Nascut fa 32 anys a Andorra, Àlex Maestre és part de la història dels darrers 20 anys de l’hoquei sobre patins andorrà. Després de tota una vida a l’AHC, de jugar quatre mundials A amb la tricolor i de guanyar el B d'Uurugiai, es va retirar el 2010 amb 29 anys. Ara és el fundador i propietari del centre indoor de freestyle 360extrem. / Per IVÁN MOURE

–Va entrar al club amb quatre anys i 25 després, plega. Es troba a faltar?
–Sí, molt. Però, sobretot, els amics que deixo, els records, el jugar representant un país, que no es pot descriure amb desgràcies.

–La seva vida gira entorn a l’esport?
–Sí. Sempre m’ha agradat. L’hoquei és l’únic que sé fer i el freestyle és el fruit del projecte de final de carrera, però no he tirat més de dos calaixos en la meva vida. No s’assemblen en res però sí tenen un component de prendre decisions en dècimes de segon, són adrenalínics... I com tots els esports, s’ha d’entrenar duríssim. El freestyle sembla que no, però requereix una constància diària, moltes hores d’entrenament, per poder fer les acrobàcies que es veuen.

–Es més dur ser empresari o esportista?
–En l’esport les metes te les fixes tu i el teu equip, però saps on pots arribar. L’empresari ha de lluitar cada dia per arribar a fi de mes. Clarament, l’empresari.

–El 360eXtrem va obrir les seves portes al gener del 2013, amb la rampa més alta del món, de 12,5 metres d’altura. Manté el distintiu?
–No hi ha cap rampa com aquesta, tot i que a Múnic i França s’hi han construït d’altres centres.

–Tres bigjumps, tres snowflex, llits elàstics i molts calaixos d’escuma per amortir les caigudes. Han construït alguna cosa més en aquests quatre anys de vida?
–Hem fet una rampa de posar i treure per a professionals, a demanda de la Federació Andorrana d’Esquí, per millorar el nivell. Si un client ho demana, està a les nostres mans i ens ajuda, aquí fem el que calgui.

–Quina és la seva clientela?
–Sobretot la franja de 10 a 20 anys. De nens de freestyle d’scooter, de BMX, d’skate... Els més petits per esbarjo, i a una edat més avançada, a entrenar. També venen federacions com l’andorrana i si hi ha alguna cosa a Andorra com ara el Borrufa, per exemple, venen molts països a entrenar.

–Algun famós?
–L’estatunidenc Mcrae Williams, Carlos Hosberg, Richard Permin, Cyril Despres... i el suec Henrik Harlaut, que viu aquí i que l’última prova de Copa del Món a Milà va fer dos trucs que no havia fet mai en neu, que només havia tirat aquí. I va guanyar.

–Tenir aquest centre a Andorra, ha fet millorar la qualitat dels nostres esportistes?
–Sí. Carlitos Aguareles no era ningú en el món del fresstyle fa tres anys i ara és el 30è del món. I Noah Albaladejo sempre que ve fa gimnàs o esquí al matí, i quatre hores a la tarda al centre. També ve Lluís Marín, Mireia Gutiérrez... Els que es dediquen a això, ho han notat molt a la pista.

–Els botins que deuen treure de la piscina d’escuma deuen ser importants...
–Doncs sí. La netegem una vegada a l’any i és un espectacle: iPhones, rellotges, sabates, claus, diners...