El mentalista Javier Botía actuarà avui a les nou de la nit al Palau de Gel de Canillo dins del festival Canillo s’omple de màgia. / PER LÍDIA RAVENTÓS

 

–Em crida l’atenció el mentalisme perquè no és exactament màgia. M’agrada perquè en el món de la màgia sempre hi ha la paraula truc darrera, però el mentalisme és una disciplina que escapa la lògica perquè ningú pot trucar la teva ment, el que estàs pensant. 

 

–El primer que ha de tenir en compte és que és un artista. I com a artista ha de transmetre emocions. Un artista que és còmic, t’ha de transmetre complicitat, un dramàtic t’ha de transmetre el drama o el plor... I el mentalista t’ha de transmetre una emoció que és la impossibilitat. Un bon mentalista fa que el públic arribi a dubtar de si és cert o no el que està veient. Si aconsegueixes sembrar aquest dubte a la gent ets un bon mentalista. 

 

–Hi ha tres tipus de públic. Hi ha l’escèptic, però que s’ofèn perquè es pensa que el vols enganyar. Comença a buscar la fórmula científica de tot. A mi m’encanten els escèptics! [Riu]. A més, són els que sempre volen sortir perquè es pensen que tu has portat a les altres 200 persones únicament per enganyar-lo a ell! 

N’hi ha un altre que simplement seu a gaudir i no li interessa saber com passa ni per què. 

I el tercer, que som així també els mentalistes, que és una persona que creu de puntetes que és cert i, per tant, no se sorprèn, però tampoc li busca explicació. És aquesta gent que et pregunta abans l’horòscop que el nom. És la gent que li llegeixes la ment i no se sorprèn perquè creuen que tens poders i per tant és lògic que sàpigues el que pensa. Aquestes persones, tot i que són més fàcils de convèncer perquè ja venen convençudes de casa, són pitjor públic perquè no els hi pots generar emoció. Per exemple, doblegues una cullera i diuen clar, telequinèsia. I li diries... Doncs fes-ho tu! [Riu]. 

 

–El secret és no voler convèncer ningú que tens poders. El punt de l’ambigüitat és el millor. Tinc poders? En alguns moments jo mateix m’ho he arribat a pensar. És aquell moment en què veus una persona que t’agrada i et concentres perquè et miri i de cop... Pam! Et mira. I dius m’ha mirat perquè tinc poders [riu].

 

–Existeix el que es diu programació neurolingüística o el llenguatge corporal que només amb els moviments o la manera de parlar arribes a saber moltes coses d’una persona. Per exemple, tu fas una pregunta senzilla com què vas fer aquest cap de setmana. I instintivament la persona dirigeix la mirada cap a la part superior esquerra o la part superior dreta al recordar. Això és perquè intenta accedir a l’hemisferi del cervell on es troba l’informació. I segons si mira a la dreta o a l’esquerra, la persona accedeix a l’hemisferi on hi ha la memòria o a l’hemisferi on està la inventiva. I saps si t’està mentint o t’està dient la veritat. 

 

–És un secret que m’emportaré a la tomba [riu].