ALEX PUIG ESCRIPTOR I POLICIA
ALEX PUIG: «L’únic secret en l’escriptura és treballar, treballar i treballar»
Alex Puig és policia, i la seva passió és l’escriptura, sobretot en el gènere de la ciència-ficció i el terror. Va guanyar el Concurs de contes de Nadal 2014 i ha publicat diversos relats en premsa, el conte ‘Caronte’ i la novel·la curta ‘Sherlock Holmes y el extraño caso de la mujer barbuda’, en el qual s’imagina el detectiu en un futur. Ara s’estrena en novel·la llarga amb ‘Círculos’. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Primera novel·la!
–Sí, és autopublicada. Tot i que ja tens la base de com s’escriu ve tot el procés de maquetació, tant perquè s’adapti a qualsevol sistema digital on la vulguis oferir com per a format paper. I he dissenyat la portada.
–I per què va decidir autopublicar-se en lloc de buscar una editorial?
–Perquè és un primer llibre i una edició modesta, unes 200 pàgines. Estava impacient per publicar-lo i no podia esperar que una editorial l’agafés, ja que van carregades de manuscrits, o segueixen les tendències. ‘Círculos’ va dirigida a un públic objectiu molt concret: és una novel·la de terror ambientada en Lovecraft.
–I pel camí ha après molt.
–Tot el procés de maquetació i el que ve després, el màrqueting: com vendre un llibre sense vendre’l! Ha estat un procés d’aprenentatge: primer, escriure una novel·la, i segon, la part final.
–A Amazon ‘Círculos’ està tenint molt d’èxit.
–T’has d’anar fent el teu públic objectiu i les entrades al meu bloc i a les xarxes de temàtica relacionada, sobretot temes de Lovecraft.
–Parli’ns de Lovecraft.
–Lovecraft és el fundador de l’horror còsmic, un subgènere del terror. Va fusionar la ciència-ficció amb el terror.
–’Alien’?
–Sí i no. Ell va viure a principis del segle XX, i li agradava molt Poe. A més, tenia una visió molt particular de l’univers. La seva premissa és: en un temps anterior a la raça humana, hi havia uns ens superiors, intel·ligents, que governaven tot l’univers; els primigenis. Quan la raça humana creix i evoluciona inventa la màgia negra, mitjançant la qual expulsa els primigenis que governaven la Terra. Això és Lovecraft. En els seus relats explica la seva teoria, i es veu la seva aversió al mar, a tot allò viscós, al contacte físic...
–Però, s’ho creia de veritat o només és literatura?
–Penso que una part d’ell sí s’ho creia, perquè molt d’enteniment no tenia. Era esquizofrènic, tenia mànies i moltes aversions, i era un racista i un misogin. Amb una lectura senzilla no es veu, hi has d’aprofundir.
–Quina perla... I com encaixa a la seva novel·la?
–Basant-me en la premissa d’aquests éssers que viuen a l’espai exterior, i en honor a un dels relats de Lovecraft, ‘L’ombra sobre Innsmouth’, creo ‘Círculos’. M’he basat en un fet real, perquè l’any 2014, al fons marí de la costa croata van aparèixer més de 50 cercles amb una disposició molt particular: el diàmetre, de tots, era de 50 metres, estaven a 300 metres els uns dels altres, i tots estaven en línia amb la costa a 300 metres.
–Cercles perfectes!
–No hi trobaven explicació. I allà no hi creixia res, ni una alga, però hi havia sobrepoblació de fauna marina, perquè alguna cosa els atreia. La disposició dels cercles era matemàtica, perfecta! Tot això, més l’enigma de no saber com s’havien format, va fer brotar la llavor de la idea de la novel·la.
–Què se n’ha fet dels cercles?
–Un any més tard la revista ‘Nature’ va publicar la presumpta resposta: que els feia un peix, molt similar al peix globus, per atreure les femelles i aparellar-se. Un peix que crea una mena de niu. Però, bé, un peix pot ser tan matemàticament exacte? Segurament és així, però dona per somiar i imaginar i jo em vaig inventar una altra solució: ‘Círculos’.
–El protagonista de ‘Círculos’ és un arqueòleg.
–Sí, en els Mites de Cthulhu de Lovecraft va inventar la ciutat d’Arkham, on hi ha el riu Miskatonic, i en honor del riu hi ha la Universitat de Miskatonic. Tot és imaginari. En aquesta universitat hi ha un professor que es diu Allan Fadock. A la novel·la, Fadock Allan és un becari que va a investigar els cercles. Quan arriba al lloc dels fets es fa el seu equip: una guia local, una periodista del ‘National Geographic’ i un càmera. L’equip comença a investigar i descobreix la veritat... Que no és un peix!
–Quin retorn està rebent dels seguidors de Lovecraft?
–Molt positiu! Al llibre hi ha molts detalls còmplices amb el món Lovecraft, com el nom del protagonista.
–En què està ara?
–M’han seleccionat per a una antologia que coordina Juan de Dios Garduña, ambientat en cases de terror. També he escrit la novel·la ‘Síndrome de Aurora’ amb un amic i l’hem presentada a un concurs important, a veure si tenim sort! Qui no ho intenta no ho aconsegueix! I ja n’estic preparant una altra.
–S’ha de ser constant.
–El mercat és molt gran, hi ha gent que escriu molt bé, i l’únic secret és treballar, treballar i treballar. A algú li agradarà el que escrius, per tant, si vols escriure, escriu, i aprèn a escriure! És tot un procés. Jo he fet diversos cursos i en faré més.
–Primera novel·la!
–Sí, és autopublicada. Tot i que ja tens la base de com s’escriu ve tot el procés de maquetació, tant perquè s’adapti a qualsevol sistema digital on la vulguis oferir com per a format paper. I he dissenyat la portada.
–I per què va decidir autopublicar-se en lloc de buscar una editorial?
–Perquè és un primer llibre i una edició modesta, unes 200 pàgines. Estava impacient per publicar-lo i no podia esperar que una editorial l’agafés, ja que van carregades de manuscrits, o segueixen les tendències. ‘Círculos’ va dirigida a un públic objectiu molt concret: és una novel·la de terror ambientada en Lovecraft.
–I pel camí ha après molt.
–Tot el procés de maquetació i el que ve després, el màrqueting: com vendre un llibre sense vendre’l! Ha estat un procés d’aprenentatge: primer, escriure una novel·la, i segon, la part final.
–A Amazon ‘Círculos’ està tenint molt d’èxit.
–T’has d’anar fent el teu públic objectiu i les entrades al meu bloc i a les xarxes de temàtica relacionada, sobretot temes de Lovecraft.
–Parli’ns de Lovecraft.
–Lovecraft és el fundador de l’horror còsmic, un subgènere del terror. Va fusionar la ciència-ficció amb el terror.
–’Alien’?
–Sí i no. Ell va viure a principis del segle XX, i li agradava molt Poe. A més, tenia una visió molt particular de l’univers. La seva premissa és: en un temps anterior a la raça humana, hi havia uns ens superiors, intel·ligents, que governaven tot l’univers; els primigenis. Quan la raça humana creix i evoluciona inventa la màgia negra, mitjançant la qual expulsa els primigenis que governaven la Terra. Això és Lovecraft. En els seus relats explica la seva teoria, i es veu la seva aversió al mar, a tot allò viscós, al contacte físic...
–Però, s’ho creia de veritat o només és literatura?
–Penso que una part d’ell sí s’ho creia, perquè molt d’enteniment no tenia. Era esquizofrènic, tenia mànies i moltes aversions, i era un racista i un misogin. Amb una lectura senzilla no es veu, hi has d’aprofundir.
–Quina perla... I com encaixa a la seva novel·la?
–Basant-me en la premissa d’aquests éssers que viuen a l’espai exterior, i en honor a un dels relats de Lovecraft, ‘L’ombra sobre Innsmouth’, creo ‘Círculos’. M’he basat en un fet real, perquè l’any 2014, al fons marí de la costa croata van aparèixer més de 50 cercles amb una disposició molt particular: el diàmetre, de tots, era de 50 metres, estaven a 300 metres els uns dels altres, i tots estaven en línia amb la costa a 300 metres.
–Cercles perfectes!
–No hi trobaven explicació. I allà no hi creixia res, ni una alga, però hi havia sobrepoblació de fauna marina, perquè alguna cosa els atreia. La disposició dels cercles era matemàtica, perfecta! Tot això, més l’enigma de no saber com s’havien format, va fer brotar la llavor de la idea de la novel·la.
–Què se n’ha fet dels cercles?
–Un any més tard la revista ‘Nature’ va publicar la presumpta resposta: que els feia un peix, molt similar al peix globus, per atreure les femelles i aparellar-se. Un peix que crea una mena de niu. Però, bé, un peix pot ser tan matemàticament exacte? Segurament és així, però dona per somiar i imaginar i jo em vaig inventar una altra solució: ‘Círculos’.
–El protagonista de ‘Círculos’ és un arqueòleg.
–Sí, en els Mites de Cthulhu de Lovecraft va inventar la ciutat d’Arkham, on hi ha el riu Miskatonic, i en honor del riu hi ha la Universitat de Miskatonic. Tot és imaginari. En aquesta universitat hi ha un professor que es diu Allan Fadock. A la novel·la, Fadock Allan és un becari que va a investigar els cercles. Quan arriba al lloc dels fets es fa el seu equip: una guia local, una periodista del ‘National Geographic’ i un càmera. L’equip comença a investigar i descobreix la veritat... Que no és un peix!
–Quin retorn està rebent dels seguidors de Lovecraft?
–Molt positiu! Al llibre hi ha molts detalls còmplices amb el món Lovecraft, com el nom del protagonista.
–En què està ara?
–M’han seleccionat per a una antologia que coordina Juan de Dios Garduña, ambientat en cases de terror. També he escrit la novel·la ‘Síndrome de Aurora’ amb un amic i l’hem presentada a un concurs important, a veure si tenim sort! Qui no ho intenta no ho aconsegueix! I ja n’estic preparant una altra.
–S’ha de ser constant.
–El mercat és molt gran, hi ha gent que escriu molt bé, i l’únic secret és treballar, treballar i treballar. A algú li agradarà el que escrius, per tant, si vols escriure, escriu, i aprèn a escriure! És tot un procés. Jo he fet diversos cursos i en faré més.