Publicitat

Entrevistes

JORDI ORTIZ «No volia fer realitats normals i parlar de la veïna de l’escala»

JORDI ORTIZ Escriptor

jordi, escriptor, ortiz, vorejant, límits, premi, carlemany
L'escriptor Jordi Ortiz.
L’escriptor Jordi Ortiz està visitant aquests dies les escoles del país per mostrar el llibre Vorejant els límits. Una obra que va ser guardonada el passat novembre amb el Premi Carlemany 2015. / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–En què consisteix el llibre?
–El llibre està format per 25 contes, i aquests estan dividits en quatre blocs: sociològic, biològic, cibernètic i metafísic. Aquests van des del més pròxim a nosaltres i que més coneixem (sociològic), al més llunyà i que no té cap font de contacte amb la nostra realitat actual (metafísic). Són contes totalment separats, tant en longitud, forma narrativa com en el temps en què es desenvolupen. 
 
–Per què va dividir els contes en aquests quatre grups?
–Per facilitar la lectura. És un fil conductor invisible de proximitat a l’entorn del lector que li és més familiar, i a partir d’aquí, va en una evolució creixent, cada cop van sortint elements més estranys. 
 
–En què s’ha inspirat per elaborar el llibre?
–La inspiració surt una mica de tot arreu. Però un cop vaig decidir que amb el llibre volia tocar els límits de les persones i de la societat, llavors vaig tenir una tendència a explorar aquesta vesant. No volia fer realitats normals i parlar de la veïna de l’escala, volia estirar una mica més les situacions. 
 
–Quin és l’objectiu del llibre?
–Provocar al lector i fer que s’impliqui en la lectura i que sigui el lector qui decideixi si el que es proposa en cada conte és possible, és exagerat o fins i tot si creu que els contes s’han quedat curts. 
 
–Va dirigit a un públic concret o a una franja d’edat específica?
–El llibre ha estat guardonat amb el Premi Carlemany 2015, on el jurat estava composat per joves d’entre 14 i 16 anys. En principi, jo no havia pensat en lectors d’aquesta franja, jo creia que el llibre seria més per a un públic adult, però per exemple, aquests dies estic anant a les escoles per presentar el llibre i veig que l’entenen i entren perfectament en el desafiament, així que el ventall és molt ampli. 
 
A més, els lectors joves tenen una avantatja, quan es parla de tecnologies o d’una societat una mica més avançada que la que estem vivint ara, ells ho entenen perfectament i els és més fàcil entrar en situació. A la gent gran això els costa una mica més, perquè tenen uns records i un passat molt marcat. 

–Els joves són més crítics a l’hora de valorar un llibre?
–Sí. M’han fet crítiques d’aspectes molt puntuals i específics, i no estan contents fins que aquests no es justifiquen. Però estic encantat que siguin crítics. 
 
–Tindrà més en compte al lector jove a l’hora descriure futurs llibres?
–Jo sempre el tinc en compte. Hi ha llibres que me’ls baixen d’adult a juvenil. I a mi m’encanta. A més, Vorejant els límits tracta temes que estan en el nostre futur immediat, probablement a 10-20 anys vista, i són els joves d’avui qui els hauran de resoldre.
 
–Quin retorn ha tingut fins ara del llibre?
–La veritat és que molt favorable. També és cert que a la gent l’hi estranya una mica que sigui un llibre de contes i no una novel·la. Actualment, es publiquen pocs contes, però no perquè no s’escriguin, sinó perquè l’editor decideix no publicar-los. I la gent no està tant acostumada a llegir contes com novel·les i se sorprèn amb publicacions com Vorejant els límits. Però s’hauria d’avançar aquest factor de sorpresa, perquè destorba la lectura. 
 
–Per què creu que els editor no es llancen tant a publicar contes?
–Hi ha una idea prefixada que diu que els contes no venen, i d’aquí no se surt. 
 
–L’estructura de conte facilita la redacció?
–El contes són concisos, no tens temps per estendre’t molt, hi encabeixes un missatge i el lector s’ha de concentrar en captar-lo. En Vorejant els límits jo puc encabir una pista, però el lector hi ha de posar molt de la seva part. 

Al final, ens ho mirem com ens ho mirem, tots els llibres acaben parlant del mateix: de persones. Tot i que aquest tema el pots enforcar des de moltes bandes: les relacions entre la gent, amb les màquines, l’espiritualitat... Però al final sempre es parla de persones. 
 
–Té en ment presentar-se a més premis?
–Em vaig presentant a diversos certàmens, perquè és molt difícil circular només amb el que presentes als editors. Pots trigar un any en tenir una resposta... És complicat. 
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


T'has de registrar per comentar les notícies o entra amb el teu usuari

Publicitat


Editorial

Congelar les pensions seria fer més pobres els padrins

  • 0
Publicitat

Opinions

Més opinions


Publicitat
Publicitat

Monogràfic

Business 59

Business 59 Descarregar PDF
Publicitat
Publicitat