AARON SÁNCHEZ FUTBOLISTA
AARON SÁNCHEZ: «Quan tornes a trepitjar la gespa et puja l’autoestima»
Format a les categories inferiors de l’FC Andorra, Aaron Sánchez estava fent carrera futbolística al Lleida i l’estiu passat va decidir tornar al club tricolor, amb el qual no ha pogut debutar en partit oficial per una greu lesió de genoll a la pretemporada.
–Segons els pronòstics eren vuit mesos de baixa. Està a punt per reaparèixer?
–Ja estic entrenant amb l’equip i fa dues setmanes que entro a les convocatòries però encara no he jugat. Qui sap si contra el Martinenc podré debutar. Crec que no estic per jugar els 90 minuts, però sí per una hora.
–Perquè decideix deixar un club amb la projecció del Lleida per tornar a Andorra?
–Per diversos motius. Principalment perquè allà no tenia minuts, hi havia molta competència i es feia difícil entrar en una convocatòria. De l’altra, que Justo estigués de tècnic a l’Andorra i amb l’equip que hi havia, em vaig engrescar.
–Vostè estava cridat a ser l’home gol. Entrar ara a la dinàmica de grup, amb l’equip com a colíder a Primera Catalana, complica les coses?
–Guanyar-me la titularitat a la recta final de la temporada ni m’ho plantejo. S’ha d’entrar a poc a poc i no tinc temps. Però estaré allà pel que calgui, ja em veig al ritme de la resta però em cal confiança i minuts de joc.
–En tot cas, hi ha ganes de tornar a vestir-se de curt, a sentir-se futbolista?
–Boges, la veritat.
–Quins han estat els pitjors moments d’aquests vuit mesos de la recuperació?
–Hi ha uns quants. Que et passi al principi de temporada quan et veus bé i estàs il·lusionat per començar un nou projecte, em va deixar tocat. A meitat de recuperació anava tot bé però vaig patir un petit daltabaix. Però fa dos mesos vaig tornar a trepitjar un camp i em pujar de cop l’autoestima, després de cinc mesos de crosses, rehabilitació, gimnàs…
–Va anar al camp veure l’empat contra Illes Fèroe de la selecció?
–Sí, vaig ser a la grada de l’Estadi Nacional.
–Sentia enveja sana per ser allà, celebrant aquest punt amb els seus companys?
–La veritat és que sí. No vaig baixar al vestidor perquè no sabia si podia però és igual qui hi hagi al camp quan juga la selecció. Ens ho mereixíem.
–Va debutar amb 17 anys amb la tricolor i amb 19 estava sent titular en la punta d’atac. Creu que haurà de tornar a guanyar-se el lloc?
–A cada partit t’has de guanyar el lloc i són molts mesos fora de les llistes. Costarà més, sí.
–Té a l’horitzó guanyar-se un lloc a la convocatòria contra Hongria (9 de juny)?
–La meva meta és aquesta, arribar bé als partits del juny. Koldo m’ha dit que no em regalarà res, però agafar ritme amb l’FC Andorra serà important, decisiu per poder aspirar a guanyar-me una de les 18 places.
PER IVÁN MOURE
–Segons els pronòstics eren vuit mesos de baixa. Està a punt per reaparèixer?
–Ja estic entrenant amb l’equip i fa dues setmanes que entro a les convocatòries però encara no he jugat. Qui sap si contra el Martinenc podré debutar. Crec que no estic per jugar els 90 minuts, però sí per una hora.
–Perquè decideix deixar un club amb la projecció del Lleida per tornar a Andorra?
–Per diversos motius. Principalment perquè allà no tenia minuts, hi havia molta competència i es feia difícil entrar en una convocatòria. De l’altra, que Justo estigués de tècnic a l’Andorra i amb l’equip que hi havia, em vaig engrescar.
–Vostè estava cridat a ser l’home gol. Entrar ara a la dinàmica de grup, amb l’equip com a colíder a Primera Catalana, complica les coses?
–Guanyar-me la titularitat a la recta final de la temporada ni m’ho plantejo. S’ha d’entrar a poc a poc i no tinc temps. Però estaré allà pel que calgui, ja em veig al ritme de la resta però em cal confiança i minuts de joc.
–En tot cas, hi ha ganes de tornar a vestir-se de curt, a sentir-se futbolista?
–Boges, la veritat.
–Quins han estat els pitjors moments d’aquests vuit mesos de la recuperació?
–Hi ha uns quants. Que et passi al principi de temporada quan et veus bé i estàs il·lusionat per començar un nou projecte, em va deixar tocat. A meitat de recuperació anava tot bé però vaig patir un petit daltabaix. Però fa dos mesos vaig tornar a trepitjar un camp i em pujar de cop l’autoestima, després de cinc mesos de crosses, rehabilitació, gimnàs…
–Va anar al camp veure l’empat contra Illes Fèroe de la selecció?
–Sí, vaig ser a la grada de l’Estadi Nacional.
–Sentia enveja sana per ser allà, celebrant aquest punt amb els seus companys?
–La veritat és que sí. No vaig baixar al vestidor perquè no sabia si podia però és igual qui hi hagi al camp quan juga la selecció. Ens ho mereixíem.
–Va debutar amb 17 anys amb la tricolor i amb 19 estava sent titular en la punta d’atac. Creu que haurà de tornar a guanyar-se el lloc?
–A cada partit t’has de guanyar el lloc i són molts mesos fora de les llistes. Costarà més, sí.
–Té a l’horitzó guanyar-se un lloc a la convocatòria contra Hongria (9 de juny)?
–La meva meta és aquesta, arribar bé als partits del juny. Koldo m’ha dit que no em regalarà res, però agafar ritme amb l’FC Andorra serà important, decisiu per poder aspirar a guanyar-me una de les 18 places.
PER IVÁN MOURE