La coreògrafa Mireia Monné, juntament amb el seu alumnat, representaran aquesta nit l’obra teatral i de ball social Llibertat és decidir per reivindicar el dret a l’avortament pels tres supòsits bàsics al país, un acte que organitza Stop Violències. L’espectacle comença a les 20:30 hores a la Llacuna. / Per LÍDIA RAVENTÓS

 

–És la història d’una noia jove que comença a trobar-se amb dificultats a mesura que es va fent gran. La protagonista es comença a sentir buida per dins i en aquest moment coneix un noi, segurament sense ser el millor moment. Aquest noi li dóna l’afecte que ella busca però amb un propòsit. Ell li acaba donant un afecte que no és el que ella buscava però es troba immersa en un bucle que no la deixa sortir. Per tant, el que primer comença com una acció consentida acaba amb una violació i un embaràs no desitjat. I a partir d’aquí entre en un sentiment de culpa i desconfiança que la porta a una depressió. 

 

–Sí, però el que volem transmetre és que és una història que ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Qualsevol dona que surt de la seva infantesa pot trobar-se en un món real que l’empeny a cometre un error. I qui no s’equivoca alguna vegada? La nostra protagonista comet un error, s’equivoca. Però això l’ha de marcar per tota la vida?

 

–Pot venir gent de totes les edats perquè intentem explicar-ho d’una manera molt subtil, amb molt d’estima i intentant que ningú se senti afectat. És un tema que desperta moltes opinions i totes són respectables. Però nosaltres volem mostrar a través d’aquest ball que aquesta dura realitat pot existir, ens pot agradar més o menys, però pot existir. 

 

–Sí, sobretot a través dels més joves. Donar veu a les noves generacions per saber què opinen sobre aquest aspecte. A mi em va semblar molt interessant i quan vaig presentar el projecte a les noies que faran la representació els hi va encantar la idea. No els hi va xocar, al contrari, els agradava la idea de ser la veu d’elles mateixes, de la joventut, reivindicar el seu dret en veu pròpia. He vist que les noves generacions veuen que l’avortament no ha de ser una cosa habitual però que sí que s’ha d’acceptar en casos concrets. No volem ser extremistes però sí tenir els mínims drets perquè a qualsevol ens pot passar. El pitjor de tot és patir una violació i que encara t’hagis d’amagar, que la societat no t’acompanyi en un moment tan difícil. 

 

–En total som unes quinze persones i tenen entre 13 i 18 anys. 

 

–No ho sé. El que penso és que cal que siguem una mica més humans, més tolerants, més flexibles i adaptar-nos a la realitat, també per als nostres fills que arriba un moment en què no entenen res. Intentem donar uns valors als més petits i després els que som adults no els seguim. És evident que algunes de les lleis d’avui no responen a la realitat.