ALFRED LLAHÍ Periodista i escriptor
ALFRED LLAHÍ: «És un país petit, però si furgues descobreixes molt»
Alfred Llahí, periodista, escriptor i presentador de televisió andorrà, presidirà avui el Club de lectura de la Biblioteca Universitària de Sant Julià de Lòria. La tertúlia literària, que es farà a les 20.30 hores, se centrarà en les diverses obres que Llahí ha anat publicant des del 1996 fins a l’actualitat. / Per ESTEFANIA GRACIA
–En què se centrarà el club de lectura?
–Durant l’acte intentaré presentar els meus treballs: les 10 obres que porto publicades a Andorra. Tot i això, em centraré més en quatre obres concretes: Històries de la nostra història (volum 1 i 2), Qui és qui als carrers d’Andorra i Andorra: terra d’acollida.
–Per què l’atenció recaurà en aquestes quatre obres?
–Perquè són les que té la Biblioteca de Sant Julià i les que han despertat més expectació.
–Fem un recull dels 10 llibres que ha publicat...
–El primer llibre que vaig fer va ser La Parròquia d’Escaldes-Engordany. Aproximació històrica al procés de reivindicació autonòmica (1996), seguit de L’Automòbil Club d’Andorra (1954-2004) (2004), que fa un passeig per l’evolució del Principat d’Andorra a través d’un dels seus clubs més antics. El tercer va ser Andorra: terra d’acollida (2007), que compta amb el pròleg el Copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, que narra el pas de Sant Josepmaría Escrivá de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, pel Principat d’Andorra al desembre de 1937.
Seguidament, vaig publicar Andorra: tierra de acogida (2010) i Històries de la nostra història volum 1 (2012) i volum 2 (2013). Així com Diccionario de San Josemaría Escrivà de Balaguer (2013) i Andorra’s challenge (2013). I els darrers llibres que he publicat són Qui és qui als carrers d’Andorra (2014), Testimonis d’un temps passat (2015) i Encamp batega (2016).
–Els seus llibres segueixen una tònica: la investigació d’Andorra.
–Sí, sempre escric sobre el meu país i intento fer temes sobre els que s’hagi escrit poc o que directament no s’hagin escrit. Sempre són obres de recerca i investigació, però també m’agrada posar el meu toc d’ironia i humor. A més, sempre intento incloure alguna moralitat a tret de lliçó moral.
–Per què aquest interès per Andorra?
–Andorra és un país petit, la història és també petita (com la seva mesura), però no deixa de ser interessant, perquè si segueixes furgant descobreixes mil i una coses apassionants.
–Futurs projectes?
–La meva intenció és anar escrivint de forma constant, el problema és que el que abans podia escriure en dos anys ara ho faig en quatre, per manca de temps. Però no deixo mai de pensar en nous temes, de fet, ja tinc quatre dels 20 capítols d’Històries de la nostra història volum 3, encara no sé quan sortirà, però ja tinc quatre dels capítols acabats.
–Pot fer algun avançament?
–Un dels capítols que segurament serà l’estrella és el que gira entorn a un dels crims passionals més importants del s.XIX. Tot això són fets que vas trobant i vas novel·lant, tot i que jo mai afegeixo res que no sigui documentat i contrastat. Els llibres tenen un punt de literatura, perquè m’agrada aquest estil, però el rigor històric sempre hi és, no m’invento mai res.