El grup d’havaneres Les Anxovetes arriba el 19 de juliol al Principat per oferir una cantada «amb un toc modern i fresc», segons matisa la veu greu del grup, Tona Gafarot. Les Anxovetes es composa per aquesta mateixa i dues cantants més, la Montse Ferrermoner i la Marta Pérez. Així com pel guitarrista Xicu Rovira i el contrabaixista Xevi Pasqual. Sense oblidar al tècnic de so Salva Gallego, tots ells són els seitons del grup. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Sí, és la primera vegada que venim a Andorra. Venim per oferir una cantada clàssica i tradicional d’havaneres però amb un component més modern i fresc que posem amb els arranjaments musicals i les mateixes veus. 

 

–El grup es va formar al 2013, tot i que no vam fer el primer concert fins al 2014. El primer any el vam dedicar sobretot a assajar i consolidar-nos com a grup. La veritat és que la idea de formar Les Anxovetes hem va sorgir després de veure les havaneres de Calella. 

De broma, vaig dir que podríem fer un grup d’havaneres de dones, perquè vaig veure molts grups formats per homes. I de seguida vaig veure que la broma podia fer-se realitat. I llavors vaig contactar amb les altres dos cantants, la Marta i la Montse. Després s’hi van sumar el guitarrista Xicu Rovira i el contrabaixista Xevi Pascual. A més, també volem destacar la figura del tècnic de so Salva Gallego, és un seitó més del grup. 

 

–Va començar també una mica com una broma. Quan vaig comentar a la meva família que volia formar un grup d’havaneres femení el meu germà va proposar el nom de Les Anxovetes com una broma, però em va agradar molt i vaig decidir que seria el nom del grup. Va ser tot molt espontani, però ja ho diuen: d’una idea esbojarrada pot sortir un projecte seriós i real. 

 

–Sí, la gent està acostumada a escoltar les havaneres amb veus masculines. Potser per aquesta diferenciació la gent també té els ulls més posats en nosaltres. En general, sembla que el nostre projecte es va fent gran, cantar havaneres amb veus femenines és una diferenciació. Tot i això, no volem que el nostre grup quedi reduït només en això. Volem que el fet de ser un grup d’havaneres format per noies sigui al final un fet anecdòtic. Nosaltres apostem per un projecte de molta qualitat tant en l’àmbit instrumental com vocal. Apostem per una bona imatge, una comunicació ben cuidada, un so òptim, una escenificació adient... Som molt conscients que no som un grup d’havaneres femení i ja està. Tenim present que hem d’apostar fort en tots els aspectes. 

 

–Anar seguint com ara i fer constantment coses noves, no estancar-nos. De moment les coses ens van molt bé, ja rondem la seixantena de cantades al llarg d’aquesta temporada i no som molt ambiciosos, senzillament, volem anar creixent i millorant.