ALBERT FERRÉ PRESIDENT DE L'FC ANDORRA
ALBERT FERRÉ: «L’FC Andorra té un deute d’uns 200.000 euros»
Albert Ferré (Barcelona, 17 d’octubre del 1966) compleix aquesta setmana quatre mesos al capdavant de l’FC Andorra. Seguidor tricolor des de fa més d’una dècada, soci fa cinc anys i ara el relleu de Lluís España i encarregat de superar una de les crisis més importants dels 74 anys de vida que té el club. / Per IVÁN MOURE
–España va dimitir per desgast, amb el club en una situació precària –tot i que molt millor que quan es va destapar el deute. Què el va animar a fer-ho per a un club amb una muntanya de deutes i problemes?
–Perquè sinó, possiblement hauria desaparegut. Érem conscients de tot el que hi havia darrere però no podíem deixar que s’ensorressin tants anys d’història. Estimem el club.
–En quatre mesos podrà fer una valoració més o menys reial de la situació del club ara que el coneix per dins. Millor o pitjor del que esperava?
–La situació és l’esperada. Sabíem que estaria en situació precària. Ha arribat a estar en estat terminal, però ja no. Des que hi som no hem generat ni un euro de dèficit i esperem que sigui fins a final de temporada. A més anem pagant el deute; no gaire, però anem fent. Amb una gestió acurada ho podem fer.
–Sap dir a quant ascendeix el deute?
–Aproximadament d’uns 200.000 euros, sense comptar amb el que reclama Lluís España, que de moment no es pot demostrar perquè no hi ha factures.
–El pressupost per a aquesta temporada invertit en l’equip quin és?
–Uns 130.000 euros. Dels més alts de la Primera Catalana. Tenim una sèrie de condicionants per desplaçaments i dietes a més del tema. Sense oblidar que cobren bé, tot i que en comparació amb la Lliga Nacional guanyin poc.
–A nivell esportiu tampoc ha estat molt fàcil la seva arribada. L’octubre va néixer amb la dimissió de Justo. Creu que la nova junta va solventar bé aquesta primera prova de foc esportiva?
–Sí, crec que sí. Ens vam moure ràpid. La decisió va ser seva i poc podíem fer, però sabíem que això podia passar perquè les negociacions es van complicar i vam pensar un pla B per si de cas.
–La classificació diu que el canvi d’entrenador no ha variat el rendiment de la plantilla. Esperava estar lluitant pel lideratge?
–No. Sincerament, esperàvem patir per no baixar. I l’objectiu segueix sent la permanència. Primer hem d’arribar als 41 punts que calen i després ja en parlarem.
–Fitxaran al mercat d’hivern?
–No. Vam parlar fa deu dies amb Emili Vicente i diu que de moment no ho necessitem. Opinem que val més esperar als últims dos mesos, veure on estarem i si llavors s’ha de reforçar alguna posició farem l’esforç. Però si entra algú, sortirà algú.
–Creu que hi ha plantilla per estar a dalt i optar a l’ascens fins el final o la realitat és una altra?
–La il·lusió la tenim, tot i que la realitat pot ser una altra. Amb el pressupost que tenim, si pugem a Tercera i no trobem més patrocinadors és inviable tot i que des del Govern ja ens han dit que ens pujaran la subvenció, però no sabem quant.
–España va dimitir per desgast, amb el club en una situació precària –tot i que molt millor que quan es va destapar el deute. Què el va animar a fer-ho per a un club amb una muntanya de deutes i problemes?
–Perquè sinó, possiblement hauria desaparegut. Érem conscients de tot el que hi havia darrere però no podíem deixar que s’ensorressin tants anys d’història. Estimem el club.
–En quatre mesos podrà fer una valoració més o menys reial de la situació del club ara que el coneix per dins. Millor o pitjor del que esperava?
–La situació és l’esperada. Sabíem que estaria en situació precària. Ha arribat a estar en estat terminal, però ja no. Des que hi som no hem generat ni un euro de dèficit i esperem que sigui fins a final de temporada. A més anem pagant el deute; no gaire, però anem fent. Amb una gestió acurada ho podem fer.
–Sap dir a quant ascendeix el deute?
–Aproximadament d’uns 200.000 euros, sense comptar amb el que reclama Lluís España, que de moment no es pot demostrar perquè no hi ha factures.
–El pressupost per a aquesta temporada invertit en l’equip quin és?
–Uns 130.000 euros. Dels més alts de la Primera Catalana. Tenim una sèrie de condicionants per desplaçaments i dietes a més del tema. Sense oblidar que cobren bé, tot i que en comparació amb la Lliga Nacional guanyin poc.
–A nivell esportiu tampoc ha estat molt fàcil la seva arribada. L’octubre va néixer amb la dimissió de Justo. Creu que la nova junta va solventar bé aquesta primera prova de foc esportiva?
–Sí, crec que sí. Ens vam moure ràpid. La decisió va ser seva i poc podíem fer, però sabíem que això podia passar perquè les negociacions es van complicar i vam pensar un pla B per si de cas.
–La classificació diu que el canvi d’entrenador no ha variat el rendiment de la plantilla. Esperava estar lluitant pel lideratge?
–No. Sincerament, esperàvem patir per no baixar. I l’objectiu segueix sent la permanència. Primer hem d’arribar als 41 punts que calen i després ja en parlarem.
–Fitxaran al mercat d’hivern?
–No. Vam parlar fa deu dies amb Emili Vicente i diu que de moment no ho necessitem. Opinem que val més esperar als últims dos mesos, veure on estarem i si llavors s’ha de reforçar alguna posició farem l’esforç. Però si entra algú, sortirà algú.
–Creu que hi ha plantilla per estar a dalt i optar a l’ascens fins el final o la realitat és una altra?
–La il·lusió la tenim, tot i que la realitat pot ser una altra. Amb el pressupost que tenim, si pugem a Tercera i no trobem més patrocinadors és inviable tot i que des del Govern ja ens han dit que ens pujaran la subvenció, però no sabem quant.