BERTA OROMÍ Docent Artista
BERTA OROMÍ «Ensenyar és un estímul intel·lectual per fer art»
Tot i ser de l’Hospitalet de Llobregat, ha estat estretament vinculada a l’Alt Pirineu i a Andorra. Va estudiar Belles Arts a Barcelona i es va dedicar trenta anys a l’ensenyament als instituts de Puigcerdà, Andorra i la Seu d’Urgell. Al 1981 va exposar a la sala Fidel Aguilar de Girona i a l’any següent a la sala Poetes de Tarragona. Al 1986 va mostrar la seva obra al comú de Sant Julià de Lòria i al 2002 a l’ambaixada espanyola. El Monestir de Santes Creus, la Llacuna d’Andorra la Vella i la Sala Arena de Barcelona també hi figuren com a punts de trobada. També va participar en diverses mostres col·lectives i té obra al Museu de Mas de las Matas.
La seva darrera obra 2015 és una col·lecció de pintures acríliques sobre paper i tela recollint els colors, matisos i llums canviants de la vora del Segre a la Seu a través de les dotze estacions de l’any.
–Què li agrada d’Andorra?
–La gent, els paisatges i l’oferta cultural.
–I el pitjor?
–Les cues els dies que hi ha molta gent.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–La Vall d’Ingles, la ruta del Ferro i el parc de Sorteny.
–Ensenyament i pintura, són compatibles?
–El fet d’ensenyar és un gran estímul intel·lectual de primer ordre per a l’activitat artística. És una llàstima que, d’altra banda, ensenyar et tregui temps per pintar.
–Què és el que li agrada més pintar?
–No tot el que m’emociona em serveix per a pintar però només puc pintar coses que m’emocionin.
–De tota la seva obra pictòrica, quina destacaria?
–La darrera exposició que he anomenat 2015 i la meva primera exposició a la Sala Fidel Aguilar a Girona.
–El Pirineu és una font d’inspiració?
–Més que el Pirineu en si, la gent i l’entorn en què visc que en aquest moment és el Pirineu.
– És pot viure d’això?
–N’hi ha que si que ho fan. No és fàcil perquè no hi ha una gran tradició de col·leccionisme.
–Recicla?
–Reutilitzo, separo i reciclo. No podem continuar malmetent més el planeta.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Si. És la manera de redistribuir la riquesa. Hi ha molta gent que passa estretors o misèria i cal que els que tenen més els ajudin.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Fa molts anys volia anar a fer classes a Itàlia i vaig acabar a Andorra.
–Comprar a Andorra és barat?
–Sí, si compres només el que necessites.
– L’interessa la política?
–Ja que hem de ser governats m’agrada poder triar entre els que ho volen fer. M’agrada formar-me una opinió de tot allò que passa al meu entorn.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–No. De cap manera.
–Quins són els programes de TV que més li agraden?
– Salvados de l’Évole i Que, qui com. També algunes pel·lícules.
–Té por a la mort?
–No, però no m’agrada pensar-hi.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
– Lamentablement em sembla que tot s’acaba amb la mort. Si de cas, durant un temps, quedem en la memòria dels que ens recorden.
–Practica esport, quin?
–Pilates i marxa nòrdica. També havia practicat l’esquí.
–Intenta estalviar?
–Si. Si tens dos cèntims i en guardes un ets ric. Si en tens molts i te’ls gastes ets pobre, deia el meu padrí.