Agustina Grandvallet és la presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) i de l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional (AMIDA). / Per LÍDIA RAVENTÓS

 

–Per mi, el fet més destacable ha sigut la posada en marxa de la figura de l’assistent personal perquè suposa un abans i un després per a les persones amb diversitat funcional. Especialment per aquelles persones que són totalment dependents i que necessiten d’algú per tirar endavant amb normalitat.  

 

–Personalment, em va afectat molt el cas de la Nadia. Tot el que hi ha al voltant d’aquesta història, la utilització que ha fet el pare de la malaltia de la nena... És un cas que ha creat un precedent. Moltes associacions ja s’han manifestat en contra i provocarà que ara totes les subvencions es mirin més en lupa. Per una banda, un major control anirà bé perquè sempre hi ha gent que se n’aprofita però no tots fem el mateix. 

 

–Vist el número d’aturats que hi ha a Andorra, i tot i que és molt petit si es compara amb els nostres països veïns, m’agradaria que l’atur arribés a la seva fi. Tinc coneguts que estan sense feina i m’agradaria que sortissin d’aquesta situació. 

 

–Jo crec i desitjo que sí. De fet, crec que ja s’està notant. Només cal sortir al carrer aquests dies i veure la quantitat de gent que hi ha. Entenc que totes aquestes persones no surten només a passejar i que també compren. 

 

–Per mi, el moment més emocionant d’aquest any va ser quan la junta d’AMIDA em va demanar que continués com a presidenta de l’associació. Era un moment difícil per a mi i em van donar molt de suport. Per mi va ser un dia molt emotiu. 

 

–Per mi ha estat un any molt difícil a nivell de salut. Espero que el 2017 sigui millor en aquest aspecte.  

 

–Hi ha una cosa que la gent demana sempre que és que s’acabi la fam al món. El patiment dels nens del tercer món. Hi ha una cosa també molt important que són els atemptats cada cert temps i tot el que arrossega i com fan patir a la societat. Mai sabem si ens arribaran o no. Fa pensar molt. 

 

–Sempre demano el mateix. Bona salut tant per els meus com per a mi. 

 

–Quan érem més petits ens ho passàvem pipa amb el tió. I el Pare Noel, malgrat que no té tant de protagonisme, sempre deixa alguna cosa  sota l’arbre. Si he de ser sincera, el que més es celebra a casa sempre és la nit de reis.  

 

–Les dues coses. 

 

–Hi ha un aspecte que jo reivindico sovint que és arribar a tenir un bon equip de voluntaris. Aquesta és una de les assignatures pendents que tinc en ment i que intentaré posar en marxa l’any que ve. 

 

–És cert que en aquest aspecte s’han fet coses per millorar però encara queda molt per fer a nivell d’accessibilitat. Les persones que anem amb cadira de rodes, o les persones cegues, ens trobem amb moltes barreres encara. 

 

–En aquestes festes, per exemple,  ningú es para a pensar amb els obstacles que posen al mig del carrer i que a nosaltres ens dificulten el pas. Encara tenim problemes, per exemple, amb la poca sensibilitat que té la gent a l’hora de fer servir els aparcaments senyalitzats per a persones amb discapacitat. També tenim dificultats si volem anar al gimnàs. No hi ha màquines adaptades i al final només podem anar a rehabilitació.  

 

–Amb  la inclusió educativa també queda encara molta feina per a fer. De fet, crec que és un dels temes en els quals encara falta més implicació per part del ministre d’Educació. Fins ara, tots els moviments que s’han fet trobo que són com una inclusió fictícia. És diu molt des del ministeri però no concorda amb la realitat que em comenten els pares. És important que tots tinguem les mateixes oportunitats. De cara l’any que ve la veritat és que espero veure més moviment en aquest aspecte. 

 

M’agradaria que el ministre Jover presentés un programa d’inclusió. Ara mateix, per exemple, una persona cega que vulgui estudiar al nostre país, quines oportunitats té? A mi m’agradaria que el ministre d’Educació fes una roda de premsa i expliqués públicament les oportunitats que té aquesta gent al nostre país.  

 

–Encara no. Justament acabem de començar amb el nou programa d’inserció laboral per a persones amb discapacitat. Ara, la reticència ve més per part dels empresaris. 

 

–Em consta que des de Govern ja estan valorant quins incentius poden tenir les empreses perquè contractin persones amb discapacitat i quin serà el percentatge obligatori.