PUBLICITAT

POL MOYA Atleta del Club Atletisme Valls d'Andorra

POL MOYA: «Per fer plusmarques cal talent, però sobretot constància i esforç»

Pol Moya, als 800 metres del Campionat de Catalunya de clubs.
Pol Moya, als 800 metres del Campionat de Catalunya de clubs.
PER IVÁN MOURE

Dinou anys i atenció: ha batut uns quants rècords d’Andorra. A l’aire lliure els 800 promesa (al qual és l’actual campió de Catalunya des de fa uns dies), els 1.000 absolut i els 5 km. en ruta júnior; i en ‘indoor’ té l’absolut (per tant també promesa i júnior) dels 800 lliures i els 1.500.
 
–Amb quin et quedes?
–El 1.500 absolut en pista coberta de fa quinze dies. Feia 26 anys que no es rebaixava, el tenia Josep Graells amb 4 minuts exactes. I espero que no duri gaire perquè Carles Gómez està molt a prop de batre’l. Espero que si no és aquest any sigui el que ve, tot i que jo també em veig per rebaixar-lo més. Ara tinc un campionat de pista coberta, potser el rebaixo jo o ell. Hi ha un ‘pique’ sa.
 
–Com arriben les plusmarques?
–Amb una mica de talent, suposo però sobretot amb constància, molt esforç.
 
–Quant entrenes al dia? 
–Un parell d’hores de mitjana, més o menys. Aquí és cada dia perquè el meu pare és d’aquells que després d’un dia dur, l’entrenament de demà és el bon. L’entrenador de Barcelona sí que em dona de vegades un dia lliure.
 
–Costa ser constant? 
–Hi ha dies que sí, sobretot quan fa mal temps, però si vols millorar no hi ha una altra. Has de seguir les pautes sense desviar-te.
 
–Portes l’ADN d’atleta dins?
–Sí, m’han ‘enganxat’ els meus pares. Amb la meva mare també faig comparem els temps també. L’altre dia vaig superar-la en els 5.000 i li vaig dir que ja corro més amb ella en tot, malgrat que no sóc de distàncies tan llargues. El al meu pare és més difícil superar-lo... Te 1.49,70 en els 800 i jo 1,52,24. Aquest any no crec, però el que ve espero superar-lo.
 
–Amb 19 anys, fins on voldries arribar al món de l’atletisme? 
–Tinc unes quantes coses que voldria aconseguir però que necessitaré temps. Un objectiu a llarg termini és batre els dos rècords d’aire lliure de Victor Martínez, en 800 i 1.500. I com tot atleta, anar a uns Jocs Olímpics. De petit veia el meu pare [és entrenador de la Federació] marxar amb Bernadó. Ell ha viscut aquesta experiència cinc vegades i el meu somni és que algun dia pugui anar-hi acompanyant-me a mi.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT