Marc Pantebre presideix la Cambra de Comerç, Indústria i Servei (CCIS) des de l’any 2009, càrrec que mantindrà el proper lustre després de revalidar el mandat el maig de 2015. A més de liderar una de les institucions encarregada de la promoció econòmica i la defensa dels interessos generals de les empreses andorranes, s’encarrega de la vetlla per la recollida de dades en pro del desenvolupament econòmic i la proposició de mesures quan aquest es veu alentit. Enguany serà un bon període per a l’economia, assegura, així com el vinent. Adverteix de la necessitat, però, d’impulsar canvis per no recaure en una recessió. / PER MARISA DA COSTA

 

–És una reivindicació que la Cambra fa temps que en parla però també fa temps que no tenim resposta. Tothom, pel seu compte, està fent coses; valdria la pena que seguéssim tots i poséssim fil a l’agulla de manera unificada per potenciar la marca Andorra. El model de país està definit, no volem inventar res. Apuntalar els sectors tradicionals i crear-ne de nous amb inversió estrangera ens sembla bé. Però potser caldria parlar-ne, per això vam proposar crear una tribuna. De moment, no hem rebut resposta.

 

–Crec que això ho ha de liderar el Govern, ha de ser quelcom fet des del més alt nivell i, per tant, hauria de ser qui fes el primer pas.

 

–Nosaltres vam fer un tour parlamentari. Ens vam ajuntar amb les altres organitzacions empresarials, primer: CEA, EFA i PIME, per tal de tenir un sol interlocutor i assessors propis. Més enllà vam parlar amb el ministre encarregat de capitanejar-ho, Gilbert Saboya, i després amb els grups parlamentaris. Amb aquests ens va donar la sensació que el desconeixement que nosaltres tenim sobre què representa l’acostament a Europa, també el té l’oposició. Per això volem seure tots en una taula i aclarir dubtes.

 

–Bé... Poc a poc es van resolent. El Govern ha agafat la iniciativa en el sentit de fer una taula més professional, no només amb empresaris sinó col·legis professionals, sindicats... Ens van informant una mica més. En la mesura del que entenc que el Govern pot. Anem avançant.

 

–Estem al principi de la negociació de la part de la lliure circulació de mercaderies, tema que ens concerneix. La part del marc institucional no hi participem i, per tant, és una informació que, de moment, no tenim.
 

–Ens va presentar un document al març amb el qual posava èmfasi explicant la seva posició en matèria de lliure circulació de mercaderies. És la base, i estem d’acord amb els fonaments. A partir d’aquí, es començarà a negociar. Fins ara estan fent intercanvis, que no són negociacions. Nosaltres per ara només coneixem la metodologia, pel que encara és d’hora per parlar.

 

–No són exigències. Crec que Andorra ha de demanar el què creu just. No podem no demanar. En aquest sentit, hem encoratjat el Govern perquè sigui valent a l’hora de demanar el que Andorra creu que ha de tenir i que passa pel manteniment, com a mínim i si no es va cap a una millora, de l’acord del 91 i una solució al problema del desenclavament geogràfic a partir de fons, programes i coses que es poden demanar perfectament.
 

–Clar, actualitzar-lo a l’alça. La voluntat de la Unió Europea és posar-lo dins de l’acord i, per tant, tornar-ne a parlar; si es va a més, cap problema. Però per anar a pitjor... Més val que no es faci.

 

–No m’agradaria trobar-me amb aquesta tessitura. Andorra ha de ser ferm a l’hora de preservar l’acord, si no millorar-lo.

 

–Ens va explicar el mateix que al Consell General. Nosaltres, als plens de la Cambra, intentem introduir temes d’interès per a la Cambra, a més dels assumptes del dia a dia. El pla de Turisme i les línies que pretén el ministeri de Salut són un exemple.

 

–Estan encarades, però no ens toca a nosaltres implementar-les. És la intersecció de tres grans sectors: la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i el Ministeri de Salut. Són els qui han de tirar endavant les reformes necessàries. No van venir a demanar-nos l’opinió sinó a informar.

 

–La Cambra ho fa sovint. Quan se’ns demana o quan és un tema d’interès general, com aquest. En principi, no ho tenim previst: és un assumpte d’extraordinària professionalitat i han de treballar els tres actors que comentava per mirar d’optimitzar el sistema que tenim avui.

 

–No puc opinar; no tinc informació per dir si és o no la millor solució.

 

–Crec que el 2016 serà millor: ja tenim indicadors macroeconòmics que mostren que estem millor que l’any passat. La construcció i la indústria es mantenen. El comerç augmenta, el turisme creix i el sector financer, baixa. Aquesta és la foto del 2015. Com que el financer, que pesa un 22% al PIB, cau, fa que tot baixi malgrat l’increment via serveis turístics. Aquest efecte ja no hi és tant, aquest any, pel que esperem que el PIB creixi més que el 0,8% que va ascendir el 2015. D’altra banda, som dependents de l’exterior. Les previsions del Fons Monetari són de creixement de l’economia espanyola, de la que més depenem. Aquest conjunt, més els resultats de les enquestes de conjuntura de la Cambra, ens indiquen que anem una mica millor.

 

–S’ha de desestacionalitzar. Estem vivint unes bones temporades d’hivern, però dura cinc mesos, no 12. Hem de fer esforços per atraure gent i el Govern ja hi treballa. Cada vegada venen més visitants pel que Andorra, país comercial, significa en el seu conjunt.

 

–Tot ajuda. El desenclavament geogràfic d’Andorra és una necessitat, no un caprici. Però no són la solució a res per si soles. Les solucions que necessita Andorra no n’és una de global, sinó són moltes de petites que ens permetran ser un país fàcilment accessible.

 

–Se’ns dubte. El que ha de fer el comerç andorrà és adaptar-se al consumidor. Andorra encara no està ben preparada, bàsicament perquè –malgrat no ens agradi– som un país tercer, tenim una frontera i una duana. Això que ens és beneficiós per les franquícies, per exemple, ens penalitza a l’hora de fer intercanvis amb el comerç electrònic. Des de la Cambra una comissió hi treballa i s’està trobant que els problemes vénen, d’una banda, de la dificultat legislativa pel fet de no pertànyer a la Unió i, de l’altra banda, el logístic: no hi ha centres que permetin que la mercaderia surti ràpid.

 

–El problema és que poques empreses fan comerç electrònic i, per tant, no tenen potencial per tenir un centre logístic i fer sortir ràpid la mercaderia. Fins que això no canviï no funcionarà i jo, sincerament, veig poc probable que hagi de passar a curt termini.

 

–Hauríem d’arribar a acords duaners, amb règim especial, que permetés que sigui més àgil la tramitació de productes d’Andorra cap a fora.

 

–Andorra té un enclavament geogràfic complicat. És a dir: tot i la vocació d’adaptació, Andorra no ho té gens fàcil amb el comerç electrònic, pel que crec que la tendència està  més avocada cap a un comerç d’oci.

 

–M’explico: fa uns anys atrèiem pels preus avantatjosos, que ja no hi són. Per contra ara atraiem pel comerç. S’estan fent esforços, com per exemple fer per a vianants les avingudes. Hem aconseguit una destinació d’oci que, a banda, té una gran oferta comercial, però falta completar-la. Hi treballem, però no s’aconsegueix en un dia. Hem d’aconseguir que la gent vingui a fer altres coses quan no tinguem la neu, com comprar.

 

–Sí. Cada vegada els controls són més grans perquè no n’hi ha prou amb la decisió de voler venir sinó que s’han de complir requisits que en ocasions no són fàcils. L’autorització a inversió estrangera, tot intentar-se tramitar amb celeritat, en cap cas baixa de dos mesos. 

 

–En qualsevol lloc trigues menys. Hem d’intentar escurçar els terminis. Tenim una administració que no és facilitadora en aquest sentit i hem d’insistir perquè els processos siguin més curts i que s’acompanyi l’empresari.

 

–Hem tingut reunió, així com l’Acoda (Associació de Contractistes d’Obra), amb el Ministeri de Finances. El problema sembla estar en què el circuit de pagaments és lent. Se’ns diu que, quan la factura arriba, es paga. Però fins que acaba arribant, passa temps. S’han d’escurçar els terminis i, per ara, hi ha el compromís del Govern.

 

–Els estímuls de l’Administració són molt importants..

 

–De la puixança que havien tingut, ens n’hem d’oblidar. Ara es comencen a recuperar poc a poc i a mesura que també augmenta el poder adquisitiu de la gent.

 

–El problema està en què el Servei d’Ocupació no funciona. Les demandes dels empresaris difícilment casen amb els requisits de l’Administració que primer es contracti els inscrits. Hem de mirar d’arribar a un acord, i fins que els empresaris no es facin seu el problema es respon parcialment amb les quotes. S’hauria de ser més flexible.

 

–Ja s’està fent, però no n’hi ha prou. Molts dels inscrits al servei són difícilment renovables. El problema és complex.

 

–Ens cal un millor turisme. Una inversió estrangera més acollidora per fer-la més potent, així com atreure marques que avui no hi són. Ens cal desestacionalitzar els períodes econòmics, perquè fora de la temporada d’esquí ens costa treballar. I cal que els sectors puntals de l’economia, especialment el financer, es tornin a posar en solfa i siguin motors de l’economia andorrana. 

 

–El 2016 serà un bon any. Altra cosa serà el 2017 i 2018, quan ja hagi de complir amb l’acord d’intercanvi automàtic de dades fiscals. 

 

–Ja en parlarem. Ara em vull quedar amb què aquest any creixerem.