HELENA GUÀRDIA ARTISTA
HELENA GUÀRDIA: «Cal deixar-se anar per entendre l’art abstracte»
Apropar l’art abstracte i fer sentir les sensacions que desprèn no és tasca fàcil. L’artista Helena Guàrdia, però, afrontarà el repte dissabte al matí a través del taller de creativitat Descobrim la línia i el color amb el mètode automàtic amb motiu de l’exposició Arranz-Bravo. New Man que té lloc a l’Artalroc./ PER LÍDIA RAVENTÓS
–En què consistirà aquest taller?
–Es tracta de practicar l’art a través del mètode del dibuix automàtic per entendre l’obra de l’artista Arranz-Bravo.
–Expliqui’ns que és el mètode de dibuix automàtic i com els hi explicarà als nens que assisteixin al taller.
–Jo marcaré als nens unes pautes perquè puguin entrar en aquesta tècnica a partir de la introspecció amb ells mateixos. De fet, l’obra d’Arranz-Bravo es mostra a ell mateix representat davant del món. És com un autoretrat però en abstracte. En la seva obra només sentim sensacions, colors i formes. Per fer passar aquesta informació als nens i perquè entenguin el treball de l’artista, els demanaré que s’imaginin que entren dins del seu cos, que sentin el moviment de les cèl·lules i que ho mostrin a través d’una eina com pot ser un llapis. Deixant-se anar podran realitzar diversos dibuixos. Tot plegat acompanyat de pautes de dibuix molt ràpides. Finalment, analitzarem els treballs, ja que cada nen s’haurà expressat d’una manera diferent.
–Per tant, per aprendre el mètode de dibuix automàtic cal deixar-se anar i posar-se a dibuixar.
–Justament. Aquest mètode va aparèixer amb el moviment surrealista, en el qual també es basa aquest artista i és una manera de no pensar en res més. També es basa en la teoria de Sigmund Freud de deixar anar l’inconscient en comptes del conscient, de la raó.
–Estem acostumats a copiar objectes que ja coneixem quan dibuixem. Els costa molt als nens fer una obra abstracte?
–Sí. El fet d’estar rodejats dels quadres de l’autor els ajudarà també a deixar-se anar. Intentar veure les repeticions, els ritmes, i percebre les sensacions de les obres els permetrà connectar amb el món abstracte i viatjar en un món invisible que està dins del seu cos.
–El color també juga un paper molt important en aquestes composicions.
–Exacte. A més dels ritmes, les línies, i les diferents trames a representar que aprendran els nens, també hauran d’identificar un color determinat per cada part.
–En els treballs finals veu reflectida la personalitat de cada un dels participants del taller?
–Cada gargot és diferent i exclusiu. Els gargots es podran imitar però a cada persona li sortirà diferent. Aquest treball representa la personalitat de cada un. I han d’entendre que a cada apartat que han fet han volgut representar alguna cosa de forma abstracte. I que l’artista, en la seva obra, ha fet el mateix procés.
–L’objectiu final és, doncs, apropar l’art abstracte al públic, ja que és un estil al qual no estem gaire acostumats.
–Correcte. Per entendre l’art abstracte cal pensar de forma diferent i deixar-se anar, fer cas a les sensacions. L’autor, per exemple, creu que l’entén més el públic infantil que l’adult perquè és un llenguatge més proper als nens.
–En què consistirà aquest taller?
–Es tracta de practicar l’art a través del mètode del dibuix automàtic per entendre l’obra de l’artista Arranz-Bravo.
–Expliqui’ns que és el mètode de dibuix automàtic i com els hi explicarà als nens que assisteixin al taller.
–Jo marcaré als nens unes pautes perquè puguin entrar en aquesta tècnica a partir de la introspecció amb ells mateixos. De fet, l’obra d’Arranz-Bravo es mostra a ell mateix representat davant del món. És com un autoretrat però en abstracte. En la seva obra només sentim sensacions, colors i formes. Per fer passar aquesta informació als nens i perquè entenguin el treball de l’artista, els demanaré que s’imaginin que entren dins del seu cos, que sentin el moviment de les cèl·lules i que ho mostrin a través d’una eina com pot ser un llapis. Deixant-se anar podran realitzar diversos dibuixos. Tot plegat acompanyat de pautes de dibuix molt ràpides. Finalment, analitzarem els treballs, ja que cada nen s’haurà expressat d’una manera diferent.
–Per tant, per aprendre el mètode de dibuix automàtic cal deixar-se anar i posar-se a dibuixar.
–Justament. Aquest mètode va aparèixer amb el moviment surrealista, en el qual també es basa aquest artista i és una manera de no pensar en res més. També es basa en la teoria de Sigmund Freud de deixar anar l’inconscient en comptes del conscient, de la raó.
–Estem acostumats a copiar objectes que ja coneixem quan dibuixem. Els costa molt als nens fer una obra abstracte?
–Sí. El fet d’estar rodejats dels quadres de l’autor els ajudarà també a deixar-se anar. Intentar veure les repeticions, els ritmes, i percebre les sensacions de les obres els permetrà connectar amb el món abstracte i viatjar en un món invisible que està dins del seu cos.
–El color també juga un paper molt important en aquestes composicions.
–Exacte. A més dels ritmes, les línies, i les diferents trames a representar que aprendran els nens, també hauran d’identificar un color determinat per cada part.
–En els treballs finals veu reflectida la personalitat de cada un dels participants del taller?
–Cada gargot és diferent i exclusiu. Els gargots es podran imitar però a cada persona li sortirà diferent. Aquest treball representa la personalitat de cada un. I han d’entendre que a cada apartat que han fet han volgut representar alguna cosa de forma abstracte. I que l’artista, en la seva obra, ha fet el mateix procés.
–L’objectiu final és, doncs, apropar l’art abstracte al públic, ja que és un estil al qual no estem gaire acostumats.
–Correcte. Per entendre l’art abstracte cal pensar de forma diferent i deixar-se anar, fer cas a les sensacions. L’autor, per exemple, creu que l’entén més el públic infantil que l’adult perquè és un llenguatge més proper als nens.