PER IVÁN MOURE

Ricardo Adarraga (Barcelona, 1965) és un dels participants a la Copa del Món de km. llançat que vindrà l’abril a Grandvalira. Català, sang basca i suïssa i assentat a Heidelberg (Alemanya), és líder a Hewlett Packard. Viu de la velocitat. A la feina, s’encarrega de fer que bases de dades gegants siguin el més ràpides i a la pista, de ser-ho ell. La seva marca personal i rècord d’Espanya, 240 km./h.

 

–Plaer. És la raó per la qual practico el Kilòmetre Llançat (KL). Els moments previs a la sortida sents una gran tensió que es deslliga quan per fi saltes a la pista, sents el lliscament, el fluir de l’aire... És el moment en què la ment, la sensació de lliscament i volar es fonen en un.

 

–Desplaçar-se a altes velocitats, ja sigui en cotxe, moto, bicicleta o esquís sempre comporta perill. Però en el KL no hi ha accidents mortals ni greus perquè les pistes són segures. Crec que és més perillós baixar el Tourmalet en bici a 80 km./h al Tour de França que el KL. Això sí, quan caus el primer impacte és inoblidable. Acabes amb el cos adolorit, masegat, morat i amb cremades. D’aquí la dita: Hi ha dues classes de kaelistes: els que s’han estimbat i els que s’han d’estimbar. 

 

–L’esquí i la velocitat sempre han estat la meva passió. Sóc motorista i esquio des dels 4 anys. El 2001, de  vacances amb amics a Les Arcs, vaig provar el KL a la pista olímpica vestit de turista i amb esquís de descens alpí. Després de tres baixades ja anava a més de 150 km./h. Aquí em va enganxar el virus i no m’ha deixat anar fins ara.

 

–Pot semblar-ho perquè calen un parell d’esquís, un pendent i línia recta. Però anar ràpid de veritat és bastant més complex. Al KL s’ajunten l’habilitat per lliscar sobre esquís, la tecnologia, material de lliscament, aerodinàmica i força mental. La velocitat s’ha de tenir a la ment, sinó no vas ràpid.

–És molt important, com a qualsevol altre esport. Hi ha qui, per molt que entrena, no arriba al nivell dels més ràpids perquè els falta aquest talent.

Si et mantens en forma i mantens una vida sana, l’edat no és un problema. Crec que els símptomes de vellesa són les conseqüències d’una vida sedentària i poc saludable. Jo faig esport cinc vegades a la setmana, és una droga per a mi, i això em permet estar entre els deu millors kaelistes del món.

 

–Va sortir per casualitat. En una revista d’esquí vaig trobar un article científic fascinant sobre el material usat per a les soles d’esquí. Estava escrit per Matthias Scherge, un catedràtic de l’Institut Tecnològic de Karlsruhe. Porta anys investigant els processos de lliscament sobre gel i neu. Acostumat durant anys a acceptar els mites sobre preparació de material d’esquí, va ser la primera vegada que vaig trobar algú que estudiava el tema amb mètode científic. Casualment viu a mitja hora en cotxe, vaig contactar amb ell i li vaig explicar sobre l’KL. Va ser un enamorament sobtat. Per als investigadors, el KL és un laboratori ideal perquè és molt bàsic i els resultats són molt més reproduïbles que en altres disciplines d’esquí. Així vam començar aquest projecte, al qual estem desenvolupant nous materials per a soles o nous dissenys per a estructures.

 

–És important fer-ho per acumular dades intercanviar-les amb els fabricants. També cal saber quina combinació de material és òptima. És semblant al que faria un pilot de Fórmula 1 a la pretemporada per esbrinar el millor setup i provar innovacions.

 

–Més que científic, em sento enginyer i esportista. El científic analitza els fenòmens de la natura i intenta establir les lleis que la regeixen; l’enginyer converteix en solucions els descobriments de la ciència per posar-los al seu servei. Exactament això és el que faig al KL. Més esportista o més enginyer? No et puc dir. Totes dues disciplines me les va inculcar el meu pare, enginyer i atleta olímpic. No entenc la meva vida sense ells. Segurament per això he acabat al KL, una disciplina en què puc viure amb passió l’enginyeria i l’esport.