IRINA ROBLES ACTRIU I DIRECTORA
IRINA ROBLES: «Els espectadors faran un viatge al passat»
La directora del Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany, Irina Robles, explica les novetats que els espectadors trobaran en l’edició d’enguany. Entre moltes altres coses, quatre personatges nous que ens explicaran els inicis de l’espectacle a través de les seves vivències. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–Una de les novetats del Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany d’enguany és la recuperació del guió original d’Esteve Albert.
–Sí, tot i que no és ben bé així. M’explico. Aquest any el que volem recuperar és la història del Pessebre vivent. Per fer aquesta feina és cert que hem recuperat els textos que va escriure l’Esteve Albert per agafar la seva essència i com ell s’imaginava la posada en escena. Hem partit d’aquesta idea inicial per crear un guió nou on hem introduït quatre personatges nous, dos padrins amb els seus dos nets, que ens aniran explicant totes les anècdotes i el procés de com es va fer el primer pessebre l’any 55.
–Quines novetats més hi podrem trobar?
–Enguany també hem recuperat algunes partitures i cançons que apareixien en el guió original i que en aquests anys s’han anat perdent. Hem recuperat també després de 50 anys algun personatge que fins ara no havia participat, com pot ser el conseller. És un personatge que no va arribar mai a actuar però que l’Esteve Albert en parla en el seus escrits perquè va escriure els versos per un actor però que finalment es va posar malalt i no el va poder representar. També recuperem alguns fragments dels enregistraments originals de Ràdio i Televisió d’Andorra perquè els espectadors els escoltin.
–La idea és, a part de reproduir el pessebre que tots coneixem, fer un recorregut històric.
–Sí, tenia moltes ganes de poder transmetre i recuperar la memòria històrica. Durant el primer any vam poder entrevistar a molts padrins que ens explicaven la seva història, les seves vivències personals. I aquest any tenia moltes ganes de retre homenatge amb tot el respecte a tots aquests padrins que ho van viure. De fet, per això hem creat els personatges dels dos padrins, per transmetre oralment aquesta memòria històrica a tots els que no hem viscut en primera persona aquella època. Els espectadors faran un viatge al passat.
–Com escullen els personatges?
–Totes les persones que tenen ganes de formar-ne part hi tenen lloc, ningú es queda fora. Evidentment, després cada persona té més o menys ganes de fer un paper o un altre. Normalment escolteu què vol cada un i intentem respectar-ho. Tenim des de nens de dos anyets que van amb la seva mare, fins a padrins d’edat avançada que també en volen formar part. I també famílies senceres, que és el més maco. Hi ha aquesta interacció intergeneracional que és fantàstica i que ens nodreix a tots.
–Però cap actor repeteix el paper de l’any passat, oi?
–Enguany hem volgut proposar aquest repte als actors perquè provin personatges diferents. Em sembla que és interessant tant pels propis actors per no estancar-se en un personatge i també pels espectadors perquè tinguin estímuls nous i vegin cares noves.
–Quanta gent hi ha darrera del Pessebre vivent?
–En escena som unes 150 persones entre els actors que parlen, l’esbart i la coral. I darrera hi ha un gran equip tècnic que ho fa possible. En total som unes 200 persones.
–Una de les novetats del Pessebre vivent d’Escaldes-Engordany d’enguany és la recuperació del guió original d’Esteve Albert.
–Sí, tot i que no és ben bé així. M’explico. Aquest any el que volem recuperar és la història del Pessebre vivent. Per fer aquesta feina és cert que hem recuperat els textos que va escriure l’Esteve Albert per agafar la seva essència i com ell s’imaginava la posada en escena. Hem partit d’aquesta idea inicial per crear un guió nou on hem introduït quatre personatges nous, dos padrins amb els seus dos nets, que ens aniran explicant totes les anècdotes i el procés de com es va fer el primer pessebre l’any 55.
–Quines novetats més hi podrem trobar?
–Enguany també hem recuperat algunes partitures i cançons que apareixien en el guió original i que en aquests anys s’han anat perdent. Hem recuperat també després de 50 anys algun personatge que fins ara no havia participat, com pot ser el conseller. És un personatge que no va arribar mai a actuar però que l’Esteve Albert en parla en el seus escrits perquè va escriure els versos per un actor però que finalment es va posar malalt i no el va poder representar. També recuperem alguns fragments dels enregistraments originals de Ràdio i Televisió d’Andorra perquè els espectadors els escoltin.
–La idea és, a part de reproduir el pessebre que tots coneixem, fer un recorregut històric.
–Sí, tenia moltes ganes de poder transmetre i recuperar la memòria històrica. Durant el primer any vam poder entrevistar a molts padrins que ens explicaven la seva història, les seves vivències personals. I aquest any tenia moltes ganes de retre homenatge amb tot el respecte a tots aquests padrins que ho van viure. De fet, per això hem creat els personatges dels dos padrins, per transmetre oralment aquesta memòria històrica a tots els que no hem viscut en primera persona aquella època. Els espectadors faran un viatge al passat.
–Com escullen els personatges?
–Totes les persones que tenen ganes de formar-ne part hi tenen lloc, ningú es queda fora. Evidentment, després cada persona té més o menys ganes de fer un paper o un altre. Normalment escolteu què vol cada un i intentem respectar-ho. Tenim des de nens de dos anyets que van amb la seva mare, fins a padrins d’edat avançada que també en volen formar part. I també famílies senceres, que és el més maco. Hi ha aquesta interacció intergeneracional que és fantàstica i que ens nodreix a tots.
–Però cap actor repeteix el paper de l’any passat, oi?
–Enguany hem volgut proposar aquest repte als actors perquè provin personatges diferents. Em sembla que és interessant tant pels propis actors per no estancar-se en un personatge i també pels espectadors perquè tinguin estímuls nous i vegin cares noves.
–Quanta gent hi ha darrera del Pessebre vivent?
–En escena som unes 150 persones entre els actors que parlen, l’esbart i la coral. I darrera hi ha un gran equip tècnic que ho fa possible. En total som unes 200 persones.