Pere Balsa és el propietari de la llar d’infants El Xumet. Un centre que ha decidit apostar pel mètode pedagògic Montessori. Balsa destaca que s’han decantat per aquesta implementació en vista que cada cop menys pares opten per donar una educació als seus nadons des de ben petits. I és que «és fonamental que els menuts tinguin una bona base des del començament», remarca Balsa. 

Per aquest motiu, El Xumet potencia dit mètode, que permet als més menuts aprendre a través de la seva pròpia experiència i errors alhora que van augmentant la confiança en ells mateixos. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–És un mètode que es va presentar el 1898 però que fins el 1915 no va captar l’atenció de tot el món. El mètode el va començar a implantar una doctora per integrar els nens amb discapacitat a les llars d’infants, però després es va veure que aquest mètode funcionava per a tot tipus de nens. 

A grans trets, el mètode permet que els menuts aprenguin a fer per ells mateixos les coses. 

 

–Per exemple, pots tenir una aula oberta amb diferents racons que integren diverses activitats. Una de les activitats pot ser un joc de posar-se i treure’s mitjons. La persona que els acompanya els pot anar dient de quin color s’han de posar els mitjons, i a través d’aquest joc, el menut aprèn els colors i alhora a vestir-se. 

La idea és treballar la motricitat, aprendre nous coneixements i a la vegada aprendre a fer una cosa quotidiana. 

 

–Darrerament ens hem trobat que els pares cada cop porten menys els fills a les llars d’infants. Aquest fet també succeeïx als països veïns. I hem vist que s’han anat implantant nous mètodes per incentivar l’afluència a les llars d’infants. 
 

Nosaltres hem optat pel Montessori també per tenir un tipus de formació diferent ja des de la base. Perquè nosaltres volem educar amb valors als nens, i amb aquest mètode es trameten valors del dia a dia, que són fonamentals. Un altre aspecte important del mètode és que els petits aprenen de forma natural. No és una formació implantada, els educadors no diuen als menuts que han de fer, ells mateixos s’atansen als espais d’activitats i proven de fer-les per voluntat pròpia.

 

–Perquè els pares opten més per portar els seus fills a familiars o amics. Potser per temes econòmics i perquè tampoc creuen en l’educació des que són nadons. 

 

–Sí. És molt important tenir una base sòlida ja des del naixement. 

 

–No. El mètode es basa en l’aprenentatge a través dels errors d’un mateix. Això també fa que el menut vagi creant una seguretat en si mateix a mesura que va aprenent com es fan les coses i com és capaç de fer-les. 

 

–Hi ha molts sistemes. La gent ha estudiat molt com educar als nens. Però bàsicament, hi ha tres maneres de fer una educació: deixar fer al nen i que ell autoaprengui què està bé i què està malament, guiar-lo durant el procés o dur l’educació a base de càstigs. 

 

–Sí. Però en grups petits, de com a molt cinc nens i una educadora. Perquè així és més fàcil controlar les activitats. 

 

–Està pensat per als nens d’entre zero i sis anys. Però és cert que després es pot continuar aplicant per reforçar. És a dir, els nens que tinguin entre sis i dotze anys poden continuar amb aquest mètode però en uns altres camps. 

 

–Podem dir que és un mètode no reglat. No té una avaluació de les activitats que realitza. A partir dels sis anys els nens comencen a tenir notes, però abans no. Per tant, aquest mètode no té un sistema de puntuació. 
 

Es pot avaluar en conjunt, però ja no es mira si es fa bé o no, es mira més l’evolució que ha tingut el nen durant el mètode.