JOAN TURNÉ CORREDOR DE MUNTANYA
JOAN TURNÉ: «És important saber les virtuts i els defectes»
La setmana passada va participar a la Pierra Menta d’estiu fent parella amb Jofre Llort, una prova de tres dies amb un recorregut de 70 quilòmetres i 7.000 metres de desnivell. Van finalitzar quarantens d’un total de 280 equips. / Per JOAN JOSEP BLASCO
– Com es van sentir al llarg dels dies?
–Vam anar a més a mida que passaven els dies. El primer feia molta calor i en un avituallament vam veure aigua i estava massa freda, i el Jofre va patir mal de panxa, el que fa afectar el rendiment. L’endemà ja estava bé i vam recuperar posicions, igual que a l’últim dia. Estem molt satisfets en aquesta primera experiència. És una de les curses més maques que he fet, amb un gran ambient i paisatges increïbles, i estic segur que amb els anys es convertirà en tot un referent.
– Ha participat en tres ocasions a la Pierra Menta d’hivern, una prova que té èpica per a tots els esquiadors de muntanya. Que tal és fer-la a l’estiu sense els esquís ni les pells de foca?
–La d’hivern té un dia més i es caracteritza en què no té molta distància, però sí que es fa llarga, perquè hi ha moltes canals, corriols i grimpadetes, amb sectors molt tècnics. És la cursa d’esquí de muntanya més coneguda del món. És la reina. Pensava que la d’estiu no seria tant, però realment m’ha sorprès que sigui tan maca. A nivell de color, llacs, muntanyes i tot el que pots veure, és espectacular. A l’hivern, és clar, ho veus tot blanc i algunes coses no t’he n’adones que hi són perquè està tot nevat. És una prova amb molt futur.
– Quin és el secret per competir fent parella?
–Hem fet algunes curses junts, però sempre de manera individual. Ens coneixem bastant i tots dos tenim punts forts. Jo vaig millor a les pujades, mentre que ell a les baixades. Ens hem d’anar compenetrant i de forma automàtica ja es posa davant un o l’altre marcant el ritme depenent si fa pujada o baixada.
– Sempre deuen anar pendents un de l’altre...
–És important tot el que comporta vigilar sempre al teu company, pendent si ha de menjar o beure més. És un vincle el que es crea. A les curses així més tècniques és més interessant córrer per parelles, perquè a la muntanya és sempre millor no anar sol, per si passa alguna cosa. És l’essència.
– Hidratar-se i menjar quan toca és una de les claus per acabar una cursa de varis dies...
– Qui va una mica més còmode ha d’agafar el rol de recordar al que va més fluix aquests aspectes. Menjar i beure bé avui et farà que acabis millor i l’endemà sortir amb garanties. Corres per etapes i tot l’esforç va sumant. Encara que no tinguis gana i set ho has de fer pensant en més endavant.
– Coneixer-se bé és imprescindible per a superar tots els entrebancs...
–Fa temps que ens entrenem junts. És important saber les virtuts i els defectes de l’altre. Si els coneixes, són punts a favor. Quan vas apurat el caràcter a vegades canvia i va bé conèixer al company per saber el que has de fer.
– Com es van sentir al llarg dels dies?
–Vam anar a més a mida que passaven els dies. El primer feia molta calor i en un avituallament vam veure aigua i estava massa freda, i el Jofre va patir mal de panxa, el que fa afectar el rendiment. L’endemà ja estava bé i vam recuperar posicions, igual que a l’últim dia. Estem molt satisfets en aquesta primera experiència. És una de les curses més maques que he fet, amb un gran ambient i paisatges increïbles, i estic segur que amb els anys es convertirà en tot un referent.
– Ha participat en tres ocasions a la Pierra Menta d’hivern, una prova que té èpica per a tots els esquiadors de muntanya. Que tal és fer-la a l’estiu sense els esquís ni les pells de foca?
–La d’hivern té un dia més i es caracteritza en què no té molta distància, però sí que es fa llarga, perquè hi ha moltes canals, corriols i grimpadetes, amb sectors molt tècnics. És la cursa d’esquí de muntanya més coneguda del món. És la reina. Pensava que la d’estiu no seria tant, però realment m’ha sorprès que sigui tan maca. A nivell de color, llacs, muntanyes i tot el que pots veure, és espectacular. A l’hivern, és clar, ho veus tot blanc i algunes coses no t’he n’adones que hi són perquè està tot nevat. És una prova amb molt futur.
– Quin és el secret per competir fent parella?
–Hem fet algunes curses junts, però sempre de manera individual. Ens coneixem bastant i tots dos tenim punts forts. Jo vaig millor a les pujades, mentre que ell a les baixades. Ens hem d’anar compenetrant i de forma automàtica ja es posa davant un o l’altre marcant el ritme depenent si fa pujada o baixada.
– Sempre deuen anar pendents un de l’altre...
–És important tot el que comporta vigilar sempre al teu company, pendent si ha de menjar o beure més. És un vincle el que es crea. A les curses així més tècniques és més interessant córrer per parelles, perquè a la muntanya és sempre millor no anar sol, per si passa alguna cosa. És l’essència.
– Hidratar-se i menjar quan toca és una de les claus per acabar una cursa de varis dies...
– Qui va una mica més còmode ha d’agafar el rol de recordar al que va més fluix aquests aspectes. Menjar i beure bé avui et farà que acabis millor i l’endemà sortir amb garanties. Corres per etapes i tot l’esforç va sumant. Encara que no tinguis gana i set ho has de fer pensant en més endavant.
– Coneixer-se bé és imprescindible per a superar tots els entrebancs...
–Fa temps que ens entrenem junts. És important saber les virtuts i els defectes de l’altre. Si els coneixes, són punts a favor. Quan vas apurat el caràcter a vegades canvia i va bé conèixer al company per saber el que has de fer.