Les neuropsicòlogues Lorena Nieto i Carolina Cerqueda imparteixen un taller de disciplina positiva en el marc de l’Escola de mares i pares de les Valls del Nord alhora que compaginen les seves tasques com a membres de l’equip de SAINE. / Per ESTEFANIA GRACIA

–En què consisteixen els tallers?
–Són unes trobades en què treballem diferents sistemes que es basen en un mateix fil conductor: la disciplina positiva. La diferència amb una escola de pares més tradicional és que les sessions són molt vivencials i funcionen a traves de roll playings, de posar-se en el lloc dels nens i plantejar-se i representar situacions. Per tant, no són classes magistrals, són tallers dinàmics on intentem que els pares es posin en el lloc dels nens i reflexionin.

–Què entenem per disciplina positiva?
–Partim d’unes eines que volen mirar cap al llarg termini. És a dir, no busquem solucionar conductes momentànies i aturar-les al moment, sinó que més aviat volem aprofitar una conducta inadequada del nen per modelar aquelles conductes que volem que els infants desenvolupin. Per aconseguir aquest fet, defugim de premis i càstigs, perquè la intenció final és que una conducta no aparegui o deixi d’aparèixer per una conseqüència, sinó que l’important és fomentar la responsabilitat del nen.

–Aquestes tècniques es poden aplicar a tots els infants?
–Sí. Perquè no donem una eina concreta, sinó que donem una metodologia, i un cop els pares integren aquesta filosofia educativa, la poden emprar amb qualsevol nen. Volem que els pares s’emportin una caixa d’eines que puguin aplicar en funció de cada infant. En les sessions tenim pares amb nadons i amb nens ja més adults, de totes les edats.

–Què és el que més els costa als pares a l’hora d’aplicar la disciplina?
–Diríem que la constància. Veiem que els pares acaben passant de tenir un estil autoritari o rígid a tenir un estil més permissiu, perquè no acaben de trobar el punt, i veritablement és difícil ser totalment autoritari o permissiu, perquè arriba un moment en què faltes al respecte al fill o a tu mateix. Per tant, busquem també que trobin una mica l’equilibri. I precisament, una de les formes d’estar en aquest entremig és pensar a llarg termini. Tot i això, nosaltres defensem que en vistes de futur el que té efectes més positius és una educació permissiva.

–Hi ha diferència entre els pares i mares a l’hora d’educar?
–No com a sexe de dona o home. Hi ha diferències en els adults, hi ha figures diferenciades però no responen a un patró de sexe. Hi ha pares i mares que són més permissius i altres que són més autoritaris.

–És negatiu que en una mateixa família hi hagi les dues figures?
–En un món ideal, estaria bé que els dos adults anessin al mateix ritme i tinguessin el mateix to, però això no és ser realista, perquè cadascun té el seu propi estil.

–Els nens saben diferenciar les dues figures?
–Com passa en els adults, els nens es comporten molt en funció de com els estan tractant els altres. Per tant, els infants mostren diferents patrons de conducta en funció de qui tenen davant. I quan hi ha dos estils radicalment diferents i enfrontats a casa, el nen també va desenvolupant una manera de comportar-se amb un o altre. Al final, l’important és establir una relació de confiança i respecte amb els fills.