AMADEU ROSSELL Secretari general de Liberals d’Andorra
AMADEU ROSSELL: «Quan ens creguem que les eleccions són cada dia, el partit anirà perfecte»
Primer any com a secretari general. Només assumir el càrrec, Liberals d’Andorra (Ld’A) va començar a pensar en les eleccions comunals que a l’hivern del passat 2015 i, per contra, no van deixar, ni molt menys, un bon sabor de boca en la formació política. Ben mirat, tot el contrari. Més de mig any després d’aquell cop en les urnes, plasmat fonamentalment en la caiguda de Sant Julià de Lòria, el secretari general analitza l’actualitat andorrana però també la del seu partit, que segueix al darrera de Demòcrates per Andorra. És època de ‘pencar’ per als liberals, i Amadeu Rossell així ho reconeix. Parla de potes en la formació, d’estructura, de comunicació i de ser més proper a la ciutadania, i també fa autocrítica. / Per RAFA MORA
–Un any de secretari general de Liberals d’Andorra. Com ho analitza?
–Ha sigut un any molt intens perquè vaig entrar al maig, a l’estiu hi ha una aturada però al setembre ja estava calendaritzat per començar a escriure el tronc comú per a les comunals, perquè sinó, no arribàvem. I tot i programar-ho tot vam anar justos, hi van haver unes eleccions comunals en les quals vam fer llistes a tot arreu però els resultats no van ser els esperats. Hi va haver sobretot la desfeta de Sant Julià, que no l’esperàvem... Va ser un tots contra un, i va passar el que va passar. Però també ens ha servit per consolidar els comitès parroquials, que en l’estructura de país que tenim són totalment necessaris.
–Després de les passades eleccions, amb uns resultats que com comentava no esperaven, quin és ara el projecte liberal?
–Jo com a secretari general vaig calendaritzant objectius, la meva tasca és estructurar el partit. És cert que els liberals estem mal acostumats perquè venim de governar durant 14 anys, i ara estem a l’oposició. Estàvem acostumats pràcticament a què ens ho fessin tot. Ara els que hem de picar pedra som la nostra generació. Per tant, ara la meva funció és consolidar les diferents potes del partit, i que tota la comunicació sigui la mateixa i vendre el mateix projecte. El nostre projecte ja l’ha explicat Josep Pintat en el debat d’orientació política i en la sessió de control. Va explicar el posicionament del país, la situació amb Europa, la sanitat... Tot explicat. La meva funció és que les potes funcionin, és a dir, els joves, els comitès parroquials, l’executiva que som més polítics, que volem més immediatesa, el grup parlamentari, que també s’ha de recordar que són tots novells i quan entres a un lloc nou necessites un període d’adaptació... Tot en global necessita un temps per posar-se al seu lloc, i ni Amadeu Rossell ni ningú té una vareta màgica per venir un dia i que tot funcioni perfecte.
–I quina és la pota que potser pensen fomentar més?
–La joventut està funcionant molt bé, per exemple, però el que hem de fer és comunicar més al ciutadà. Ara, precisament hem agafat una via que ha funcionat molt bé, que és la de les reunions de pobles. A la Massana hi van haver unes cinquanta persones i a Encamp una quarantena, i això va provocar interacció amb el ciutadà. Vaig quedar gratament sorprès perquè pots anar a explicar les coses, però la gent, no sé si pel format, va fer preguntes i va demostrar que té ganes.
–Això ho continuaran fent?
–Sí, i tant. Ara parem, però passat Meritxell seguirem, tot i que no sé en quin ordre de parròquies.
–Abans parlava de potes... Quina creu que falla?
–No és que falli. El problema actual és que ser conseller general no és gens fàcil, i estan abocats a la feina. Hi ha d’haver més encaix entre el grup parlamentari i l’executiva. Nosaltres, l’executiva, ens hem de convertir més en l’altaveu del grup parlamentari. Repetir i repetir per arribar al ciutadà. Fins ara, per certes coses, a l’executiva estàvem més pendents d’altres coses i volíem més immediatesa en diferents casos. El que passa és que els consellers cada dia van picant pedra, i nosaltres els hem de fer més d’altaveu per trobar aquest encaix. Amb tots els partits ha passat, que aquest encaix i les reticències d’uns i altres existeixen, però ara mateix entre nosaltres són serrells. És com en una empresa, que tot es posi al seu lloc.
–Llavors, l’engranatge, en quin punt està ara mateix?
–Estem a més del 60%. No estem en el notable, però anem fent.
–Amb això, quan creu que Liberals pot donar el pas que li queda?
–Ens hem de ficar més en ‘modo’ anual, complir amb objectius anuals. L’executiva s’ha posat la pressió que cada dia són les eleccions, que cada dia hi ha d’haver contacte amb el ciutadà. Hem d’aconseguir el salt de cada dia una miqueta més, cada dia un objectiu. És una feina diària, i no tant mirar un horitzó al 2019. I si no diari, mensual, és igual, i quan tot estigui més engranat, anirà millor la cosa.
–La sensació és que estan calant més?
–Arran de les reunions de poble, per a mi, sí.
–Perquè entenc que les eleccions comunals van ser un cop per al partit.
–Van ser un cop, sí.
–Com reacciona un partit que realment pensava que podia tenir una representació major i passa el que passa?
–L’anàlisi de les comunals es va fer i el resum és que per arribar bé a unes comunals s’han de preparar millor les coses. En les passades es va fer de la millor manera que es va poder, vam estar potser molt obsessionats en el programa i en el front comú, i les llistes van arribar més tard, hi va haver conflictes amb les llistes... És a dir, no podíem estar per tot. Ens calia una mica més d’estructura interna perquè hi hagués un encarregat de cada cosa. Si tot això ho programes i ho vas fent pujant un esgraó cada dia, és com córrer una marató. Jo ara no puc anar a córrer 42 quilòmetres, però si ara en faig 10, després 15, després 21, potser hi arribo. I en les comunals ens va passar que vam sortir a córrer els 42 quilòmetres i vam arribar com vam arribar. Ara el que pretenc és que comencem a córrer els 10, els 21, i fent. I tant el grup parlamentari, com l’executiva, com tots. És la manera de treballar. El dia que ens creguem que les eleccions són cada dia, el partit anirà perfecte.
–Parlem del rival. DA és a la cresta de l’onada. La marea taronja que dominava, ara ho fa més. Com ho paeixen això?
–DA està molt ben estructurat, i també el que no crec que sigui bo democràticament és que tots estan molt alineats. Dintre de Liberals tothom tus, tothom opina, hi ha divergències d’opinió i al final surt una que és molt millor. A DA no. N’hi ha una i tots la segueixen.
–No tenen fissures.
–No hi ha fissures mentre hi hagi aquest líder que és qui lliga la maionesa. Quan vingui la guerra de successió, que ja s’ha obert i ja vam anunciar nosaltres, potser sí que hi haurà fissures, perquè és el senyor Antoni Martí qui lliga la maionesa, i quan no hi sigui ell, ja veurem.
–Com valora la feina de Martí al capdavant d’aquests últims governs?
–És una feina política, molt política, i té per sota dos ministres, Jordi Cinca i Gilbert Saboya, que li fan la feina més executiva. Al darrera van tots els altres mentre ell lliga la maionesa... Toni Martí des que s’aixeca al matí fa política, i fa política els 365 dies de l’any i des que va néixer. El que fa ho fa molt bé.
–Des de Liberals, on poden veure més fissures?
–A més de la successió, amb el tema Europa, amb la sanitat... Van cometent errors, que fins ara semblaven intocables.
–La crisi de BPA ha fet mal, però, com valora la gestió el partit liberal?
–En uns dies signaran J. C. Flowers i hi haurà una campanya comunicativa de DA, n’estic segur, perquè en això són experts. No sé si la faran a l’estiu o no, però tampoc no sé si la pagarem tots. Amb la qual cosa la solució d’un cas com aquest no s’ha fet a cap país del món com a Andorra. L’únic que no sé és si hi ha hagut la transparència que hi havia d’haver existit. I abans de BPA hi havia un INAF i una sèrie d’organismes amb els que tot anava bé, i a l’endemà res servia, tot estava malament i s’havia d’intervenir, s’havia de canviar les regles del joc... és una mica bèstia. Em preocupa l’abans de, i la solució si la gent recupera els seus diners, doncs perfecte. Però també vull veure a la tardor què passa amb els del banc dolent.
–Europa. La posició de Liberals està clara, però quin és el següent pas?
–A Liberals no entenem la velocitat d’aquest Govern amb Europa. No entenem si DA s’ha compromès amb alguna cosa o no. La posició del grup parlamentari era claríssima: si ens deixaven un full en blanc on poguéssim escriure, tant nosaltres com el PS, SDP i DA, possiblement haguéssim entrat en el Pacte d’Estat. Però si em donen un full escrit en el qual no puc canviar ni una coma ni res, no entrem. A partir d’aquí, creiem que arrel del brexit han canviat les regles del joc perquè el que està passant és d’una entitat bestial. No sabem què passarà, però potser si ho gestionem bé, el brexit pot ser una oportunitat per a Andorra. No és cap amenaça, però aquest divorci tindrà un temps d’adaptació, i estem segurs que hi haurà una sèrie d’acords comercials com els que tenen Noruega, Islàndia i Suïssa, en els quals si negociem bé, Andorra pot treure profit. Ara tampoc ja no tenim un mercat de 500 milions. Tot ha canviat.
–Europa sembla debilitada, i ara Liberals es pot plantejar entrar en aquest Pacte d’Estat precisament per poder negociar millor?
–No perquè tal com ens ho estan dient, és impossible. Ens diuen que ja hi ha un document i que és intocable. Així, no. Nosaltres el que volem és igualtat de condicions: un full en blanc i quatre bolígrafs.
–I quines són les propostes liberals?
–Hi ha una proposta liberal que diu que a Andorra la lliure circulació de persones ens pot afectar d’una manera molt bèstia, i continuem abocats per les quotes perquè tenim una cosa magnífica que es diu seguretat ciutadana, amb la qual les meves filles poden tornar a casa soles quan acaben les seves classes o poden anar al cinema soles, i igual que les meves les de tots, i pràcticament puc deixar-me les claus de casa penjades al pany de la porta i ningú m’entrarà. Això podria afectar. Després els 14 punts han tingut una anàlisi que parla també de la sobirania, que acabaria molt tocada.
–Fa l’efecte que hi hauria coincidència en alguns punts, però Liberals segueix sense entrar només per les formes.
–Tenim la impressió que hi ha uns compromisos i una velocitat que no entenem. Per exemple, el brexit: s’ha fet una campanya bestial, però fes-me un simple balanç... DA fa anàlisi de tot, de l’estació d’autobusos, de la seu de la Justícia, de tot, però d’Europa no ha fet un míser anàlisi del que comporta Europa... Tirem-nos a la piscina, i si va bé, va bé, i si no, no. Doncs a això nosaltres diem no. A Anglaterra van fer una anàlisi, aquí no. Per això, jo em pregunto: ha adquirit una sèrie de compromisos o no? Això és el que ens fa por.
–Quan Martí surt i diu que s’està en el punt perfecte del procés perquè Liberals s’hi afegeixi... Passarà aquest punt sense cap canvi?
–Passarà aquest punt.
–...
–És que hi ha comissions com la d’exteriors, que si s’han de reunir cada setmana, que es reuneixin, que comparegui el ministre o qui ho hagi de fer. Allà es pot treballar i tothom té les seves posicions i no cal inventar la sopa d’all.
–Quina és la relació d’Amadeu Rossell amb Antoni Martí després de tot el passat? Què hi ha entre els dos?
–Jo crec que sortir en un debat d’orientació política per un article d’opinió que vaig fer... jo sóc així, no li dec res a ningú i jo opinar, opinaré, i de moment no em fa por ningú. Crec que allò ho va fer perquè li va caure molt malament que l’executiva de Liberals d’Andorra agafés les seves paraules de demandes a tots els mitjans que ens estan fent mal, la Sexta, diaris digitals, etcètera. Demanda’ls, sí, però si no els demandes, hauràs de fer fora al ministre. Això és el que vam dir. Llavors Martí devia tenir escrit el discurs u, el dos, el tres i el quatre, i el quatre devia ser més fort i devia sortir el secretari general en primera persona. No sóc conspirador, sóc molt planer. Puc caure millor o pitjor, però planer al màxim.
–I la relació personal com està?
–És cert que no el veig tant, abans el veia. Ara, però, és diferent, però per part meva la relació és la mateixa.
–Reforma de la sanitat.
–Aquí sí que estan fent anàlisis... En els últims anys, si parlo de memòria, et faig una sumava d’un dèficit de 200 milions d’euros. Que diguin on van, si hi haurà retallada o privatització, perquè la solució no la veig enlloc.
–Com valora el treball dels consellers liberals?
–Vénen de molt poca experiència, i l’única cosa que crec que han de canviar són possiblement les sessions maratonianes de control: centrar més el tir. No fer tantes preguntes, sinó per exemple dues amb mil repreguntes. Al final, si no, es dispersa l’objectiu perquè tothom fa preguntes i llavors els mitjans aneu bojos i publiqueu el que no volem que publiqueu. Això sí s’ha parlat, però jo dels consellers estic molt, molt content. Crec que han aconseguit fer un bon equip i tenir una bona sintonia. Estan molt cohesionats i en poc temps el treball ha ajudat.
–I hi ha l’opció d’un possible retorn d’Amadeu Rossell?
–No. Amadeu Rossell ara al setembre tornarà a fer les reunions de poble, es farà el congrés de la tardor i es decidirà. Ja es veurà. Ara l’objectiu de les eleccions al 2019 queda molt lluny.
–Però no ho descarta.
–En política no descartarem mai res. És evident que m’agrada, però també és evident que tinc una família que em demana certes coses i el dia té 24 hores i no arribo a tot. He d’estar també a sobre dels negocis. I de quan estàs a sobre a quan no estàs, es nota. Quan vaig ser conseller ho vaig notar. Llavors, es valorarà en el seu moment. També el parlament s’està fent summament tècnic.
–I com a secretari general?
–Ja es veurà al congrés quines seran les necessitats que tingui el partit. Jo estic a disposició del partit.
–Un any de secretari general de Liberals d’Andorra. Com ho analitza?
–Ha sigut un any molt intens perquè vaig entrar al maig, a l’estiu hi ha una aturada però al setembre ja estava calendaritzat per començar a escriure el tronc comú per a les comunals, perquè sinó, no arribàvem. I tot i programar-ho tot vam anar justos, hi van haver unes eleccions comunals en les quals vam fer llistes a tot arreu però els resultats no van ser els esperats. Hi va haver sobretot la desfeta de Sant Julià, que no l’esperàvem... Va ser un tots contra un, i va passar el que va passar. Però també ens ha servit per consolidar els comitès parroquials, que en l’estructura de país que tenim són totalment necessaris.
–Després de les passades eleccions, amb uns resultats que com comentava no esperaven, quin és ara el projecte liberal?
–Jo com a secretari general vaig calendaritzant objectius, la meva tasca és estructurar el partit. És cert que els liberals estem mal acostumats perquè venim de governar durant 14 anys, i ara estem a l’oposició. Estàvem acostumats pràcticament a què ens ho fessin tot. Ara els que hem de picar pedra som la nostra generació. Per tant, ara la meva funció és consolidar les diferents potes del partit, i que tota la comunicació sigui la mateixa i vendre el mateix projecte. El nostre projecte ja l’ha explicat Josep Pintat en el debat d’orientació política i en la sessió de control. Va explicar el posicionament del país, la situació amb Europa, la sanitat... Tot explicat. La meva funció és que les potes funcionin, és a dir, els joves, els comitès parroquials, l’executiva que som més polítics, que volem més immediatesa, el grup parlamentari, que també s’ha de recordar que són tots novells i quan entres a un lloc nou necessites un període d’adaptació... Tot en global necessita un temps per posar-se al seu lloc, i ni Amadeu Rossell ni ningú té una vareta màgica per venir un dia i que tot funcioni perfecte.
–I quina és la pota que potser pensen fomentar més?
–La joventut està funcionant molt bé, per exemple, però el que hem de fer és comunicar més al ciutadà. Ara, precisament hem agafat una via que ha funcionat molt bé, que és la de les reunions de pobles. A la Massana hi van haver unes cinquanta persones i a Encamp una quarantena, i això va provocar interacció amb el ciutadà. Vaig quedar gratament sorprès perquè pots anar a explicar les coses, però la gent, no sé si pel format, va fer preguntes i va demostrar que té ganes.
–Això ho continuaran fent?
–Sí, i tant. Ara parem, però passat Meritxell seguirem, tot i que no sé en quin ordre de parròquies.
–Abans parlava de potes... Quina creu que falla?
–No és que falli. El problema actual és que ser conseller general no és gens fàcil, i estan abocats a la feina. Hi ha d’haver més encaix entre el grup parlamentari i l’executiva. Nosaltres, l’executiva, ens hem de convertir més en l’altaveu del grup parlamentari. Repetir i repetir per arribar al ciutadà. Fins ara, per certes coses, a l’executiva estàvem més pendents d’altres coses i volíem més immediatesa en diferents casos. El que passa és que els consellers cada dia van picant pedra, i nosaltres els hem de fer més d’altaveu per trobar aquest encaix. Amb tots els partits ha passat, que aquest encaix i les reticències d’uns i altres existeixen, però ara mateix entre nosaltres són serrells. És com en una empresa, que tot es posi al seu lloc.
–Llavors, l’engranatge, en quin punt està ara mateix?
–Estem a més del 60%. No estem en el notable, però anem fent.
–Amb això, quan creu que Liberals pot donar el pas que li queda?
–Ens hem de ficar més en ‘modo’ anual, complir amb objectius anuals. L’executiva s’ha posat la pressió que cada dia són les eleccions, que cada dia hi ha d’haver contacte amb el ciutadà. Hem d’aconseguir el salt de cada dia una miqueta més, cada dia un objectiu. És una feina diària, i no tant mirar un horitzó al 2019. I si no diari, mensual, és igual, i quan tot estigui més engranat, anirà millor la cosa.
–La sensació és que estan calant més?
–Arran de les reunions de poble, per a mi, sí.
–Perquè entenc que les eleccions comunals van ser un cop per al partit.
–Van ser un cop, sí.
–Com reacciona un partit que realment pensava que podia tenir una representació major i passa el que passa?
–L’anàlisi de les comunals es va fer i el resum és que per arribar bé a unes comunals s’han de preparar millor les coses. En les passades es va fer de la millor manera que es va poder, vam estar potser molt obsessionats en el programa i en el front comú, i les llistes van arribar més tard, hi va haver conflictes amb les llistes... És a dir, no podíem estar per tot. Ens calia una mica més d’estructura interna perquè hi hagués un encarregat de cada cosa. Si tot això ho programes i ho vas fent pujant un esgraó cada dia, és com córrer una marató. Jo ara no puc anar a córrer 42 quilòmetres, però si ara en faig 10, després 15, després 21, potser hi arribo. I en les comunals ens va passar que vam sortir a córrer els 42 quilòmetres i vam arribar com vam arribar. Ara el que pretenc és que comencem a córrer els 10, els 21, i fent. I tant el grup parlamentari, com l’executiva, com tots. És la manera de treballar. El dia que ens creguem que les eleccions són cada dia, el partit anirà perfecte.
–Parlem del rival. DA és a la cresta de l’onada. La marea taronja que dominava, ara ho fa més. Com ho paeixen això?
–DA està molt ben estructurat, i també el que no crec que sigui bo democràticament és que tots estan molt alineats. Dintre de Liberals tothom tus, tothom opina, hi ha divergències d’opinió i al final surt una que és molt millor. A DA no. N’hi ha una i tots la segueixen.
–No tenen fissures.
–No hi ha fissures mentre hi hagi aquest líder que és qui lliga la maionesa. Quan vingui la guerra de successió, que ja s’ha obert i ja vam anunciar nosaltres, potser sí que hi haurà fissures, perquè és el senyor Antoni Martí qui lliga la maionesa, i quan no hi sigui ell, ja veurem.
–Com valora la feina de Martí al capdavant d’aquests últims governs?
–És una feina política, molt política, i té per sota dos ministres, Jordi Cinca i Gilbert Saboya, que li fan la feina més executiva. Al darrera van tots els altres mentre ell lliga la maionesa... Toni Martí des que s’aixeca al matí fa política, i fa política els 365 dies de l’any i des que va néixer. El que fa ho fa molt bé.
–Des de Liberals, on poden veure més fissures?
–A més de la successió, amb el tema Europa, amb la sanitat... Van cometent errors, que fins ara semblaven intocables.
–La crisi de BPA ha fet mal, però, com valora la gestió el partit liberal?
–En uns dies signaran J. C. Flowers i hi haurà una campanya comunicativa de DA, n’estic segur, perquè en això són experts. No sé si la faran a l’estiu o no, però tampoc no sé si la pagarem tots. Amb la qual cosa la solució d’un cas com aquest no s’ha fet a cap país del món com a Andorra. L’únic que no sé és si hi ha hagut la transparència que hi havia d’haver existit. I abans de BPA hi havia un INAF i una sèrie d’organismes amb els que tot anava bé, i a l’endemà res servia, tot estava malament i s’havia d’intervenir, s’havia de canviar les regles del joc... és una mica bèstia. Em preocupa l’abans de, i la solució si la gent recupera els seus diners, doncs perfecte. Però també vull veure a la tardor què passa amb els del banc dolent.
–Europa. La posició de Liberals està clara, però quin és el següent pas?
–A Liberals no entenem la velocitat d’aquest Govern amb Europa. No entenem si DA s’ha compromès amb alguna cosa o no. La posició del grup parlamentari era claríssima: si ens deixaven un full en blanc on poguéssim escriure, tant nosaltres com el PS, SDP i DA, possiblement haguéssim entrat en el Pacte d’Estat. Però si em donen un full escrit en el qual no puc canviar ni una coma ni res, no entrem. A partir d’aquí, creiem que arrel del brexit han canviat les regles del joc perquè el que està passant és d’una entitat bestial. No sabem què passarà, però potser si ho gestionem bé, el brexit pot ser una oportunitat per a Andorra. No és cap amenaça, però aquest divorci tindrà un temps d’adaptació, i estem segurs que hi haurà una sèrie d’acords comercials com els que tenen Noruega, Islàndia i Suïssa, en els quals si negociem bé, Andorra pot treure profit. Ara tampoc ja no tenim un mercat de 500 milions. Tot ha canviat.
–Europa sembla debilitada, i ara Liberals es pot plantejar entrar en aquest Pacte d’Estat precisament per poder negociar millor?
–No perquè tal com ens ho estan dient, és impossible. Ens diuen que ja hi ha un document i que és intocable. Així, no. Nosaltres el que volem és igualtat de condicions: un full en blanc i quatre bolígrafs.
–I quines són les propostes liberals?
–Hi ha una proposta liberal que diu que a Andorra la lliure circulació de persones ens pot afectar d’una manera molt bèstia, i continuem abocats per les quotes perquè tenim una cosa magnífica que es diu seguretat ciutadana, amb la qual les meves filles poden tornar a casa soles quan acaben les seves classes o poden anar al cinema soles, i igual que les meves les de tots, i pràcticament puc deixar-me les claus de casa penjades al pany de la porta i ningú m’entrarà. Això podria afectar. Després els 14 punts han tingut una anàlisi que parla també de la sobirania, que acabaria molt tocada.
–Fa l’efecte que hi hauria coincidència en alguns punts, però Liberals segueix sense entrar només per les formes.
–Tenim la impressió que hi ha uns compromisos i una velocitat que no entenem. Per exemple, el brexit: s’ha fet una campanya bestial, però fes-me un simple balanç... DA fa anàlisi de tot, de l’estació d’autobusos, de la seu de la Justícia, de tot, però d’Europa no ha fet un míser anàlisi del que comporta Europa... Tirem-nos a la piscina, i si va bé, va bé, i si no, no. Doncs a això nosaltres diem no. A Anglaterra van fer una anàlisi, aquí no. Per això, jo em pregunto: ha adquirit una sèrie de compromisos o no? Això és el que ens fa por.
–Quan Martí surt i diu que s’està en el punt perfecte del procés perquè Liberals s’hi afegeixi... Passarà aquest punt sense cap canvi?
–Passarà aquest punt.
–...
–És que hi ha comissions com la d’exteriors, que si s’han de reunir cada setmana, que es reuneixin, que comparegui el ministre o qui ho hagi de fer. Allà es pot treballar i tothom té les seves posicions i no cal inventar la sopa d’all.
–Quina és la relació d’Amadeu Rossell amb Antoni Martí després de tot el passat? Què hi ha entre els dos?
–Jo crec que sortir en un debat d’orientació política per un article d’opinió que vaig fer... jo sóc així, no li dec res a ningú i jo opinar, opinaré, i de moment no em fa por ningú. Crec que allò ho va fer perquè li va caure molt malament que l’executiva de Liberals d’Andorra agafés les seves paraules de demandes a tots els mitjans que ens estan fent mal, la Sexta, diaris digitals, etcètera. Demanda’ls, sí, però si no els demandes, hauràs de fer fora al ministre. Això és el que vam dir. Llavors Martí devia tenir escrit el discurs u, el dos, el tres i el quatre, i el quatre devia ser més fort i devia sortir el secretari general en primera persona. No sóc conspirador, sóc molt planer. Puc caure millor o pitjor, però planer al màxim.
–I la relació personal com està?
–És cert que no el veig tant, abans el veia. Ara, però, és diferent, però per part meva la relació és la mateixa.
–Reforma de la sanitat.
–Aquí sí que estan fent anàlisis... En els últims anys, si parlo de memòria, et faig una sumava d’un dèficit de 200 milions d’euros. Que diguin on van, si hi haurà retallada o privatització, perquè la solució no la veig enlloc.
–Com valora el treball dels consellers liberals?
–Vénen de molt poca experiència, i l’única cosa que crec que han de canviar són possiblement les sessions maratonianes de control: centrar més el tir. No fer tantes preguntes, sinó per exemple dues amb mil repreguntes. Al final, si no, es dispersa l’objectiu perquè tothom fa preguntes i llavors els mitjans aneu bojos i publiqueu el que no volem que publiqueu. Això sí s’ha parlat, però jo dels consellers estic molt, molt content. Crec que han aconseguit fer un bon equip i tenir una bona sintonia. Estan molt cohesionats i en poc temps el treball ha ajudat.
–I hi ha l’opció d’un possible retorn d’Amadeu Rossell?
–No. Amadeu Rossell ara al setembre tornarà a fer les reunions de poble, es farà el congrés de la tardor i es decidirà. Ja es veurà. Ara l’objectiu de les eleccions al 2019 queda molt lluny.
–Però no ho descarta.
–En política no descartarem mai res. És evident que m’agrada, però també és evident que tinc una família que em demana certes coses i el dia té 24 hores i no arribo a tot. He d’estar també a sobre dels negocis. I de quan estàs a sobre a quan no estàs, es nota. Quan vaig ser conseller ho vaig notar. Llavors, es valorarà en el seu moment. També el parlament s’està fent summament tècnic.
–I com a secretari general?
–Ja es veurà al congrés quines seran les necessitats que tingui el partit. Jo estic a disposició del partit.