SERGI BALIELLES Director dels Mundials del BTT i Trial 2015 // Candidat a Andorrà de l'any
SERGI BALIELLES: "Vam picar pedra durant deu anys per aconseguir aquest premi"
La Massana va ser l’epicentre del món de la BTT i el Trial de l’1 al 6 de setembre del 2015 en acollir els Campionats del Món UCI, una competició de màxim renom. Englobant tots els esports que es practiquen a Andorra, cites amb aquest prestigi internacional es podrien comptar amb els dits d’una mà. Sergi Balielles és el director i màxim exponent de l’organització.
Com es guanya un la confiança d’una Federació Internacional per rebre el sí?
La feina ve de molt lluny. Els primers contactes van sorgir abans de la primera Copa del Món que vam fer a la Massana, el 2008. Llavors es començava a parlar a Andorra de la desestacionalització i a la Massana es va apostar per la BTT. Vallnord passa a obrir els estius, es fa el Bike Park i la bola es va fent gran. Durant dos anys els contactes amb l’UCI van quedar en stand by però quan nosaltres [Ciutadans Compromesos] vam entrar al comú vam tenir clar que s’havia de recuperar aquest esdeveniment. Teníem un petit avantatge: la bona imatge deixada a les dues primeres proves. A la Copa del Món del 2013 tot va anar rodó, la pista de descens va rebre diversos premis. Aquell any vam fer la demanda a Ginebra. Somiàvem amb ser seu d’uns Mundials i després de picar pedra durant més de deu anys ens va arribar el premi.
Quins són els passos a seguir per gestionar aquest esdeveniment?
Al 2013 estàvem perduts, vam viatjar a altres llocs per absorbir idees i ens vam aliar amb Ocisport, una empresa experta en això. Vam descobrir que les dimensions eren més grans del què pensàvem: cronometratges, televisió, preparació hotelera en massa, adequació dels circuits, ubicació del públic, demandes dels mitjans... Vam elaborar un organigrama per determinar diferents àrees i vam fer un pla de treball per a cadascuna. Al 2015, amb tot ja clar, vam andorranitzar la prova, ens vam fer amb una idea pròpia.
El president de la branca de BTT de l’UCI [Emin Muftuoglu] va dir que marxava d’aquí feliç perquè considerava que Andorra pot estar a l’altura de Fort William. Agossarat?
Això diu que vam fer les coses bé i cal dir que a nosaltres ens ha quedat una senyora muntanya. Que diguin això és el millor agraïment que podem tenir. Recordo que un corredor d’un país modest va perdre la bicicleta a Barcelona durant el desplaçament, vam remoure cel i terra i l’endemà tenia la seva bici a la porta de l’hotel, per anar a entrenar. Detalls com aquest demostrem que estàvem atents a tot i les paraules de Muftuoglu volen dir que hem de seguir per aqui, amb rigor, carinyo i estil propi. I que Andorra respon, ho fem tot de cor sigui una personalitat, un corredor o un espectador.
Això diu que vam fer les coses bé i cal dir que a nosaltres ens ha quedat una senyora muntanya. Que diguin això és el millor agraïment que podem tenir. Recordo que un corredor d’un país modest va perdre la bicicleta a Barcelona durant el desplaçament, vam remoure cel i terra i l’endemà tenia la seva bici a la porta de l’hotel, per anar a entrenar. Detalls com aquest demostrem que estàvem atents a tot i les paraules de Muftuoglu volen dir que hem de seguir per aqui, amb rigor, carinyo i estil propi. I que Andorra respon, ho fem tot de cor sigui una personalitat, un corredor o un espectador.
Quanta gent va tenir l’organització?
Unes 200 persones. No es difícil gestionar perquè estava tot ben repartit i estructurat. Tothom sabia que havia de fer. També s’ha de dir que van haver-hi formacions prèvies, hi ha coses que calen un coneixement, no es poden fer a la lleugera.
I durant aquella setmana es van superar els 40.000 espectadors. A nivell turístic com catalogaria aquests Mundials?
La setmana anterior hi havia els Mundials Màsters i això va fer que fossin 15 dies de màxima activitat, no només a la Massana sinó d’Andorra. Hi havia equips allotjats fins i tot a Soldeu. Això demostra que és un projecte de país, posiciona el Principat a nivell internacional i no només et deixa un retorn directe. També unes bases per al futur.
El pressupost era de gairebé 2 milions. En quant es calcula el retorn?
Voltava els 7 milions d’euros però en això no hi crec, son paràmetres complicats de calcular. Encara ara veig circulant a les xarxes socials imatges de la final de descens. Hi ha un retorn indirecte incalculable. Ara el problema és que la barrera està molt alta i no es pot baixar la guàrdia.
Durant una setmana, la Massana va ser una vil·la que vivia per i per a les bicicletes. Decoracions al carrer, botigues especialitzades, aparadors amb mallots i altres estris publicitant els Mundials, les muntanyes plenes de gent… Es pot aconseguir que aquesta imatge de la parròquia es vegi cada estiu?
A poc a poc, hi arribarem. No som Fort William però tenim la nostra història. Per aquí vénen el Tour, la Vuelta… Cada any tenim coses potents, som una zona d’oci vinculats a l’esport. Això ho vam veure a Florència, tota la ciutat tematitzada, i volem quelcom similar a la Massana. Però has de creure i fer creure, és un moviment que no es fa en un dia però està ben encarrilat. El forfet anyal ajuda i és una aposta que demostra que som un destí d’hivern i d’estiu.
Creu que mereix la Massana el premi a l’Andorrà de l’any?
No sé, el que està clar és que sense dubte és un dels millors esdeveniments de l’any. També haig de dir que jo sóc el cap visible dels Mundials però en cites d’aquest potencial o com per exemple les Copes del Món d’esquí alpí que ha organitzat Grandvalira amb la FAE, al final ens impliquem totes les entitats del país, sigui qui sigui l’organitzador. Així, dificilment no tenim èxit. Tothom creu en esdeveniments així i no pensem en fer-ho un any i parar.
Per IVÁN MOURE