Maria Bové és una artista de Sant Julià que plasma l’emprenedoria de la dona a través de pintures, escultures, talls i gravats. Bové va recollir algunes de les seves peces i les va exposar a la parròquia laurediana. En concret, l’artista va conformar una mostra de 40 quadres i els va exposar al Centre Cultural de Congressos de Sant Julià.
 

La mostra ja no està visible, però Bové ja té altres temes en ment i destaca que les obres referents a la dona, per ara, «es queden amb mi a casa. No tinc intenció de vener-les, doncs es tracta d’una col·lecció que ha sortit de la meva vida, del que he sentit». 
 

Bové considera que la lluita de la dona ha anant evolucionant i que aquesta ha fet un pas molt gran, en l’àmbit artístic i en el social. A més, l’artista matisa que les dones «no només ens dediquem a la cuina i la casa». / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Els quadres han estat molt ben rebuts. És la meva parròquia, Sant Julià, i la veritat és que la gent ha respost molt bé a la mostra que he fet. 

 

–Sí, Sant Julià, la meva parròquia ha estat una mostra, no una exposició. He fet una mostra per posar en relleu diferents peces de la meva col·lecció dedicada a la dona, tot i que no les he pogut portar totes. 

 

–Feia temps que tenia ganes de plasmar la dona emprenedora. Perquè cal tenir present que les dones no només ens dediquem a la cuina i a la casa, tenim molts més poders. Era un tema que ja portava temps amb mi i que volia treure.

 

–Són quadres que he anat fent durant aquest any, alguns els vaig fer per al Dia Mundial de la Dona. En total són 40 peces que he anat treballant i que he anat afegint a la meva col·lecció. 

 

–És una col·lecció que ha sortit de mi mateixa, de la meva vida, del que sentia... I per ara la tinc per a mi, no tinc intenció de posar-la en exposició permanent i tinc clar que no la vull vendre, es quedarà amb mi. 
 

Tot i això, es tracta de l’última exposició que he fet a la meva parròquia, vaig començar al maig a portar-la i he acabat a Sant Julià al mes de setembre. Ha estat també per la Cerdanya i m’han dit de portar-la per Barcelona, però això serà potser d’aquí a un temps, més endavant. 

 

–Jo trobo que la dona ha fet un gran pas endavant amb tot, no només en l’àmbit artístic. En general, ha fet un gran treball. 

 

–Ara m’he centrat en la dona i la pintura. Però durant la meva trajectòria també he fet gravats i talles de fusta. M’encanta també l’escultura, en tinc moltes. N’hi ha que fan més d’un metre. 

 

–Ara començaré un altre tema: el paisatge. És un àmbit que ja tinc en perspectiva i que espero iniciar amb gran il·lusió. Sóc de la Cerdanya i considero que tenim uns paisatges més que fabulosos que es mereixen ser plasmats.