PUBLICITAT

MERITXELL TORRA Presidenta de la plataforma d’Ajuda a les Víctimes d’Errors i Negligències Mèdiques

MERITXELL TORRA: «La nostra funció no és acabar denunciant a tots els metges del país»

La presidenta de la plataforma d’Ajuda a les Víctimes d’Errors i Negligències Mèdiques, Meritxell Torra.
La presidenta de la plataforma d’Ajuda a les Víctimes d’Errors i Negligències Mèdiques, Meritxell Torra.
Meritxell Torra és la presidenta de la plataforma d’Ajuda a les Víctimes d’Errors i Negligències Mèdiques, que es va formar l’any 2013 després que sortís publicada la sentència contra el dentista M. P., condemnat per 11 delictes menors de lesions per imprudència professional greu. / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–Quan es va crear la plataforma?
–La plataforma d’Ajuda a les Víctimes d’Errors i Negligències Mèdiques es va crear a partir de l’any 2013, després que diferents afectats rebéssim la sentència contra el dentista M. P., condemnat per 11 delictes menors de lesions per imprudència professional greu. Vam decidir ajuntar-nos perquè malgrat que llavors la justícia ens va donar la raó, amb el temps hem pogut veure que no hem guanyat, perquè ell continua exercint. 
 
–Per als qui no ho tinguin present, que va dictaminar la sentència?
–La sentència comportava una sanció administrativa, una indemnització d’uns 3.000 euros per a les 11 persones (de les 60 que en un inici es van declarar com a afectades) i un any sense poder exercir per al dentista. Però això no és equitatiu, perquè en el meu cas, i en altres, ens vam haver de gastar més de 20.000 euros per arreglar el que ell ens havia fet. A més, a tots ens han quedat seqüeles i molts tenim medicació de per vida. Sense dir que vam estar 13 anys per conèixer la sentència. Per tot plegat, torno a dir que no hem guanyat. 
 
–Quin és l’objectiu de la plataforma?
–Sobretot, acompanyar a les víctimes. Perquè quan a nosaltres ens va passar tot, molts no sabíem on acudir o on anar per denunciar el que ens havia passat. En el meu cas, vaig anar a la CASS i al Collegi d’Odontòlegs, i llavors va ser quan em van dir que hi havia més gent afectada per les negligències del mateix dentista. 
 
–Crec que també van anar a l’estranger a demanar opinió.
–Sí, vam anar a una clínica odontològica de Londres, i allà ens van preguntar si veritablement veníem d’Andorra, perquè semblava que més aviat vinguéssim d’Àfrica, per totes les negligències que havíem patit.   
 
–La plataforma compta amb el suport de les administracions?
–Sí. Abans de formar-la vam anar a parlar amb el ministeri de Salut, el SAAS i la CASS, i ens van orientar. A més, ens vam posar en contacte amb una associació de França que fa temps que també ajuda a les víctimes de negligències mèdiques, i amb tot, vam engegar la plataforma. Ara volem constituir-nos com a associació, i també comptarem amb el suport de les administracions, perquè fins ara hem treballat bé i en col·laboració. 
 
–Per tant, volen anar un pas més endavant.
–Sí. Ara estem en un punt on ens hem de constituir com a associació. Perquè cada cop creixem més i ens coneixen més. A més, sabem que hi ha molta gent que no sap com contactar amb nosaltres, i si ens constituïm com a associació tindrem un local on podrem atendre a tothom qui vulgui de forma més presencial. 
 
–Quants casos ha gestionat la plataforma des del 2013?
–Uns 34. De la branca d’oncologia hem atès 14 persones, de traumatologia 10, d’odontologia nou (dues han patit maltractament psicològic) i per negligència en bloc operatori una, que –malauradament– la negligència va provocar la mort d’una persona. Precisament, aquest darrer va ser el primer cas que vam atendre. 
 
–Què va passar?
–Una persona va morir a l’hospital i els sanitaris van avisar a la família fins que ja estava morta, però no els van explicar que havia passat. La persona en qüestió va sortir bé d’una operació que estava programada, i hores després, va morir. 
 
–Què es fa en aquests casos?
–En aquest cas, per exemple, un membre de la família de la víctima ens va trucar i ens va explicar el succeït. Llavors nosaltres vam anar a parlar amb l’hospital, que de seguida es va pensar que hi havia de per mig alguna denúncia. Però no era així, perquè nosaltres sempre insistim en el mateix: sempre que es pot, som partidaris de la mediació per poder arribar a un acord entre les dues parts. Perquè la nostra funció no és acabar denunciant a tots els metges d’Andorra. Si hem creat la plataforma és per intentar arribar sempre a una mediació. I és que per molt que ho puguis demostrar i tinguis proves, no hi ha mai una garantia que t’asseguri que pots guanyar un judici, això sempre ho expliquem des de la plataforma. Tot i això, la persona és totalment lliure de tirar endavant un procés judicial, nosaltres només aconsellem. 
 
–Per què no recomanen anar per la via judicial?
–Perquè són molts anys, és un procés molt llarg i potser després no et dona el resultat que esperaves. És un desgast físic, mental i sovint també econòmic. A més, com hem dit, no és una garantia (malgrat que tinguis proves suficients) que guanyaràs. 
 
–Actualment, estan treballant en algun cas?
–Sí. Tenim a una noia del país que li van diagnosticar un carcinoma maligne, però després d’haver-li fet diferents tractaments –i fins i tot d’haver-li fet ràdio– un especialista del país diferent al que la havia estat portant fins llavors li va dir que no tenia res, que tots els tractaments que li havien fet i la cicatriu enorme que té han estat per a res. A la noia no li van deixar temps de reaccionar ni de pensar, de seguida li van començar a fer tractaments i proves per enllestir-ho ràpid. I el pitjor és que a Barcelona li van dir que no tenia un carcinoma, sinó dos.
 
–Com ha pogut passar això?
–En una revisió, a la noia li van trobar alguna cosa estranya, llavors li van fer una biòpsia. I encara no sabem com, però l’encarregat d’interpretar la biòpsia va diagnosticar que la noia tenia un carcinoma, quan no era així. Segurament, el professional no va saber distingir un carcinoma maligne d’un de benigne. Tot i això, a hores d’ara aquest cas està una mica parat. 
 
–Encara atenen algun cas del dentista?
–Sí. Després d’haver creat la plataforma, vam atendre a dues dones que van ser víctimes del mateix dentista, perquè un cop va complir l’any d’inhabilitació, va tornar a exercir. Vam anar amb una de les noies al Col·legi d’Odontòlegs, i des d’allà van decidir que li arreglarien la destrossa que ell li havia fet. També van contactar amb nosaltres dues noies que van treballar amb el dentista. I segons ens van explicar elles, les condicions laborals en què estaven eren nefastes. A més (complint les ordres del dentista) les noies expedien receptes, quan elles no tenien la formació per fer-ho. I aquest és un altre problema, perquè per a ser assistent d’un dentista a Andorra no es necessita cap títol, no hi ha res que ho reguli. I em temo que podem estar davant d’un altre cas similar al de les negligències del dentista. 
 
–En quin sentit?
–Vaig patir fa uns mesos una negligència per part d’un oftalmòleg i vaig anar al Ministeri de Salut. Finalment, vaig poder parlar amb el secretari d’Estat i em van dir que es posarien en contacte amb l’oftalmòleg en qüestió, però a hores d’ara, em consta que ningú ha parlat amb ell. El problema és que també vaig anar a la CASS i allà em van comentar que no era la primera negligència que denunciaven d’aquest oftalmòleg, i va ser des d’allà que em van dir que podíem estar davant d’un nou cas del dentista. 
 
–Qui forma part de la plataforma?
–Som dos perfils, els membres fixes, com jo mateixa, l’Antonia Mandicó, la Mari Carmen Soler i la Joana Palmitjavila; i després també tenim gent que col·labora i ens ajuda, com el Josep Jordana, la Verònica Lamotte o la Carolina Pallerés, entre altres. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT