Després de 17 anys consecutius, ja es pot considerar absolutament consolidat el Festival Internacional Orgue&nd que s’engegava el passat dimecres i que permetrà seguir gaudint d’aquest instrument fins el proper dia 22 amb diferents cites entremig. Tot plegat, gràcies a Ignacio Ribas, el seu director artístic i qui n’impulsava el naixement ja el 1999, situant-lo com una cita de referència a nivell exterior en l’àmbit musical.

 

–Des del començament. El primer concert es va fer el 1999. A partir d’allà, es va creure important donar continuïtat a l’oferta organística cultural al país. Es va establir un vincle entre l’esglèsia i la Fundació Crèdit Andorrà, que ajuden a portar endavant l’esdeveniment.
 

–Està més que consolidat. L’any vinent assolim la majoria d’edat i estem preparats per complir-la. Contents amb l’afluència, amb com respon el públic i considerem realment que s’ha acceptat. 

 

–Es valora molt positivament el festival internacionalment. Els primers, els organistes, molt satisfets amb la concepció i el joc que permet Andorra, perquè té tres estils de característiques ben diferenciades. Cada artista té assignat un orgue diferent en funció del seu estil. Pel que fa al públic, cada vegada en tenim més i la gent es guarda les vacances en funció de la data del festival.

 

–Naturalment. Un organista, en principi, avarca tots els estils i té repertori adequat per a cada especialitat.

 

–Oferim música de primera línia feta pels noms més importants. Els grans músics de la història van ser en algun moment organistes: Puccini, compositor d’òpera, va ser-ho a la seva parròquia. Mozart, Beethoven, Brahms... Són grans noms que van estudiar amb l’orgue com a instrument. Tenim un repertori de molta qualitat, i intentem buscar els millors intèrprets per a ell que tenim a l’abast.

 

–En actiu, a Andorra, Aaron Ribas, l’organista de l’església d’Escaldes-Engordany, i jo. 

 

–L’Església va adoptar l’orgue en un moment determinat com a instrument, però va néixer com a no religiós; s’usava a l’època clàssica per fer música a l’aire lliure. Quan l’Església el va adaptar com a instrument litúrgic va anar creixent fins que va arribar l’orgue barroc. Ha desenvolupat un paper molt important, però trobem orgues de qualitat construïts per a auditoris. L’Església va fer molt bon paper, però no necessàriament s’ha d’associar a l’Església.

 

–Cada any intentem jugar amb els intèprets i oferir nous actes, com l’orgue a la fresca. Enguany, tindrem la conferència d’un dels organistes, que a més és metge. I per últim, cada concert, té un repertori nou.