Quim Vallvé (Barcelona, 1996) va marxar el setembre de l’any passat lluny de casa per complir un dels seus somnis: jugar a bàsquet als Estats Units. Ara juga a la Lliga Universitària d’Oregon Teach alhora que ho compagina amb els seus estudis de màrqueting.

 

– Com va sorgir l’oportunitat de marxar als Estats Units per jugar a bàsquet i estudiar?

– Tenia moltes ganes de jugar en un equip on pogués dedicar cada dia hores entrenant, però aquí no era possible. Volia trobar un lloc per estudiar i entrenar i gràcies a una empresa que s’encarrega de portar estudiants cap als Estats Units ho vaig aconseguir.

 

– Va marxar de casa amb dinou anys i se’n va anar a l’altre costat de l’Atlàntic. Com va ser marxar tan lluny?

– Marxar de casa no se’m va fer difícil perquè fins al moment que vaig estar allà no vaig veure on era. Sí que és veritat que els dos primers mesos allà van ser una mica durs, però quan vaig començar a conèixer gent nova i a fer amics tot se’m va fer més fàcil. Els estatunidencs són molt acollidors.

 

– Arriba als Estats Units... I la seva vida allà com és?

– La meva vida és limita a estudiar i a entrenar. Tenim entrenament d’equip a les sis del matí perquè és l’única hora en què tots els jugadors coincidim. Després faig classes durant tot el matí i a la tarda es fan entrenaments individuals o es va al gimnàs. 

 

– Anteriorment havia jugat al Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell. Entre el bàsquet d’aquí i el d’Estats Units hi ha moltes diferències?

– El bàsquet d’allà és molt més físic i la gent juga aprofitant-ho. Una altra diferència que tenen és que als Estats Units es juga molt més amb el tir exterior, però per la resta de coses són bastant semblants.

 

– Llavors imagino que a nivell físic s’ha hagut de preparar molt...

– Sí, he hagut de posar moltes hores al gimnàs i treballar molt més el físic que els jugadors dels Estats Units i també he hagut de guanyar pes. 

 

– Als Estats Units juga en una lliga universitària. De què tracten aquestes competicions?

– Són lligues on cada universitat té un equip amb la gent que hi estudia i des de la universitat es donen beques. Elles mateixes recluten els jugadors que els interessen i fan equips. 

 

– Com valora aquesta temporada?

– Ha sigut una temporada d’adaptació. Al segon partit que jugava em vaig trencar el menisc i he estat tota la temporada sense jugar. No ha estat l’any que esperava. 

 

– Quins plans té de cara al futur?

– Em queden tres anys alsEstats Units. Espero treure’m la carrera i tornar aquí i veure el nivell que tinc de bàsquet. Els anys que em queden els afronto volent millorar el bàsquet al màxim,aprofitant aquesta experiència i aprenent l’idioma.