CINTA PUJAL ARXIU NACIONAL D'ANDORRA
CINTA PUJAL: «La tasca de recerca és de formiga: llarga i lenta»
L’Arxiu Nacional d’Andorra, a proposició del Consell General i gràcies a la col·laboració de Crèdit Andorrà, ha posat a disposició del ciutadà el primer mapa amb què Andorra veia delimitades oficialment les seves fronteres, així com marcades les seves subdivisions i definits topònims tan característics com Aransal, Aubinyâ o L’Escaldes. La Carthe Geographique de la Vallée d’Andorra, peça excepcional que fins el 1996 havia estat sota cura de l’Arxiu, no només ha comportat l’edició de l’original–datat del 1777. El mapa, del que han estat editats 1.300 exemplars que es poden adquirir tant a les oficines de l’entitat bancària com a la mateixa institució de vetlla pels documents, ha estat publicat en forma de quadríptic. I, les dues planes que no ocupen el manuscrit, n’inclouen una contextualització així com la síntesi d’un exhaustiu estudi. L’autora d’aquest treball va ser Cinta Pujal, de l’equip de l’Arxiu. / PER MARISA DA COSTA
–Quina és la importància de la ‘Carthe Geographique de la Vallée d’Andorra’?
–Aquest document és el primer mapa manuscrit que coneixem com a cartografia oficial del Principat. És un document que, a nivell geogràfic, de toponímia així com pel que fa a la realització, té una importància singular i especial en tot el context de la cartografia d’Andorra.
–D’on va sorgir l’interès per editar i posar a l’abast de tothom el quadríptic amb l’estudi i el manuscrit?
–Crèdit Andorrà col·labora amb les entitats culturals i contínuament està mirant de trobar diferents recursos per difondre la cultura i el patrimoni cultural. En aquest cas, era una peça coneguda i de molt interès. A partir d’aquí, es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos si podien fer aquesta reproducció de la cartografia i si nosaltres, des de l’Arxiu, ho podíem acompanyar d’un treball de context, tan a nivell històric com a nivell cartogràfic.
–La reproducció ja és pública. Tanmateix, se’n seguirà fent recerca al voltant?
–La nostra missió bàsica és la conservació de tot aquest patrimoni i posar-lo a disposició del públic. Tant de bo hi hagués investigadors que s’animessin a estudiar i a treballar i investigar més enllà d’aquesta documentació per, d’aquesta manera, acabar de completar tots aquests buits que es plantegen a simple vista.
–Per què no s’està fent aquest treball d’investigació, en l’actualitat?
–Investigar no és una activitat excessivament remunerada, a més de ser una tasca molt costosa, lenta. Els fruits costen d’arribar, pel que si no hi ha un suport a nivell econòmic, suposo que tant estudiants com historiadors miren de trobar altres solucions. La feina de recerca és de formigueta: llarga i lenta.
–Hi ha andorrans estudiant Història fora. No se’ls ha instat a venir a l’Arxiu per fer els seus treballs universitaris de recerca amb documents nacionals?
–De fet, l’Arxiu cada any convoca diferents ajuts i beques a la recerca, sobretot a aquella on i en què s’utilitzin documents d’arxiu. Anualment s’han convocat aquest tipus de recursos i han sortit treballs molt interessants. Malauradament, a nivell cartogràfic no hi ha hagut ningú que hagi anat més enllà. Els animem a venir a l’Arxiu i treballar entorn dels nostres documents.
–Quins treballs han sortit?
–Són treballs de recerca que s’han fet amb documentació no només cartogràfica sinó del conjunt d’Andorra.
–Tornant al mapa, què en destacaria?
–Partim d’uns professionals –enginyers i geògrafs– amb formació en geografia, topografia i matemàtiques. Tenen molt clar quins són els elements clau i significatius per documentar un territori: un campanar, un llac, muntanya, riu... Els ponts s’han pogut perdre amb els aiguats, però saben que aquestes parts perduren. Ja tenen com una carta bàsica sobre què és el que han de documentar, com per exemple explotacions industrials. Per exemple, apareixen 42 molins. Però no hem d’oblidar que Andorra és un país molt rural.