ALAIN DE RUDDER Trompetista
ALAIN DE RUDDER: «Tenim set notes que han perdurat milers d’anys»
Alain De Rudder és trompeta solista de la Royal Flemish Philharmonic. Va fer els estudis de trompeta a l’Institut Lemmens de Lovaina i és requerit com a solista en diferents orquestres com la China National Symphony o la Mahler Chamber. De Rudder ha mostrat el seu talent en la 17a edició d’ORGUE&nd. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Quan va començar a tocar la trompeta?
–Vaig començar quan tenia nou anys a l’escola de música, tot i que en un principi volia tocar la trompa, però l’instrument era massa gran i jo massa petit. [riu]
–Què té d’especial la trompeta?
–M’agrada perquè dins de la trompeta tens tota una família diferent. Tens molts tipus de trompetes, amb diferents sons i colors melòdics. Necessitem deu trompetes per poder tocar-ho tot musicalment.
–Es pot relacionar la trompeta amb l’orgue?
–Hi ha una relació molt gran. Ambdós són instruments de vent, quan toques les tecles i el vent viatja pels conductes es produeix música, i tot i que són instruments amb un so totalment diferent, es complementen molt bé.
–Quin és el seu proper destí?
–La veritat és que ara tinc molt de camí. Després d’haver participat en el Festival ORQUE&nd tocaré com a trompetista principal en tres orquestres diferents, a més, també sóc professor al MAGO, a Anvers.
–És difícil tocar en una orquestra?
–No sé si difícil, però és totalment diferent d’un concert que pots fer en un teatre o una església. Quan has de tocar amb altres instruments has d’anar al mateix tempo, tenir compenetració... I en una orquestra tot es multiplica. És una forma diferent de tocar, però t’has d’adaptar a cada escenari, canviar la ment i saber on estàs tocant.
–La passió per la música es pot ensenyar o s’ha de portar a dins?
–Cada persona és diferent. Per això, quan jo ensenyo, deixo que l’alumne toqui alguna cosa sense donar-li indicacions, perquè ell flueixi i toqui el que en aquell moment li surt. I en moltes ocasions jo mateix aprenc dels alumnes, perquè cadascun té el seu propi caràcter musical i l’expressa de diferent manera. I per a mi el més important és desenvolupar això. La pròpia identitat musical de cadascú, jo no vull canviar a ningú. No m’agrada dir tu has de fer això o allò, deixo que flueixin.
–La música clàssica té futur?
–Tots els estils musicals tenen un futur. Només tenim set notes musicals, i aquestes han perdurat al llarg de milers d’anys. I amb aquestes set notes hem fet música clàssica, pop, jazz... Tots els estils tenen un futur, perquè sempre hi ha un públic per a cada estil.
–Quin consell donaria a un jove músic que vol començar?
–Només que faci el que vol fer. Que cregui en el que fa, i segurament tindrà èxit.
–És difícil tenir èxit en el món musical?
–Què és tenir èxit? L’èxit és molt individualitzat. Però per a mi, el més important és que quan algú escriu una peça musical aquesta està acabada només quan es toca amb algun instrument, no abans. I podria ser un èxit arribar a veure que la teva peça està acabada o que tu ets qui acaba les peces. Perquè després d’una partitura ve una actuació, i una sense l’altra no és possible.