ZAIDA BORRELL Estudiant de Periodisme i becària d'El Periòdic d'Andorra
ZAIDA BORRELL: «Sempre s’ha d’anar amb la veritat pel davant»
Té 19 anys i moltes ganes de menjar-se el món. La Zaida Borrell López (la Massana, 1996) ha acabat els seus estudis de Batxillerat a l’Escola Andorrana i després de l’estiu començarà els seus estudis universitaris, que vol dedicar al periodisme, la comunicació o la publicitat i les relacions públiques.
–Aquest estiu aprens periodisme a EL PERIÒDIC, i el passat ho vas fer al diari Ara.ad.
–M’agrada molt i, sincerament, penso que per tot el que feu els professionals hauríeu d’estar millor pagats, perquè hi dediqueu moltes hores, i us mereixeu més recompensa! A més, aporteu informació a la gent i això s’hauria de remunerar millor. Però és al que em vull dedicar de gran, tot i el que menys m’agrada són els horaris!
–I els estius de pràctiques, què fas?
–Anar a moltes rodes de premsa! I escriure.
–Què és el que més et crida l’atenció?
–Redactar, com a mi m’agrada, amb les meves paraules. També anar a actes i rodes de premsa: l’arribada dels sahrauís em va encantar, la del Consell de Ministres no tant... La política no m’agrada gens, i si m’he d’especialitzar prefereixo cultura, esports i, sobretot, fotografia. Ah, i viatjar!
–Escrius habitualment?
–M’agrada més escriure que llegir. Tinc molta imaginació i em surten moltes coses, i llegir, tot i que s‘aprèn molt, m’agrada menys. Cada matí no em llegiré EL PERIÒDIC sencer! M’agrada més escriure, donar la meva opinió.
–Però llegeixes premsa? Estàs al dia del que passa a Andorra?
–Ho miro per internet, llegeixo tots els diaris del país, però per internet.
–I com veus el panorama?
–Estem molt millor que Espanya, això segur! La política no m’agrada... Tampoc el cap de Govern, perquè va mentir des del principi amb el tema de BPA: ho sabia des de feia mesos però no va dir res perquè li donessin el càrrec. S’ha d’anar amb la veritat per davant, i encara que costi solucionar les coses es pot arribar a un acord. Anem bé, però podríem anar millor si les coses també es fessin millor.
–Què més fas en el teu temps lliure?
–Rugbi! M’encanta, però ho vaig deixar quan vaig començar Batxillerat per manca de temps. Esquiar també, ho faig des dels 3 anys. Viatjar. Quedar amb els amics, compartir amb la família dinars, barbacoes, piscina...!
–I dediques les vacances a fer pràctiques.
–Perquè abans de començar una carrera, si et formes una mica i veus com van les coses pots saber si, realment, és al que vols dedicar-te de gran. I puc saber en què em vull especialitzar.
–Tot i els horaris, encara vols ser periodista?
–Sí, és més important estudiar allò que t’agrada, encara que hagis de sacrificar coses, que una cosa que no t’agrada per guanyar més diners però que faràs fins que et jubilis. És més important ser feliç que estar amargat tota la vida. Els diners no fan la felicitat. Els infants sahrauís són més feliços que molta gent amb molts diners! Hem de valorar més les coses.