Josep Maria Gay de Liébana és professor titular d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona. És doctor en Ciències Econòmiques  i Dret, a més d’Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Doctors i membre d’honor del Consell Superior Europeu de Doctors Honoris Causa. Arriba avui a Andorra per encapçalar una ponència a la sala deconferències d’Andbank –amb entrada lliure– sobre el paper de l’economia del país en un món cada vegada més globalitzat. / Per MARC SOLANES

 

-No hi ha gaire coneixement. La idea d’Andorra que hem tingut fins ara ha quedat totalment superada i cal realitzar una campanya de comunicació important donant especial rellevància al seu sistema financer i encarar-la a les noves tecnologies. A més, també s’ha de vendre la solvència des del punt de vista jurídic i fiscal de la que actualment gaudeix el país. Penso que, en aquest sentit, no s’està seguint el camí necessari.

 

-El sistema financer i bancari (malgrat haver-hi hagut algun trasbals important), el sector del comerç, l’immobiliari (relacionat amb el turisme de neu) i l’hostaleria de qualitat. També cal prestar atenció a les seus de les grans empreses tecnològiques que, en un clima de pacifisme polític com el que es percep al Principat, podrien acabar escollint aquest territori com a centre d’operacions.

 

-Caldrà veure si el comerç en línia d’Espanya i França acaba suposant un vertader problema per als comerços locals andorrans. En aquest sentit, cal reinventar-se i aprofitar els al·licients des del punt de vista fiscal per treballar en aquest aspecte. 

 

-Sí. Primer d’Espanya i, en segon terme, de França. La seva situació fa que aquest fet sigui inevitable. Per aquest motiu, s’ha d’apostar per l’obertura a la resta de països europeus per assegurar la viabilitat econòmica en un futur proper, començant pel transport, especialment a través de les connexions aèries (mitjançant l’aeroport de la Seu d’Urgell).

 

-Crec que en molts aspectes sí que ho està, especialment en el comerç. La onada de la «compra massiva» que es realitzava a Andorra antigament s’ha anat desinflant amb el pas dels anys i cal repensar-ne el model amb urgència, així com també el tema del sector immobiliari, on caldria realitzar un treball d’innovació important després de la davallada del «boom»constructor d’anys enrere.

 

-La possibilitat d’esdevenir seu de sectors tecnològics i d’innovació portaria mà d’obra d’alta qualificació en comparació amb la que venia a construir els darrers anys. Si la situació es reverteix en aquest sentit, no caldria establir quotes de treball  ja que interessaria i molt el tipus de professionals que hi emigrarien. A dia d’avui, cal pensar en clau diferent al que s’ha vingut fent fins ara  i deixar enrere un model de quotes que avui en dia, en la majoria de països desenvolupats, no tindria massa sentit.

 

-Amb un món dividit cada vegada en blocs més grans (països àrabs, Estats Units, Xina i Japó, Rússia i els seus satèl·lits...), un país petit com Andorra pot quedar fora de joc. Personalment crec que és fonamental que s’associï amb Europa d’una manera o altra, cedint en determinades coses (que no seran del benefici de tothom) però que a llarg termini reportarà grans beneficis pels seus habitants. Sempre manetnint la seva independència i les seves particularitats, per suposat, però el futur hauria d’anar encaminat a esdevenir un estat associat a la federació. La caiguda de les fronteres facilita una operativitat comercial, financera i econòmica de plena garantia. 

 

-Irlanda i Luxemburg. En el primer per aprendre de l’acolliment de les indústries tecnològiques que ha tingut al llarg d’aquest segle i en l’aspecte de territori financer de referència del segon. El Principat ha d’aconseguir repetir tot el que estan fent bé aquests dos països, que han sabut adaptar-se perfectament als canvis que ha suposat la globalització i, a més curt termini, la crisi econòmica. 

 

-Per descomptat. A més, cal incidir en que el tema del roaming és una situació insostenible dins del que representa la realitat europea d’avui en dia. La desaparició d’aquests monopolis implicaria una competència sana entre diverses empreses subministradores que aniria en favor dels usuaris (com per exemple en un abaratiment dels preus, l’oferiment d’un servei en constant renovació, etc.).
 

-A qualsevol lloc, la situació de monopoli crea un aburgesament dels proveïdor i pot arribar a provocar un estancament del servei. Si existissin quatre o cinc operadores telefòniques o de d’electricitat, per exemple, suposaria un pas endavant molt important a nivell d’innovació i recerca, de renovació de productes, d’ajustament de preus...

 

-Andorra s’ha de donar conèixer a la resta del món, aquest és el primer pas. El nord d’Espanya i el sud de França són els dos únics territoris  que tenen un cert coneixement del país. Cal engegar una campanya basada en la difusió de les particularitats del territori i, un cop aconseguit, passar a publicitar els punts més forts del país.

 

-Cadascú veu aquest tema d’una manera diferent i té diverses interpretacions. Des del meu punt de vista, si Catalunya quedés fora de la Unió Europea (com apunten alguns experts) ens trobaríem en una situació que no beneficaria massa el país.