Part de tota la seva jove vida l’ha dedicada a l’hoquei patins. Bernat Picanyol té tretze anys i des que va començar a caminar practica aquest esport. La influència del seu pare va portar-lo a iniciar-se ràpidament a l’hoquei. Ara, juga amb la selecció sub-17, quatre anys abans de complir l’edat necessària per formar part d’aquest conjunt. 

 

–Anant a veure partits amb el meu pare... Ell entrenava un equip i jo anava amb ell. M’agradava veure gent patinant i anant darrera una pilota. 
 

–Per manca de jugadors. No n’hi ha suficients de l’edat per a la sub-17. A l’Europeu poden anar jugadors quatre anys menys, i em van agafar a mi. Va ser el meu primer any. 

 

–Jugar amb grans seleccions, com Espanya, Itàlia i Portugal, poder compartir moments amb els companys, marcar gols, i, tot i perdre perquè érem d’edats diferents, passar-ho bé. 

 

–El treball en equip. Tu sol no pots fer res, però entre tots pots aconseguir-ho tot.

 

–M’agradaria. Per a mi seria perfecte i això depèn de mi.

 

–Ara jugo a Andorra, però abans ho feia a La Seu d’Urgell. El millor resultat per a mi va ser quedar segon als Campionats de Catalunya l’any 2012 o 2013, ara no ho recordo bé.

 

–De moment, no hi ha ningú més. Als entrenaments sí que hi ha algú més. Entrenem conjuntament els de la sub-17 i la sub-20, i entrenar amb el Gerard Miquel, que juga al FC Barcelona, és tot un honor per a mi. Ell i el Llorenç Miquel, que està a Vilafranca, són la referència ara mateix. 

 

–A nivell de l’Europeu, voldria arribar i fer un bon paper, com per exemple quedar primer o segon. Personalment, si arribés més lluny de gran, només poder jugar a un equip d’OK Lliga ja seria molt per a mi.