Jaume Planella és un dels socis de l’empresa andorrana TedClothing, l’única companyia capaç de crear actualment peces de roba amb imatges 3D impreses sobre un teixit cent per cent cotó, segons destaquen els mateixos impulsors. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Hem creat una marca de roba on emprem un teixit cent per cent cotó. Fem samarretes, jerseis, malles... peces que donin una aparença 3D. Fem que la roba intenti mostrar una imatge tal i com la pots veure amb els ulls sense que estigui només estampada a la roba. Nosaltres volem plasmar la realitat a dins de la samarreta o la peça de roba que sigui. Per exemple, no volem que hi hagi un quadrat representat a la samarreta, sinó que la samarreta sigui veritablement el quadrat.

 

–És un tipus de sublimació que no fa gaire que es fa i s’aconsegueix amb unes impressores que plasmen la imatge a la roba. Fins ara, sublimàvem amb polièster, però des de fa un any i mig vam començar a fer-ho amb cotó i som els que tenim la patent a nivell mundial.

 

–Perquè el poliester és un material molt més refinat i artificial, i vam optar per emprar un material molt més natural, com és el cotó. 

 

–Les distribuïm a tot el món. Estem treballant a través d’Internet, tenim la nostra plataforma web i a partir d’allà es poden fer comandes i les enviem a tots els territoris. Tenim el productor a Xina, allà hi fabriquem tota la roba i després ho exportem, normalment cap a Europa, encara no tenim gaires compradors de fora d’Europa, però en poc temps, esperem que n’hi comencin a haver. 

 

–Tenim un projecte a curt terme. En uns tres o quatre mesos tenim pensat començar a muntar una botiga a Andorra. Perquè l’empresa, tot i tenir els productors forans, és andorrana. També estem col·laborant amb altres empreses de roba, fa poc vam fer una gama de dessuadores per a una botiga del Principat amb diferent temàtiques: de natura, d’esports...

 

–És un mercat molt ample. Tot i que en aquest sector, la ja gent busca molt més la qualitat del producte que no pas el preu. Nosaltres ho veiem sobretot en el mercat holandès, britànic o francès, prefereixen pagar una mica més si saben al cent per cent que és un teixit natural, que no els farà al·lèrgies i que escalfa molt més, com el cotó. 

En canvi, el mercat espanyol, alemany o italià, es fixa força més en el preu, prefereixen una peça més barata encara que la roba sigui de menys qualitat. 

 

–No estem tancats a un sector en concret. El nostre objectiu és més que la gent es pugui personalitzar. En la web l’apartat que té més sortida és el de personalitzar, la gent pot posar fotos del seu gos, paisatges o amics en les peces de roba que oferim. Nosaltres ho enfoquem al mercat més ampli que podem. En general, fem samarretes, jerseis, xandalls, mitjons... Però ara també hem començat a treballar en oferir coixins pels llits, llençols, guants i barrets d’hivern, amplifiquem una mica més els productes amb accessoris. Però sobretot, ens interessa que la gent pugui personalitzar la roba que porta durant el dia a dia al carrer. 
 

Creiem que d’aquí a quatre o cinc anys vista es posarà més de moda portar roba personalitzada i amb imatges escollides per cadascun. Vam voler avançar-nos una mica al mercat i començar a construir aquesta moda, perquè creiem que cada vegada la gent voldrà tenir més la seva peça única, que no la tinguin els altres i que se senti identificada amb aquella roba. 
 

És una aposta arriscada, perquè ningú sap que passarà d’aquí a quatre anys però vam tenir les eines i la motivació per fer-ho i vam decidir tirar el projecte endavant.

 

–Arribar a obrir botigues a nivell europeu durant els primers cinc o sis anys, i després, si podem obrir a altres països, millor. Perquè de moment, a Andorra no hi ha molta competència, aquesta la tenim sobretot a Amèrica i Àsia.