Montse Araúz (Andorra la Vella, 1970) és entrenadora personal. L’últim repte –superat– ha estat la participació a la Cape Epic, la dura prova de BTT que se celebra a Ciutat del Cap, a Sudàfrica. Els seus inicis esportius estan en l’atletisme, ja que va formar part de la selecció andorrana d’atletisme durant més de vuit anys. Practica esport des dels 13 anys, i ha estat atleta de velocitat i salt de longitud. Actualment es dedica al trails de muntanya, duatlons, esquí de muntanya, BTT i ciclisme de carretera. / per IVÁN MOURE

–Què l’atrapa de l’esport?
–Soc amant de la muntanya, i qualsevol esport a l’aire lliure m’apassiona. Amb el pas del temps, com més temps passo fent proves esportives millors són els resultats. També s’ha de tenir molta força de voluntat i molt cap. Per a mi, entrenar no és cap sacrifici, és un plaer.

–La Cape Epic és la prova més dura en què ha participat mai?
–Sense dubte: la Cape Epic és la prova més dura que he fet en la meva vida esportiva, i la més gratificant. La situació climatològica d’aquesta Cape Epic, amb onada de calor, va fer molt dura la primera etapa, en la qual vaig veure molta gent patint, i realment va ser molt difícil arribar a la meta. També vaig patir una mica de deshidratació (més de 170 abandonaments en la primera etapa) i, per sort, vaig poder controlar els marejos fins arribar a l’últim avituallament. Un cop em vaig hidratar i vaig descansar, vaig poder acabar l’etapa. És molt dur sentir que el cos no funciona i has de continuar pedalejant.

–Com va preparar la prova?
–Vam començar a preparar la Cape Epic  a partir de novembre. A l’inici has de fer molts quilòmetres, molts, i a partir de febrer vam començar un entrenament més específic d’intensitat i desnivell amb menys quilòmetres.

–Amb qui va córrer la cursa?
–He corregut la Cape amb José Antonio Itarte. Coco, un amic basc que fa molts anys que roda. Uns mesos abans vam fer junts una prova de BTT per etapes al Marroc (Marruecos on Bike) i ens vam entendre molt bé. És molt important escollir bé el teu company d’equip ja que els nervis, el cansament i les diferències de forma pot fer que acabis sol la prova o que no l’acabis.

–Per on va entrenar?
–Principalment al Garraf, perquè és una zona que té molta pedra i zones molt tècniques. Imprescindible per la Cape Epic.

–També van participar dos cracks: Purito i José Antonio Hermida.
–Purito i Hermida van dormir al nostre costat les dues primeres nits a la caravana, i són uns catxondos! No van parar de riure abans i després de la carrera. La seva zona de descans era una festa. A més, són molt accessibles, vam tenir l’oportunitat de xerrar amb ells, amb molta simpatia i accessibilitat. Són els millors, sobretot com a persones!

–Expliqui’ns alguna anècdota.
–Els espanyols (nosaltres també ens podem comptar en aquest col·lectiu) som molt i molt extravertits, i no parem de xerrar i riure. Cada vegada que m’apropava a un grup que no parava de xerrar era dels nostres! Fins i tot els participants de les altres nacionalitats ho deien.

–Quin és el seu pròxim gran repte esportiu?
–La Titan Tropic, a Cuba. També és molt recomanable la Transcumbre, a Argentina. Tampoc descarto la Transpyr.