PUBLICITAT

JOSE CANCELOS I SERGI GRACIA Runners d'ultrafons

GRACIA I CANCELOS: «Eufòria és com fer el Camí de Santiago»

Jose Cancelos i Sergi Gracia.
Jose Cancelos i Sergi Gracia.
L’andorrà Jose Cancelos (Bonn, Alemanya, 1973) i el resident Sergi Gracia (Barcelona, 1976) formen un dels tres equips de representació tricolor a la pròxima bogeria de l’Andorra Ultra Trail Vallnord: Eufòria. 233 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell juntets tota l’estona.
 
–D’on ve això de córrer distàncies que esgoten fins i tot si la fas en cotxe?
Sergi (S) –Vaig començar a aficionar-me el 2009 a les ultres quan vaig fer l’Ultra Trail Guara-Somontano d’Osca (100 km.) a la qual, per cert, sóc l’únic que ha fet i acabat les vuit edicions que porten.
Jose (J) –Vaig començar a córrer per salut el 2008, per aprimar-me, perquè vaig arribar als 100 quilos. I vaig liar-me a córrer perquè em van convidar a la marató de muntanya el marató de Voltregà. Vaig quedar últim [riu] però enlloc de deixar-ho em vaig picar i fins avui.
 
–Els criteris per córrer Eufòria no estan a l’abast de qualsevol. Quines referències es demanen per ser acceptats?
(J) –Has de fer una mena de currículum esportiu, com si fos una feina, i ells ja et diuen què. He fet tantes curses de llarga distància que motius en tinc de sobres, però amb ser finisher de la Ronda dels Cims, que he corregut tres anys, ja n’hi ha prou. 
(S) –De l’AUTV ho he acabat tot: celestrail, mític i Ronda. Per si no n’hi ha prou també he pogut fer la Toroman, una trialtó de 500 km. en tres dies... 
(J)–És que aquestes animalades són reptes que ens motiven. Quan vaig veure Eufòria anunciada li vaig enviar immediatament un whatsapp al Sergi li vaig preguntar: «Què fas el 5 de juliol del 2017?». I ell, que també estava atent a les novetats de l’AUTV 2017, em va contestar: «El mateix que tu». A la mitja hora ja estàvem preinscrits.
 
–El sentiment previ a córrer Eufòria quin és, equiparant-lo amb la Ronda dels Cims?
(J) –A nivell personal, crec que la Ronda és més bèstia perquè vas sol. Això és com el Camino de Santiago (riu). Però també t’haig de dir que això m’espanta més perquè tens una responsabilitat enorme respecte al teu company. Si vas sol i estàs malament abandones si cal i ja està. En equip hi ha un compromís. Entrenem un any i no es tan fàcil anar sincronitzat durant tant temps les 80 hores que calculem que trigarem.
(S) –Per a mi és el mateix sentiment: respecte absolut. Recordo que a l’Ultra de la Tramuntana, al km 60 tenia una ampolla al peu que m’agafava mitja planta, en carn viva i vaig fer 70 km. més. Elimines el dolor al cap. Penses: 5 km. més i segons com estigui paro. I quan te n’adones, has acabat. Sempre pateixes, ni Kilian Jornet es lliura d’això.
 
–Com s’entrena una distància de 233 quilòmetres travessant totes les muntanyes que hi ha al Principat?
(S) –Mai s’entrena fent els 233 d’una tacada. Jo intento fer entre setmana tres entrenaments d’hora i mitja perquè no tinc temps per a més i el cap de setmana, sortides de 5-6 hores.
(J) –Per a Eufòria volem fer quatre jornades junts, tota la cursa. Fer-ho en quatre dissabtes, també serviria de reconeixement. A la Ronda no l’havia reconegut i me’n penedeixo... Allò és el més dur que he viscut mai, fins i tot més que Eufòria.
 
–Els dies de pluja o de neu i els de molta calor també són bons per entrenar?
(S) –Per a mi és molt important per posar-te en situació. 
(J) –Jo et seré sincer: si m’agafa el mal temps a la cursa ho afronto i ja està, però si plou jo no tinc la necessitat de sortir a entrenar. El que sí que és cert és que alguna nit si que deixarem la família dormint i anirem a córrer tots dos.
 
–A la Ronda hi ha qui diu que ha vist conills al Pas. Vostès s’ho creuen? Han viscut al·lucinacions en primera persona?
(S) –A mi em va passar a la Ronda. Vaig tenir dos episodis, fa dos anys. Anava corrent de nit jo sol i de cop vaig veure enmig del bosc deu persones amb els braços creuats mirant-me... I no eren aficionats, eh? (riu). Em vaig apropar i eren arbres. Al cap de mitja hora, en un camí vaig veure set o vuit porc senglars menjant... Em vaig apropar i era herba alta. Em vaig espantar, així que vaig parar, em vaig estirar a terra deu minuts i quan em vaig bé, vaig continuar. Quan el cansament és extrem, és habitual que et passi això.
(J) –Jo he vist alguna ombra i també vaig veure un gos que havia tingut però que ja havia mort, a Sorteny. Fins i tot el vaig cridar perquè vingués, parlava amb ell. 45 hores corrent... Jo és que estava totalment fora de mi. Tot és basa en un tema d’hidratació.

Comenta aquest article

PUBLICITAT