El mossèn Pepe Chisvert oferirà aquesta nit una conferència que porta per títol Vida i mort, mort i vida. L’acte, organitzat per l’Associació Marc G.G. d’ajuda mútua per a pares que han perdut un fill, tindrà lloc a la sala Morabanc d’Andorra la Vella a les 20.30 hores. / Per LÍDIA RAVENTÓS

 

–El meu objectiu és intentar ajudar als participants de la conferència a superar la pèrdua d’un ésser estimat. Un tema, cal dir, que encara és una mica tabú, un tema difícil: la mort i la vida, la vida i la mort. 

 

–Començarà amb la definició de què entenem per vida i què entenem per mort. I sobretot parlaré del fet que moltes persones que estan vives, respiren, en el fons estan mortes. Persones decebudes, que han perdut la il·lusió, persones molt deprimides. I totes les persones que viuen una situació de mort en vida sempre està justificat. O bé és per una malaltia, o ha tingut un trencament d’una relació afectiva o de parella, o perquè ha viscut l’experiència de la mort d’un fill, d’una parella, d’un ésser molt proper. I totes aquestes situacions humanes provoquen situacions de mort ja en vida. 

 

–Jo el que pretenc amb la conferència és ajudar a recuperar la vida d’aquelles persones que l’han perdut tot i no morir. L’objectiu és que recuperin la il·lusió. 

 

–Com a mossèn jo ho podria enfocar des del camp de la fe. Però la fe és un dol, un regal, i no tothom el té. I, evidentment, entre el públic de la conferència hi haurà gent creient i no creient. Fins i tot hi haurà molta gent rebotada de Déu perquè després d’una pèrdua així se senten abandonats. D’aquí el meu objectiu, no només amb la fe, d’injectar optimisme, esperança, com ajudar a ressuscitar, a redescobrir la vida. Tot plegat també ho explicaré amb anècdotes i exemples. 

 

–Per exemple, una noia que anava passejant per la Rambla de Barcelona, va veure una persona que pidolava i li va donar caritat. I va continuar caminant i va trobar un jove que estava en un caixer automàtic prenent drogues. Continuava caminant i trobava dones prostituint-se per guanyar diners. Aquesta noia, la Meritxell, sempre fa una pregària abans d’anar a dormir. Doncs aquell dia va arribar a casa molt enfadada amb Déu. «Déu, si tu existeixes com és que no fas res per solventar totes aquestes situacions injustes?», es preguntava ella. La Meritxell m’explicava, fent un cafè, que la veu de Déu li va respondre que sí que havia fet quelcom, l’havia fet a ella. 

 

–Sí. Quan la vida et trontolla t’ho replanteges tot. Quan tens una experiència negativa canvies el xip de la vida. És trist però real. Hi ha moltes persones que després d’una experiència com aquesta torna a l’església i troben en l’espiritualitat un espai de pau i fins i tot de diàleg amb l’ésser estimat que han perdut.