Amb 18 anys té clar que cal i vol ajudar i, entre entrenament i entrenament al Palau de Gel, es pren alguna tarda lliure per escaquejar-se i esbargir-se tot llegint en veu alta ja sigui per a infants, adults o gent gran, acomplint tots una mateixa condició independentment de l’edat: dificultats diverses per llegir. Cristina Martínez de Haro, patinadora sobre gel que tot just acaba de finalitzar els seus estudis de batxillerat, té clar que, a banda de dedicar la seva carrera professional a les relacions internacionals, l’atenció a les altres persones i esmerçats en situacions desfavorables han de merèixer una consideració especial per part seva. Formar part del Jove Voluntariat Lector, grup que els divendres durant el curs escolar es trasllada a centres com El Cedre o la Salita, és part imprescindible de la seva persona, així com ho és el patinatge, que practica des dels cinc anys i al que porta una dècada dedicant-se a nivell competitiu. / Per MARISA DA COSTA

 

–Sempre he tingut ganes de fer voluntariats en general, però mai sabia com fer- ne ni com trobar-los. Quan ens van presentar aquest projecte al cole, no vaig dubtar ni un segon en apuntar-me, encara que per qüestions d’estudi l’estranger no vaig poder apuntar-m’hii fins aquest curs passat. 

 

–Tinc entrenaments de patinatge tots els dies de la setmana exceptuant el dilluns. Vulguis o no hi ha un cansament, que és tant físic com psicològic. Llavors, aquesta activitat els divendres per la tarda era com una forma de fugir de la realitat. Alguns divendres anava a entrenar i d’altres a llegir, però sempre que podia em reservo els divendres per aquesta activitat com a voluntària.

 

–Aquesta activitat solidària, a diferència ‘altres, m’ha aportat una visió diferent de la vida. És una activitat que no només donem nosaltres, si no que la majoria de vegades són la gent gran que ens aporta molt més a nosaltres.

 

–Sempre que pugui i sigui possible m’apuntaré a tots els voluntariats. He estat fent diversos voluntariats a Andorra, al Cirque du Soleil o a la Vulelta ciclista, per exemple, però m’agradaria poder ampliar una mica més el currículum en aquest sentit. Sempre he volgut fer un voluntariat més humanitari, en algun país que ho estigui passant malament i, d’aquesta manera, ajudar en tot el què em sigui possible. 
 

–M’agrada molt escoltar els altres, sobretot a la gent gran, ja que són gent molt sàvia i com he esmentat anteriorment, se n’aprèn molt ‘ells i de les seves experiències.

 

–Vivències, històries... I, com a conseqüència, experiència. 
 

–Vaig començar a patinar quan tenia cinc anys i a partir dels vuit ja estava en l’àmbit de les competicions. El patinatge ha estat una part meva  més pràcticament durant tota la vida.

 

–No només al patinatge sobre gel, sinó a tots aquells esports considerats minoritaris a Andorra. Realment, avui en dia, nomes és dóna molta importància a l’esqui. Per contra, el potencial que tenen altres esportistes d’altres branques és molt alt i s’haurien de poder donar ajuts per impulsar-los. 

 

–Andorra és un país bastant solidari, encara que aquest aspecte més positiu no es doni gaire a conèixer; no se’n fa difusió. En la meva opinió, s’hauria de fer molt més d’eco de totes les activitats solidaries que hi ha al país; no únicament les solidàries i esportives, sinó que això es pot aplicar a molts vessants a nivell nacional.