PUBLICITAT

GONÇAL RODRÍGUEZ Empresari

GONÇAL RODRÍGUEZ: «Sempre he volgut viure el Dakar i per fi podré fer-ho»

Gonçal Rodríguez.
Gonçal Rodríguez.
PER IVÁN MOURE

Gonçal Rodríguez, 45 anys, nascut a Barcelona, però porta un terç de la seva vida residint al Principat. És el creador de la Trans-Marroc, la Transpirenaica i la Transalpina i ara desviat un pèl de les tasques d’organitzador i s’ha embolicat amb el projecte dels projectes: el Dakar. 
 
–Queda clar que és un amant de l’aventura.
–Sí, m’apassiona, i també la muntanya. No cal dir que visc a un lloc idoni. Sempre busco el contacte amb la natura amb el 4x4: rius, deserts...
 
–És organitzador de proves i ara li ofereixen la possibilitat d'entrenar un equip que competirà al Dakar. Per què?
–Pel meu amic Andreu Cachafeiro, que no parava de dir-me d’anar-hi. I com a mi m’encanten els raids i aquest és el número u, no li ha costat gaire convèncer-me. L’equip es diu Yamaha Trivimon, que va ser presentat el divendres passat a la terrassa del restaurant Cap Roig d'Encamp i el formen Cachafeiro, que és d’aquí i els catalans Santi Navarro i Joan Font, que havia estat pilot del Mundial de ral·lis. Jo no em posaré a cap volant però els faré d’entrenador a la Transmarroc. Tinc experiència en aquest tipus de terreny, sobretot en dunes, i sé de què va. Per a mi també serà tot un repte.
 
–Cachafeiro ja havia corregut al 2012 al Dakar i no el va acabar. Seran exigents amb ell?
–Sí. Molt. Que l’acabi, que ja és massa. I amb Font també. Considero que pot guanyar en la categoria de buggies. Bé, i ell també ho creu.
 
–Què tal són els instruments que portaran a la Transmarroc?
–Una bestiesa. Són vehicles amb 160 cavalls, que arriben als 150 quilòmetres per hora en pista. Models ideats per al Dakar, resistents al màxim i preparats al detall. Tenen un sistema GPS professional i un road book. Tot està marcat.
 
–Ara marxeu al Marroc a entrenar?
–Sí, el 7 d’octubre vinent. Jo m’encarrego de la logística i l’organització. Anem a fer la Transmarroc, portem vehicles 4x4 preparats per off road. No farem competició, però serà com una mena de mini Dakar. Anem al desert Erg Chegaga, que acollia etapes de l’antic Dakar, l’africà, als anys 90. Farem tres etapes en tres dies, dormint en campaments, fent una mitjana de 400 quilòmetres al dia i simulant trams d’enllaç i d’especial. Anirem a fons, que hem de provar els buggies.
 
–Vostè correrà amb ells?
–Sí, jo seré l’obertura i ells aniran darrere. Els guiaré per les dunes. És vital fer quilòmetres perquè cal experiència. Aquest és el millor test possible per preparar un Dakar. La llàstima és que Santi Navarro no podrà venir i per ell anirà una altra catalana, Sònia Raya, perquè els cotxes també necessiten rodatge per veure tot allò bo i dolent i poder polir detalls.
 
–Tot i que l’equip es va presentar divendres, fa molt temps que cuina la seva creació?
–No, la veritat és que tot ha anat bastant ràpid. Més o menys fa tres mesos que ens vam posar mans a l’obra amb aquest projecte. Ha estat un estiu molt mogut per poder lligar-ho tot, però em dedico professionalment al món de l’off road i també puc dir que treballo en allò que m’agrada. Sempre he volgut viure el Dakar i per fi podré complir una vella aspiració que tinc. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT