs Cross Fit Les Valls, xerren a la Plaça de la Rotonda la setmana passada.
No es coneixien personalment, però van congeniar a l’instant. L’Anna i el Carlos troben en el projecte Capital Jove el seu gran nexe d’unió, ja que els dos han engegat un negoci propi i han rebut la subvenció que el comú d’Andorra la Vella atorga des del 2009 als emprenedors de la parròquia. «Un respir i una ajuda», coincideixen sense dubtar.
L’Anna Rodríguez va ser la primera beneficiària i, al 2009, va encetar Wow! Comunicació, una empresa de comunicació que ofereix servei a mida i que ja s’ha guanyat la confiança d’importants clients del país «Andorra Turisme, Govern, Caldea-Inúu o Andorra Telecom, per citar-ne uns quants», comenta amb orgull.
El Carlos Melo és un brasiler –exjugador professional de volei– que porta set anys al Principat i ha estat el darrer emprenedor subvencionat per encetar el seu negoci. Va fundar el Gimnàs Cross Fit Les Valls, ara fa un any i escaig, i és pioner en la pràctica i implantació del Cross Fit a Andorra. 
 
–Com va sorgir l’opció de presentar-se a ‘Capital Jove’?
–Anna Rodríguez: No coneixia aquest projecte i ho vaig descobrir de casualitat. Venia de Barcelona amb la idea d’obrir una empresa de comunicació i em vaig assabentar d’aquesta possibilitat quan estava a Tràmits. Era el 2009 i tot just era el primer any que s’atorgaven.
 
–Carlos Melo: A mi em va passar igual. Estava immers en tota la sèrie de tràmits que es necessiten per obrir un negoci, vaig llegir les bases de Capital Jove i vaig preguntar. A partir de llavors, vaig veure que complia els requisits, vaig omplir el formulari i, un temps després, es van posar en contacte amb mi i em van comunicar que vaig ser l’afortunat de l’edició del 2015. És una ajuda i un respir perquè estàs ficat en moltes coses i et dóna molts ànims. Considero, al menys pel que he vist, que costa molt obrir un negoci a Andorra.
 
–Tenen aquesta sensació, que és massa dur obrir un negoci per compte propi?
–C.M.: La base i el principi de tot van ser les xarxes socials. Abans d’obrir el gimnàs vaig començar amb una pàgina de Facebook on cada dia publicava comentaris, articles, vídeos, informació sobre Cross Fit i entrenaments. Abans vaig fer un estudi on es buscava el millor entorn per dur a terme el projecte i, un cop assolit, m’hi vaig posar. Les xarxes socials, en el nostre cas, va ser la millor publicitat. La pàgina va anar creixent i als sis mesos ja tenia gairebé 1000 seguidors a Andorra.
 
–A.R.: M’ha agradat el que ha comentat el Carlos, allò de trobar l’entorn ideal. Un dels llibres que vaig llegir al principi, 37 signals, dels creadors de Basecamp, una de les eines que fem servir a la nostre empresa, ja parla de no aturar-se davant d’un obstacle. Si no pots muntar un e-commerce i només et pots mostrar a través de Facebook, no t’aturis. Que la manca de diners no et faci frenar les ganes de mostrar el teu producte ja que, al principi, ningú té la infraestructura ni els calers que fan falta per tirar el projecte endavant. Cal marcar-se objectius a curt termini i ser sempre capaç de superar-los.

–’Capital Jove’ és una gran iniciativa pels emprenedors
–A.R.: Han hagut diverses plataformes de gent que a Andorra han intentat fer accions així, però si es fa des d’un organisme oficial, ajuda a la continuació. Fer-ho un cop l’any i que la gent que comença pugui tenir l’oportunitat de rebre un ajut és importantíssim.
 
–C.M.: A més, es va fer fa poc la primera trobada d’emprenedors on la Núria Prenafeta, que és coach, va venir a fer una xerrada i va estar força bé.
 
–Quins entrebancs van trobar a l’hora de començar?
–C.M.: Sobretot amb els tràmits. Molt farragós tot.
 
–A.R.: A nivell de tràmits, jo no en vaig tenir cap. 
 
–C.M.: Clar és que el meu negoci és molt diferent. Tinc un local d’atenció al públic i vaig haver d’acondicionar una nau industrial i fer un gimnàs. Vaig haver de passar molts tipus de permisos, com el d’accessibilitat o el d’indústria, per dir-te’n un parell. Després d’iniciar els primers tràmits, encara vaig trigar tres mesos en poder obrir el gimnàs pels permisos d’obra, el butlletí elèctric que era especial i altres imposicions. Ara ja estem oberts des de fa un any i tres mesos i ja tenim gairebé 120 usuaris. No era el que m’esperava, ni molt menys. Era el que somiava (riu) i sent realistes pensava en 60-70 clients durant els primers sis mesos i gairebé vam aconseguir aquesta xifra a la primera setmana.
 
–Anna, en el seu cas, com va començar tot?
–A.R.: No pensava en muntar una empresa de comunicació, la veritat. Coneixia a la persona que és, actualment, el meu soci, em va comentar la possibilitat, vaig dir que sí i m’hi vaig ficar de ple. Jo treballava des de feia vuit anys en una agència de publicitat a Barcelona i vaig veure molt interessant la idea de començar de nou a Andorra. En abril de 2009 vam engegar Wow! Comunicació, ja portem sis anys i escaig treballant i l’inici va ser dur.
 
–C.M.: De fet, no crec que hi hagi cap responsable de negoci que no trobi que els inicis són complicats.
 
–A.R.: Evidentment. Has de ser constant, has de donar servei, has de pensar en el dia a dia i deixar-te d’objectius a llarg termini. El que m’ha funcionat és el treball constant.
–C.M.: L’equip també és bàsic. En el meu cas som tres persones i ens complementem a la perfecció.
 
–A.R.: Absolutament. A la nostra empresa donem un servei, no venem res tangible, i l’equip fa Wow! La il·lusió, la cohesió, el punt crític a la feina, el que gaudim treballant, res passa per una sola mirada, tot això forma un còctel que ens permet aconseguir el resultat més excel·lent possible.

–De quina forma els va canviar la vida ‘Capital Jove’?
–C.M.: És evident que et canvia en el sentit que reps una ajuda econòmica que et permet respirar però, igualment, jo pensava muntar el negoci igualment, eh? Si m’haguessin posat 10 escales les hagués pujat. La subvenció s’agraeix i anima molt a seguir endavant, però jo ja tenia pensat muntar el gimnàs.
 
–A.R.: És una ajuda, una empenta que sempre és benvinguda.
 
–C.M.: Pels meus socis i per mi va ser una bona notícia enmig de moltes no tan bones. La burocràcia i gent que estava de vacances i que havien de donar el vistiplau van fer endarrerir tot el procés. Al principi ho vam passar malament, sí.
 
–A què es dediquen les seves empreses?
–A.R.: Som una agència de publicitat, donem servei a altres empreses i fem estratègies de creativitat. Depenent dels clients i de les seves necessitats, elaborem campanyes de comunicació, publicitat, webs, imatge corporativa, màrqueting i publicitat. Durant aquests anys hem aconseguit clients com Andorra Telecom, Govern, Andorra Telecom, Caldea-Inúu, PGI Management i moltes Pimes.
 
–C.M.: He volgut introduir el Cross Fit a Andorra. És un mètode d’entrenament funcional, amb variacions cada dia –mai és igual– i treballem amb alta intensitat i un curt espai de temps. En una hora es fa la feina comparable a tres de gimnàs. La nostra disciplina és difícil, requereix molt d’esforç, et farà mal i costa però t’acabarà agradant. L’element competitiu està present en tots els entrenaments i és així perquè competeixes contra tu mateix. Et fixes en el del costat i sempre treballaràs per intentar superar-lo. Tenim molts nivells i cada entrenament i cada classe es pot adaptar a qualsevol nivell. Nosaltres adaptem l’entrenament per a una persona molt forta i, a partir d’aquí, adaptem la classe perquè tots puguin arribar i vagin passant nivells. 
Al principi no hi havia gent que volgués fer Cross Fit i aplicava aquests mètodes als meus clients a l’anterior centre on estava. Vaig informar-me sobre la disciplina i emvan recomanar muntar algun centre relacionat amb això perquè no hi havia res específic.
 
–Quins consells donarien a joves emprenedors?
–A.R.: Si té il·lusió és el més important. També que no es posi cap objectiu massa gran, que comenci primer amb un repte assumible i, un cop aconseguit, que es posi un altre que sigui també assumible. Que un obstacle no et freni. He conegut gent que s’ha obert pas mostrant les seves creacions per Facebook perquè era l’únic mitjà que tenia perquè la gent veiés el seu treball. I li ha sortit bé. Alguns, per exemple, han començat així, ara treballen amb Wow! i hem establert una relació professional beneficiosa pels dos.
 
–C.M.: És el que parlàvem abans de les sinergies. A més, a un jove que comença jo li diria que es formi primer, que s’informi i que ho planifiqui tot.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT