A un costat Richard Imbernón. 42 anys, andorrà. Ha mamat la Lliga Nacional des de ben petit, durant molts anys ha estat tècnic de enns que va donar el salt a nivell absolut amb l’FC Andorra i ara al capdavant del Don Denis FC Santa Coloma. A l’altre costat Raúl Cañete. 40 anys, espanyol. Prometedor jugador que va arribar a jugar al Ferran Martorell –filial de l’RCD Espanyol– que va retirar-se molt jove llastat per les lesions. La seva carrera com a tècnic va començar a les categories inferiors de l’Hèrcules i va entrenar també l’Endense a Tercera i el Jumilla a Segona B abans d’aterrar a Andorra per dirigir el CE Principat, UE Sant Julià i ara, l’FC Lusitans. Són els entrenadors del campió i el subcampió de la Lliga 2015-2016. Cara a cara, parlen del futbol andorrà i alguna cosa més en el nou epicentre de l’esport rei del país: la Borda Mateu. Allà on preparen gairebé a diari la seva pròxima participació a la Champions i l’Europa League. / Per IVÁN MOURE

–El Don Denis campió a falta de dues jornades. Porta tres títols seguits, com s’explica?
–Imbernón (I): Tenim una filosofia de treball i un sentit de joc que intentem aplicar des del primer dia. Els jugadors l’han entés, l’han acceptat i han estat capaços de portar-la a terme. Crec que el gran avantatge és l’estabilitat a la plantilla i el club.

–Cañete (C): Està clar que és un grup cohesionat que està d’acord amb les directrius que marca el cos tècnic i la directiva. Van tots a una. Cada any fan poques incorporacions que accepten el rol que tenen dins del grup i així es fan cada vegada més forts. Podries preguntar-me que per què no ho apliquem la resta d’entrenadors però la realitat és que cada club és diferent. El Don Denis té una estabilitat. Al principi, quan va entrar Richard al 2012 va el club va començar malament, no li acompanyaven els resultats. En un altre club començarien les crítiques, però mai es va escoltar res. No el van qestionar. Això dóna estabilitat. L’han deixat treballar. Això a la llarga ha acabat fent un grup més fort.

–Per què el futbol andorrà té una manera tan particular de jugar? Les variants diferents del Don Denis l’han fet marcar les diferències?
–(I): Jo no sóc l’inventor d’aquest futbol. Jo he tingut una educació futbolística i crec en aquesta manera de veure el joc. Un sistema es pot aplicar de moltes maneres. Pots fer un sistema 4-3-3 i ser defensiu o un 5-4-1 i jugar a l’atac. La clau per a mi és el model de la possessió de la pilota i tot el que això implica. Ho va inventar Laureano Ruiz, i s’ha extès. Gent com Cruyff o Guardiola l’han absorbit. No entenc el futbol d’una altra manera i sóc conscient que al principi era arriscat.

–(C): De totes maneres Richard sap adaptar aquest estil. Quan el rival l’està estrenyent també sap recular, sap adaptar-se al joc tan particular que es practica a la Lliga Nacional. I sap quan ha de jugar o refusar. Jo, per exemple, tinc jugadors al meu equip que sempre intenten jugar-la després de robar. I no sempre és així. Aquesta és la gran diferència del Don Denis amb la resta. Saben que fer en totes les situacions del joc.

–(I): Jugar a l’atac no vol dir res. Tots els equips ho fan. La clau és saber com entens la defensa. Nosaltres defensem per atacar. I tinc dos avantatges: que molts jugadors els he entrenat des d’alevins i també és fàcil jugar amb Eloy, Pujol, Juanfer...

–(C): Si els cracks s’adapten al grup i creuen en la idea de l’entrenador és quan marquen les diferències. Si generes dubtes al vestidor, és quan hi ha fractura.

– La Copa se l’endú la UE, que acompanyarà el Don Denis i el Lusitans a Europa. La final la va jugar contra l’Engordany, tota una sorpresa?
–(C): Crec que tots els aspirants planifiques entrar a Europa mitjançant la Lliga. Jo me l’he jugat l’accés dos anys amb el Sant Julià per la Copa [la final es juga quan ja ha acabat el campionat domèstic] i es passa fatal. A la Copa, aquest any, he mirat més el donar minuts als menys habituals i ha passat factura.

–(I): Per a mi ha estat una sorpresa agradable. A la Lliga, a més, si patines tens més marge perquè et jugues la lliga amb tres o quatre equips. A la Copa, si falles, t’eliminen.

–Aquesta final anuncia un canvi cap a una lliga més disputada?
–(C): El futbol en general està canviant, evolucionant. Els equips de dalt ara es reforcen amb els de fora, moltes vegades treuen jugadors andorrans de la titularitat i aquests, que volen jugar, se’n van a clubs més modestos. Això fa que cada vegada faci pujar el nivell de la Lliga. Jo vaig arribar a Andorra fa quatre anys i des de llavors fins ara, el futbol del país ha canviat moltíssim.

–(I): Jo crec que el canvi serà més lent de l’esperat. Quan jo jugava, la Lliga era cosa i ara, de quatre. Però va aparèixer l’Ordino com un cinquè favorit i no va quallar. Ara l’Engordany, i ja veurem. Tant de bo que sí, que la lliga sigui cosa de cinc o sis però és difícil mantenir el nivell.

–Què opinen de l’entrada massiva de mexicans com han fet Carroi, o fer lligams amb escoles d’altres països com l’Engordany, o amb grups inversors com sembla que farà el Sant Julià? Ajuda a pujar el nivell?
–(I): Que vingui algú de fora no té per què significar que sigui bon jugador, que és un concepte erroni que s’ha instal·lat.

–(C): En molts casos la gent que arriba d’altres països entrenava quatre o cinc vegades a la setmana. Aquí tres dies i en mig camp. I l’entrenament és la base de tot.

–És usual veure com jugadors que arriben de fora amb l’etiqueta de crac s’acaben convertint en simples bon jugador. És perquè aquí passen a entrenar menys?
–(I): És lògic. Els que venen d’un Segona B o Tercera, que pràcticament entrenen a diari, venen aquí i passen a entrenar tres dies. I també que el futbol és contagiós, t’adaptes.

–(C): A mi m’ha passat. Jo jugava a la Penya Barcelonista Olivella, vaig anar al Ferran Martorell i em vaig fer molt més jugador, d’allà a l’Espanyol i encara més, després al Sabadell i vaig notar un altre salt qualitatiu important... I d’allà a un preferent per la lesió i vaig baixar el meu nivell de cop. Tot el que t’envolta t’adapta, sigui per bé o per mal.

–Com veuen el pas per al professionalisme del futbol andorrà? Queda lluny?
–(C): Per mi sí. Està tot ben estructurat però s’ha de donar un pas endavant que ningú dona. Primer perquè no hi ha diners per pagar jugadors professionals. També s’haurien de professionalitzar els cossos tècnics i fins i tot les directives també haurien de dedicar-se al 100% al club i aquí tothom té una altra feina.

–(I): Estem vivint una transició complicada. Està bé que vingui gent de fora i és un primer pas, però a la gran majoria se’ls busca també una feina complementària. Si tu tens tres jugadors que viuen només del futbol, no et serveix de res. No pots treballar en els entrenaments amb tot l’equip durant matí i tarda. Per tant la transició és extremadament complicada. No pots donar només un pas, sinó diversos a l’hora.

–Koldo els truca, a vostès els entrenadors, per parlar de jugadors i a l'inrevés?
–(I): Raúl i jo som rivals. Amb Koldo no. El que jo faci malament li afectarà i el que ell faci malament m’afectarà. Hem de treballar units i sí, la comunicació existeix.

–(C): No fa gaire es va reunir amb els entrenadors de tots els clubs, un per un, per veure les nostres directrius.

–(I): Pensa que els internacionals entrenen tots els dimecres amb el seleccionador i jo haig de saber què fa allà perquè condiciona el meu entrenament de dijous i ell ha de saber què faig jo el dimarts pel mateix motiu.

–Quin jugador que no entra en les llistes de la selecció creuen que hauria d’anar-hi?
–(C): A mi m’ha sorprès que no truqui  a Pousa. Ha fet un final de Lliga espectacular.

–(I): Per a mi Ludo, sé que sí que va, i considero que té poques participacions. El problema és que té unes característiques que no són adequades per a la selecció. Per necessitat i realitat, la manera que té la tricolor d’afrontar els partits, a la defensiva, el perjudiquen. Per a mi en qualitat, està entre els tres millors d’Andorra.

–A quin jugador es portarien si marxen a entrenar fora d’Andorra?
–(C): Jo, sincerament, a Marc Pujol. Sap quan ha d’atacar, quan defensar, quan prémer les dents, quan donar pausa... Marca els tempos del partit a la perfecció.

–(I): És que jo faria el mateix.

–Personalment, aspiren a créixer en la seva carrera com entrenador?
–(C): Jo sempre. Vaig venir aquí per créixer, espero estar molts anys i seguir aprenent i si em surt una oportunitat fora i és per millorar, encantat. Per a mi el futbol ho és tot. Em considero entrenador i res més. De fet, quan em van destituir com a entrenador del Sant Julià [abans de Nadal] Imbernón em va enviar un misssatge que deia ‘És una pena, espero que tornis aviat per continuar aprenent de tu i intentar guanyar-te’. Allà em va guanyar. Per a mi, això em fa seguir com entrenador, em motiva, per mirar endavant. Més en un moment en què t’han fet fora.

–(I): A mi m’apassiona el futbol, però com més professional és, menys m’agrada. M’agrada l’essència del joc, la diversió al camp, el vestidor, ajudar i patir pels companys... Però quan hi han interessos econòmics pel mig es crea una podridura que ho aspira tot. És evident que si em truca un Segona B possiblement provaria l’experiència però ara mateix gaudeixo com no pensava i estic molt bé així. Tampoc em considero un entrenador al 100%. Una part és entrenador, però tinc altres facetes a la vida que també m’interessen.

–(C): Ser entrenador abasta moltes coses. Però haig de reconèixer que jo sí. Sempre m’han inculcat que entrenes per guanyar i res més. Fins i tot quan estava a les categories inferiors de l’Hèrcules. I a mi, personalment, això m’agrada.

–Què opinen de l’acord entre la Federació Andorrana de futbol i l’Espanyol?
–(I): Penso que per fi. Fa anys que ho dic, acords d’aquest tipus són necessaris, sobretot amb els clubs de més aprop perquè els nens amb projecció tinguin una sortida futbolística i no se’ls busqui un club de Tercera quan ja té vint anys o acabin jugant a la Lliga Nacional.

–(C): És molt bo i necessari. Opino exactament el mateix.

–Per acabar, parlin una mica de l’actual Eurocopa 2016. Quina selecció creuen que és favorita, a quina animen, quin serà el fiasco i quin jugador serà l’MVP?
–(I): Crec que guanyarà Alemanya, m’agrada Espanya, et diria fa dos dies que el fiasco seria França però ara veig més a Bèlgica com el gran fracàs. I de jugador, està clar: Iniesta.

–(C): Jo crec que el campió, i no em digueu que sóc un pilota, serà Portugal. Sóc seguidor d’Espanya, Bèlgica em sembla desastrós en joc per la qualitat que té i MVP, Iniesta.