Isaac Miguel presenta el seu primer disc en solitari sota el títol Nuestra odisea, un treball composat, produït i arreglat per ell mateix que compta amb 10 cançons pròpies. 

 

–Sí. Aquest disc significa un canvi d’etapa. Fins ara el meu estil era més pop-rock i ara és més ampli. Aquest també és el primer disc en què surto com a Isaac Miguel, d’aquesta manera també deixa més clar l’autoria del projecte. 

 

–Sí, de fet crec que aquest concepte no s’esgotarà en cap disc, sempre continua. Molts artistes de la meva generació i el meu entorn hem viscut uns anys que han estat molt complicats per donar a conèixer nous projectes. Els que hem aconseguit fer una mica de carrera, tocar amb varis grups i tirar endavant els nostres projectes, només el fet de seguir ja és com un triomf. Vist des de fora em diuen que no poden creure com segueixo intentant treure un disc rere un altre. D’aquí aquest concepte de romàntic perseguint un somni. Ve a dir que som persones –parlo amb plural perquè sé de més artistes que estan com jo– que ho hem apostat tot a la música. I arriba un moment a la teva vida que ja no hi ha volta enrere. És a dir, ja no sé fer una altra cosa millor i això és el que vull fer. Puc buscar una altra feina, puc intentar mil coses, però tot acabarà girant sempre a la persecució d’aquest somni, viure dignament de la teva pròpia música. 

 

–Li diria el mateix que em diria a mi en aquest moment. Li diria que el perill més gran d’aquest món i de qualsevol cosa és tenir por. Per tant, li diria que intentés no tenir por, no tenir complexes i seguir endavant. Tirar endavant amb les teves cançons encara que no siguin les millors, sortir amb la teva imatge encara que no et vegis el més guapo. És important que no espereu el moment ideal perquè probablement no arribarà mai o no existeix. 

 

–Exactament. Un amic em va dir una vegada, en un moment d’aquells en què et desesperes, que això és com una cursa de fons. No hi ha més misteri. Segurament per la gent que ha tingut èxit molt aviat la seva carrera de fons és mantenir-lo. Per mi, la carrera de fons és arribar a tenir èxit o a viure de la meva música. Per tant, no et pots rendir mai. Si et relaxes, caus. 

 

–És la pregunta que ens fem tots. Crec que és més difícil el que és el gran èxit. És a dir, crec que hi ha menys artistes que arriben a un èxit massiu rotund i, per tant, hi ha menys gent que arribi a un èxit relatiu en què es guanyin bé la vida. M’explico: als anys 80 hi havia els grups molt coneguts i els que no ho eren tant però el sector de la música generava ingressos. El que passa ara és que aquests ingressos han caigut per tots. Per la crisi econòmica, per les noves tecnologies i també per fenòmens com Operación Triunfo. D’altra banda, les noves tecnologies també han aportat més democratització i eines a artistes que no tenen una discografia darrera per poder, al menys, caminar.