SHEILA FERRER BALLARINA
SHEILA FERRER: «La Fura dels Baus et posa bastant al límit»
La ballarina Sheila Ferrer, amb més d’una dècada d’experiència en la dansa vertical, imparteix un taller intensiu aquest cap de setmana al Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino, organitzat per l’Escola Líquid Dansa. Els participants aprendran el món de la dansa vertical utilitzant l’arnès i la paret com a suports del moviment jugant amb la gravetat i l’espai vertical. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Què és la dansa vertical?
–Ballar utilitzant com a suport el plànol vertical, normalment les parets. Utilitzes material d’escalada o espeleologia, una corda i un arnès, i el que fas és ballar en posició horitzontal però utilitzant el plànol vertical.
–Per provar aquesta modalitat de dansa, has de saber ja ballar?
–No necessàriament. Com més formació prèvia de dansa tinguis més facilitat tindràs, però és una de tantes disciplines. Qualsevol especialitat de dansa és bona per començar, però, és clar, com més consciència corporal tinguis més facilitats tindràs en aquesta o en qualsevol disciplina.
–I no tenir por a les alçades, suposo.
–Bé, els cursos els fem en poca alçada, treballes molt a prop de terra perquè poder corregir l’alumnat, però arriba un moment que has de provar a aixecar-te de terra i provar com se sent el teu cos a l’aire. No és el mateix treballar a un metre de terra que a 15.
–Quina sensació és ballar en alçada?
–Són sensacions contradictòries: per una part, tens la capacitat de saltar com no pots fer a terra, sents ingravidesa, i la sensació de volar és molt gratificant; per l’altra part, per mantenir el teu cos en posició horitzontal, i amb la força de gravetat que t’atreu a terra, has de treballar una musculatura que, normalment, quan estàs de peu no utilitzes. Per això, muscularment has de tenir un to preparat. Volar és molt gratificant però has d’entrenar la resistència física.
–Quan i per què decideix iniciar-se en la dansa vertical?
–Primer em vaig formar en dansa clàssica, després en dansa moderna a l’Institut del Teatre, i estava molt interessada amb l’espai i el cos. En acabar els estudis vaig voler treballar amb companyies multidisciplinars, que fessin espectacles més enllà dels escenaris, com l’espai urbà. La primera vegada que vaig veure un espectacle de dansa vertical em va captivar, la idea de canviar la perspectiva del plànol i que el públic et vegi des d’un altre punt de vista. Mai havia fet escalada ni acrobàcies, però això em va atreure i vaig descobrir un món de possibilitats.
–On va començar?
–A Barcelona, amb la companyia Circo Delícia. Més tard, em vaig formar a Buenos Aires en dansa vertical i aèria.
–També ha treballat amb La Fura dels Baus.
–La Fura dels Baus et posa bastant al límit! Buscaven algú amb experiència en dansa vertical, i hi vaig estar uns anys. També actuava a terra!
–Fa circ?
–No he fet mai circ, m’he apropat al circ contemporani, però no em considero una acròbata. El meu llenguatge escènic l’entenc més des de la dansa.
–No la veurem al Cirque du Soleil, doncs?
–[riu] No se sap mai! He fet coses que no hagués pensat mai que faria.
–Expliqui’ns el més boig que ha fet.
–La sensació d’adrenalina més gran que he tingut va ser a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol, on havíem de saltar des de dalt de la grada, des d’uns 25 metres d’alçada, un salt al buit i caure en una corda elàstica.
–Què és la dansa vertical?
–Ballar utilitzant com a suport el plànol vertical, normalment les parets. Utilitzes material d’escalada o espeleologia, una corda i un arnès, i el que fas és ballar en posició horitzontal però utilitzant el plànol vertical.
–Per provar aquesta modalitat de dansa, has de saber ja ballar?
–No necessàriament. Com més formació prèvia de dansa tinguis més facilitat tindràs, però és una de tantes disciplines. Qualsevol especialitat de dansa és bona per començar, però, és clar, com més consciència corporal tinguis més facilitats tindràs en aquesta o en qualsevol disciplina.
–I no tenir por a les alçades, suposo.
–Bé, els cursos els fem en poca alçada, treballes molt a prop de terra perquè poder corregir l’alumnat, però arriba un moment que has de provar a aixecar-te de terra i provar com se sent el teu cos a l’aire. No és el mateix treballar a un metre de terra que a 15.
–Quina sensació és ballar en alçada?
–Són sensacions contradictòries: per una part, tens la capacitat de saltar com no pots fer a terra, sents ingravidesa, i la sensació de volar és molt gratificant; per l’altra part, per mantenir el teu cos en posició horitzontal, i amb la força de gravetat que t’atreu a terra, has de treballar una musculatura que, normalment, quan estàs de peu no utilitzes. Per això, muscularment has de tenir un to preparat. Volar és molt gratificant però has d’entrenar la resistència física.
–Quan i per què decideix iniciar-se en la dansa vertical?
–Primer em vaig formar en dansa clàssica, després en dansa moderna a l’Institut del Teatre, i estava molt interessada amb l’espai i el cos. En acabar els estudis vaig voler treballar amb companyies multidisciplinars, que fessin espectacles més enllà dels escenaris, com l’espai urbà. La primera vegada que vaig veure un espectacle de dansa vertical em va captivar, la idea de canviar la perspectiva del plànol i que el públic et vegi des d’un altre punt de vista. Mai havia fet escalada ni acrobàcies, però això em va atreure i vaig descobrir un món de possibilitats.
–On va començar?
–A Barcelona, amb la companyia Circo Delícia. Més tard, em vaig formar a Buenos Aires en dansa vertical i aèria.
–També ha treballat amb La Fura dels Baus.
–La Fura dels Baus et posa bastant al límit! Buscaven algú amb experiència en dansa vertical, i hi vaig estar uns anys. També actuava a terra!
–Fa circ?
–No he fet mai circ, m’he apropat al circ contemporani, però no em considero una acròbata. El meu llenguatge escènic l’entenc més des de la dansa.
–No la veurem al Cirque du Soleil, doncs?
–[riu] No se sap mai! He fet coses que no hagués pensat mai que faria.
–Expliqui’ns el més boig que ha fet.
–La sensació d’adrenalina més gran que he tingut va ser a la inauguració del nou estadi de l’Espanyol, on havíem de saltar des de dalt de la grada, des d’uns 25 metres d’alçada, un salt al buit i caure en una corda elàstica.