La ceramista Gemma Piera realitza tallers de ceràmica a les escoles i altres centres educatius i artístics del país per mostrar les bases que cal tenir presents a l’hora de tractar aquest material, com que les peces estiguin ben cuites. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Sí. Darrerament he fet uns cursos a l'Escola d'Art de Sant Julià de Lòria adreçats a ensenyants: a persones que fan tallers de plàstica o a mestres d’escola. Les sessions han anat dirigides a persones, que d’alguna manera, tenen nocions de ceràmica manual i han volgut tenir més coneixements per després poder-los transmetre als menuts. Aquests tallers també els he fet en diferents escoles i alguna vegada en cursos especials a mestres. Són sobretot sessions per saber treballar el fang, perquè sembla molt fàcil, però a l’hora de posar-s’hi, té les seves coses.
 

–El fang té un comportament molt particular. Per exemple, s’asseca molt ràpid. Això dona dificultats a l’hora d’enganxar unes peces amb les altres. A més, a vegades des de les escoles m’han portat peces de ceràmica per poder-les coure en un forn, perquè no han sabut enganxar-les bé i llavors s’han desmuntat. Per aquest motiu, vaig decidir començar a fer els tallers, perquè els mestres poguessin aprendre a fer aquestes petites coses. 

 

–Possiblemet. Potser es tornaran a fer de cara a l’any que ve, però encara ho estem mirant. 

 

–La ceràmica sempre s’ha relacionat amb l’artesania, però és una tècnica amb la que es pot crear art d’una forma més conceptual, i de fet, és de la manera que jo treballo. Utilitzo la ceràmica com un altre material. Faig peces de ceràmica, però no són tradicionals, més aviat, treballo amb àmbits més relacionats amb l’escultura utilitzant els meus coneixements de ceràmica. Combino la ceràmica amb altres materials, com el ferro o el plàstic. I és que saber diferents tècniques et permet canalitzar-les cap a altres conceptes, i entre ells, l’art. 

 

–Jo crec que la ceràmica ja es treballa poc, bé, molt poc. Han aparegut noves tècniques més barates de fer, i la ceràmica s’està relegant cap a un tema molt més restringit de cara a la seva utilització: abans s’utilitzava per fer molts estris que s’empraven durant el dia a dia, sobretot dins del món de l’alimentació, tant per la manera de cuinar com de menjar. I ara ja hi ha altres materials més econòmics. Avui en dia, qui utilitza ceràmica és perquè veritablement té la voluntat de seguir treballant amb aquest material, però podem dir la seva pràctica ha baixat molt. Recordo que quan vaig començar a estudiar estava de moda la ceràmica, hi ha havia fins i tot massificació a les aules. 

 

–No ho sé. Jo crec que és una pràctica que es molt bona per ensenyar-la als menuts, perquè és un contacte directe amb la terra i els elements naturals. A més, moltes persones que treballen la ceràmica diuen que és una manera de relaxar-se i de poder desconnectar. Tot i això, crec que en el món de l’art la ceràmica encara pot tenir un espai, només cal mirar l’obra Murmuri (de l’artista Eve Ariza), que es composa de més de 9.500 unitats de fang cuit. És una instal·lació fantàstica i – a la vegada– simple, perquè només són vols de fang, però ha sabut utilitzar la ceràmica per utilitzar un altre concepte del que és el treball tradicional d’aquest material.